Obre el menú principal

Jean-François Gerbillon (Verdun 1654 - Pequín 1707),[1][2] missioner jesuïta que va desenvolupar una important tasca com a matemàtic i científic a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing.

Infotaula de personaJean-François Gerbillon
Biografia
Naixement 4 juny 1654
Verdun
Mort 27 març 1707 (52 anys)
Pequín
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Astrònom i matemàtic
Orde religiós Companyia de Jesús
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Jean-François Gerbillon va néixer l'11 de juny de 1654 a Verdun (Mosa), Grand Est (Lorena)- França.[3] El seu para va ser conseller real i el seu germà advocat del Parlament de Verdun.[2] Va estudiar filosofia, matemàtiques,gramàtica i teologia a Pont-à-Mousson i a Chaumont-Dijon.

Va entrar a la Companyia de Jesús de Nancy el 6 d'octubre de 1670.

A la Xina va utilitzar el nom de 張誠,  Zhang Cheng .[3]

Va morir a Pequín el 25 de març de 1707.[3]

El matemàtic del ReiModifica

El rei francès Lluís XIV, el seu ministre Jean-Baptiste Colbert i el seu successor François Michel Le Tellier, marquès de Louvois, van preparar el projecte d'una missió científica i religiosa i diplomàtica amb l'objectiu d'establir relacions comercials i polítiques amb Xina.[4] En aquest procés també hi va intervenir la demanda del jesuïta flamenc Ferdinand Verbiest, que mitjançant una carta dirigida als seus superiors i la participació confessor del rei, el Pare Lachaise, va demanar més recursos materials i humans per a la missió a la Xina.[5]

Jean-François Gerbillon va integrar-se a un equip format per cinc jesuïtes matemàtics (Jean de Fontaney, Joachim Bouvet, Louis Le Comte i Claude de Visdelou). Com a objectiu inicial tenien el mandat d'evitar la tutela dels jesuïtes portuguesos, que tenien el monopoli d'actuació a l'Àsia ("padroado") com a resultat del Tractat de Tordesillas de 1494.[4]

El 3 de març de 1685 van sortir del port de Brest per anar fins a Macau. Van arribar a Ningbo el 23 de juliol de 1687 i a Pequín el 1668.[2]

La relació amb l'emperador KangxiModifica

Tant Bouvet com Gerbillon que van aprendre el xinès i el manxú, es van guanyar ben aviat la confiança de l'emperador -molt interessat per la ciència europea- a qui van ensenyar geometria i àlgebra, introduint els mètodes moderns dels jesuïta Ignace-Gaston Pardies,[6] i també en temes de cartografia i medicina.

El 1693, l'emperador afectat d'una greu malaltia i molta febre no va trobar remei en la medicina tradicional xinesa. Bouvet i Gerbillon li van administrar "quinquina" (cinchona officialis), que Fontaney i Visdelou havien portat a la Cort. El medicament va produir efectes immediats i l'emperador com a mostra de gratitud els va obsequiar amb una casa i uns terrenys , on posteriorment si va construir l'Església de Beitang, o Església del Salvador a Pequín, inaugurada el 9 de desembre de 1703.[1] Tot plegat ho explica amb molt detall Jean de Fontaney en una carta dirigida al Pare Lachaise (pare de La Chasie en l'original) datada el 15 de febrer de 1702.[7]

El Tractat de NértxinskModifica

Gerbillon conjuntament amb el jesuïta portuguès Tomás Pereira i l'ambaixador portuguès Manuel de Saldaña, va participar en el procés de negociació, redacció i traducció del Tractat de Nértxinsk,(1689) que va ser el primer subscrit per la Xina i una potència europea, en aquest cas l'Imperi Rus. Amb la col·laboració dels jesuïtes els documents van ser escrits en llatí, manxú i rus.[8]

