Clemente Pamplona Blasco
Clemente Pamplona Blasco (Bronchales, Terol, 1917 - Puerto de Santa María, Cadis, 2001) va ser un periodista de premsa, ràdio i televisió, així com guionista i director de cinema espanyol. Destacat falangista,[1] en la seva faceta periodística va arribar a col·laborar amb diversos mitjans pertanyents a la Cadena de Prensa del Movimiento.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1917  província de Terol (Aragó) |
| Mort | 12 novembre 2001 (83 anys) El Puerto de Santa María (Província de Cadis) |
| Activitat | |
| Ocupació | reporter, guionista, periodista, director de cinema |
| Família | |
| Fills | Amparo Pamplona |
  | |
Biografia modifica
Nascut en la localitat turolense de Bronchales en 1917,[2][3] era fill d'un veterinari i va ser el menor de dotze germans.
Militant de Falange des de desembre de 1933, va ser un dels fundadors del partit a la província de Terol.[2] després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les forces revoltades. Va fundar el setmanari Lucha,[3] del qual seria el seu director.[4] Després de l'inici de la batalla de Terol, al desembre de 1937, va ser ferit greument i va arribar a ser donat per mort en la confusió que va regnar durant l'assalt republicà.[5][6] En acabar la contesa, a l'agost de 1939 es va integrar en la redacció del diari Levante de València.[2] Posteriorment seria nomenat director del diari terolenc Lucha. Va continuar dirigint el diari Lucha fins a 1945, quan —després de mantenir diverses diferències amb el governador civil Aniceto Ruiz Castillejo— va ingressar en Ràdio Nacional d'Espanya a Madrid.[7] Posteriorment va ser corresponsal d'RTVE en Lisboa, director de la revista Tele-Radio i va ingressar en la plantilla de RTVE, on va exercir com a director d'informatiu.
En 1950 va guanyar el concurs de guions de Cifesa amb Agustina de Aragón, que traslladaria a la pantalla Juan de Orduña. Va debutar com a director amb la pel·lícula Pasos (1957), protagonitzada per Alfredo Mayo i Lina Rosales, que va representar a Espanya en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. El guió havia estat premiat pel Sindicat Nacional d'Espectacles. A l'any següent va dirigir Farmacia de guardia (1958).[8] Encara que probablement el seu major èxit va ser Don José, Pepe y Pepito (1960), basada en una novel·la de Juan Ignacio Luca de Tena, inerpretada per Manolo Morán, Pepe Isbert i l'actriu mexicana Ana Esmeralda.
Va dirigir el diari barceloní Solidaridad Nacional,[9] entre 1967 i 1969. Va morir en la població gaditana d'El Puerto de Santa María, en 2001.[3] A la localitat de Bronchales, on va néixer, hi ha un carrer amb el seu nom.
Família modifica
Es va casar amb Amparo Lleó i la saga artística ha continuat amb la seva filla, l'actriu Amparo Pamplona, i la seva neta, la també actriu, Laura Pamplona. El seu germà Manuel, també falangista, arribaria exercir com a governador civil de diverses províncies.
Filmografia modifica
Com a guionista modifica
- Agustina de Aragón, dirigida per Juan de Orduña.
- Cerca del cielo, dirigida per Mariano Pombo i Domingo Viladomat.
- Dos caminos, dirigida per Arturo Ruiz Castillo.
- Kubala, los ases buscan la paz, dirigida per Arturo Ruiz Castillo.
- Pasión en el mar, dirigida per Arturo Ruiz Castillo.
- Farmacia de guardia, dirigida per Clemente Pamplona.
- Pasos de angustia, dirigida per Clemente Pamplona.
- Kilómetro 12, dirigida per Clemente Pamplona.
- La chica del gato, dirigida per Clemente Pamplona.
Como director modifica
Referències modifica
- ↑ Deu Portes, 2003, p. 265.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bordería Ortiz, 2000, p. 62.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Castro, 2002, p. 53.
- ↑ Aróstegui, 1988, p. 117.
- ↑ Castro, 2002, p. 57.
- ↑ Martínez Cachero, 2009, p. 123.
- ↑ Castro, 2002, p. 58.
- ↑ Bentley, 2008, p. 147.
- ↑ Gifreu, 1983, p. 37.
Bibliografia modifica
- Aróstegui, Julio. Historia y memoria de la Guerra Civil. Encuentro en Castilla y León: Salamanca, 24-27 de septiembre de 1986. Junta de Castilla y León, 1988.
- Bentley, Bernard P.E.. A Companion to Spanish Cinema. Woodbridge: Tamesis, 2008.
- Bordería Ortiz, Enric. La prensa durante el franquismo: Represión, censura y negocio. Valencia, 1939-1975. Madrid: CEU, 2000.
- Castro, Antón. Vidas de cine. Caja Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Navarra, 2002.
- Diez Puertas, Emeterio. Historia social del cine en España. Madrid: Editorial Fundamentos, 2003.
- Gifreu, Josep. Sistema i polítiques de la comunicació a Catalunya. Avenç, 1983.
- Martínez Cachero, José María. Liras entre lanzas. Historia de la literatura "nacional" en la Guerra Civil. Editorial Castalia, 2009.