Clitocybe squamulosa
Clitocybe squamulosa és una espècie de bolet comestible, però no té gaire tradició culinària a la gastronomia catalana.[2]
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Ordre | Tricholomatales |
| Família | Tricholomataceae |
| Gènere | Clitocybe |
| Espècie | Clitocybe squamulosa P.Kumm., 1871 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Agaricus squamulosus |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
.jpg)
Descripció
modificaEl barret mesura de 3 a 7 cm de diàmetre i té una marcada forma d'embut, tret comú a la majoria d'espècies de Clitocybe. La superfície, de vellutada a finament esquamosa, és de color variable segons el grau d'hidratació: bru vermellós més o menys pàl·lid en temps sec i bru fosc en condicions d'humitat elevada. El marge és molt característic, ja que sol estar cargolat cap a l'interior (involut) en els exemplars més joves i es troba molt ondulat. Les làmines s'estenen per la cama de forma molt evident (làmines decurrents) i són blanquinoses o de color crema, més rosades en envellir. La cama mesura de 3 a 6 cm de longitud, és cilíndrica, del mateix color que el barret i presenta algunes fibril·les longitudinals; la base està engruixida i conserva restes de miceli en les quals queda adherida la fullaraca. La carn és prima i de color blanquinós; fa una olor i té un sabor suaus i agradables, fúngics. Les espores mesuren 5,5-7 x 3,5-4,5 µm, són llises, hialines i en forma de gota o el·lipsoïdals. Els basidis són tetraspòrics i claviformes (en forma de porra).[2][3]
Hàbitat i distribució geogràfica
modificaFructifica freqüentment tant en boscos de planifolis (alzinars, suredes i rouredes) i de coníferes o boscos mixtos, com a l'estatge alpí, entre Dryas octopetala o salzes, i entre 50 i 2.500 m d'altitud. Apareix des de l'estiu fins al final de la tardor (des del juliol fins al desembre), generalment després de les pluges.[2] Es troba a Suècia,[4] els Països Baixos,[5] la Gran Bretanya[1] (com ara, Escòcia),[6] França,[7] la península Ibèrica[8] (Catalunya[9][10][11] -la Selva,[12] el Maresme,[13] el Solsonès,[14] el Puig d'Ossa al Barcelonès[15] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró[16]- i el País Valencià)[17] i Nord-amèrica[18][19][20] (com ara, Califòrnia[21][22][23] i el Quebec).[24]
Confusió amb altres espècies
modificaEs pot confondre amb d'altres Clitocybe, especialment amb la també comestible Clitocybe costata, que és de color més pàl·lid, sobretot a la cama, i té el marge més ondulat i crenulat.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 162.
- ↑ Fichas Micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)
- ↑ PESI (anglès)
- ↑ Flora Agaricina Neerlandica (anglès)
- ↑ Atlas of Living Scotland Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Muséum national d'Histoire naturelle (francès)
- ↑ Malençon, G. & Bertault, R., 1971. Champignons de la Péninsule Ibérique. I, II, III. Act. Phytotax. Barcinonensia 8: 5-94.
- ↑ Maire, R., 1933. Fungi Catalaunici. Contributions á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. Junta Cienc. Nat. Barcelona 15 (2): 120 pp.
- ↑ Maire, R., 1937. Fungi Catalalunici. Series altera. Contribution á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. de l'Inst. Bot. Barcelona 3 (4): 128 pp.
- ↑ Sanclemente, M. S. & Llimona, X., 1987. Aportación al conocimiento de las Tricolomatáceas de Cataluña. Butll. Soc. Catalana. Micol. 11: 29-72.
- ↑ Ballesteros, E., 1984. Primera contribució al coneixement deis macromicets del Massís de les Cadiretes (La Selva). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 51.(Secc. Bot. 5): 67-76.
- ↑ Rocabruna, A., 1984. Aportació al coneixement deis fongs del Maresme (Catalunya). Butll. Soc. Micol 8: 47-74.
- ↑ El Medi natural del Solsonès (català)
- ↑ Sanclemente, M. S., 1991. Aportaciones florísticas y corológicas sobre tricolomatáceas. Butll. Soc. Catalana Micol. 14-15, pàgs. 13-20. Barcelona. [1]
- ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Bolets del País Valencià (català)
- ↑ Bigelow, H. E., 1968. The genus Clitocybe in North America. II. Section Infundibuliformes. Lloydia 31: 43-62.
- ↑ Bigelow, H. E., 1985. North American Species of Clitocybe. Part II. J. Cramer: Berlín, Alemanya. 241 p.
- ↑ MushroomExpert (anglès)
- ↑ Desjardin, D. E., Wood, M. G. & Stevens, F. A., 2015. California Mushrooms: The Comprehensive Identification Guide. Timber Press: Portland, Oregon. 560 p.
- ↑ Gregory, D., 2007. The genus Clitocybe of California. Masters Thesis. San Francisco State University.
- ↑ The Fungi of California (anglès)
- ↑ Les champignons du Québec (francès)
Bibliografia
modifica- Bon, M., 1987. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega S. A. Barcelona.
- Courtecuisse, R.; Deum, B., 2005. Guía de Hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de Africa. Ed. Omega. Barcelona.
- Lange, J. E.; Lange, D. M. & Llimona, X., 1976. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona.
- Llistosella, J. & Aguasca, M., 1986. El 1. «Mini Foray» de la British Mycological Society a Catalunya (1985). Butll. Soc. Catalana Micol. 10: 19-33.
- Pascual, R., 2003. Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Enllaços externs
modifica
- Mushroom Observer (anglès)
- YouTube