L'activitat religiosaModifica

La bona relació amb l'emperador va facilitar en part l'activitat religiosa de Gerbillon. L'edicte imperial (Edicte de Tolerància) de l'any 1692 que proclamava la llibertat del cristianisme a la Xina, va estar propiciada per l'actuació dels jesuïtes i en especial del Pare Gerbillon. El 1693 l'emperador els hi va facilitar un lloc i una casa per construir una església.[9] Gerbillon utilitzà la seva influència amb els mandarins de les diferents províncies per afavorir l'establiment de nous bisbes i vicaris.[4]

El 1699 va ser el Superior de la missió francesa a Pequín i el 3 de novembre de 1700 el Prepòsit General, Tirso González de Santalla el va nomenar nomenat Superior de tots els jesuïtes francesos de la Xina.[10][1]

Activitat científicaModifica

Una de les primeres obres que va escriure en manxú, va ser un petit tractat sobre la digestió dels aliments redactat el 1690 conjuntament amb Joachim Bouvet. Obra escrita amb la col·laboració dels seus professors i amb correccions del mateix emperador.[11]

A part de la seva actuació com a professor en la Cort Imperial, Gerbillon va tenir un paper important com a astrònom, geògraf i cartògraf, amb treballs que van ser publicats en l'enciclopèdia del jesuïta Jean-Baptiste du Halde: "Description géographique, historique, chronologique, politique, et physique de l’empire de la Chine et de la Tartarie chinoise, enrichie des cartes générales et particulieres de ces pays, de la carte générale et des cartes particulieres du Thibet, et de la Corée" del 1735.

També ha petició de l'emperador Kangxi va fer mapes de tots els territoris conquistats en el territori de l'actual Mongòlia , amb anotacions que descriuen amb detall la geografia, la fauna i la flora, les poblacions i el clima.[12]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Shenwen, Li. «Stratégies missionaires des jésuites français en Nouvelle-France et en Chine au XVIIè siècle.» (en francès) p. 139. Faculté des Lettres. Université Laval. Quebec., octubre 1998. [Consulta: maig 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 von Collani, Claudia. «Biography of Jean-François Gerbillon,China missionary» (en anglès). [Consulta: maig 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 Dehergne, Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [ROMA], XXXVII, 1973.
  4. 4,0 4,1 4,2 Desbiens, Frédérick. «L'arrivée de Joachim Bouvet et de Jean-François Gerbillon, jésuites et mathamaciens officiels de Louis XIV, à la cours de l'empereur Kangxi.» (en francès). Université Laval. [Consulta: maig 2018].
  5. Udías Vallina S.J., Agustín. «Jesuitas astronomos en Beijing:1601-1805» (en castellà). Theologica Xaveriana, 1992. [Consulta: maig 2018].
  6. Vermander, Benoît. Les Jésuites et la Chine (en francès). Bruxelles: Éditions Lessius, 2012. ISBN 97828729922256. 
  7. Vissière, Isabelle et Jean-Louis. Lettres édifiantes et curieuses des jésuites de Chine 1702-1776 (en francès). París: Desjonquères, 2001, p. 293-298. ISBN 978-2-84321-231-4. 
  8. «Jean-François Gerbillon» (en anglès). Encyclopedia Catholica. [Consulta: maig 2018].
  9. Brucker, Joseph «La mission de Chine de 1722 à 1735» (en francès). Revue des questions historiques, XXIX, 01-04-1881, pàg. 491-532 [Consulta: maig 2018].
  10. Cordier, Henri. Cinc lettres inédites du Père Gerbillon, S.J. (en francès). Leide: Hachette livre, 1906. ISBN 9782012780507. 
  11. Jami, Catherine «Les traductions de traités scientifiques européens en Chine au XVIIè siècle: enjeux des langues et des disciplines.» (en francès). Cahiers de l'Institut d'histoire de la Révolution française 13. ISSN: 2105-2557.
  12. «Le rôle des cinc jésuites Mathémaciens de Louis XIV en Chine aux XVIIè et XVIIè siècles.» (en francès). Université Laval. Quebec, 2015. [Consulta: maig 2018].

BibliografiaModifica

GERBILLON, Jean-François. "Cinq lettres inédites du P. Gerbillon, S.J., missionnaire français à Pe-King (Éd.1906). Hachette Livres. ISBN 9782012780507.