Coix

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Coix (desambiguació)».

Coix (oficialment i en castellà Cox) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura que té 7.297 habitants (INE 2019).

Plantilla:Infotaula geografia políticaCoix
Cox (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 08′ 22″ N, 0° 53′ 05″ O / 38.139444444444°N,0.88472222222222°O / 38.139444444444; -0.88472222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaBaix Segura Modifica el valor a Wikidata
CapitalCox (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.513 (2023) Modifica el valor a Wikidata (452,59 hab./km²)
Gentilicicoixenca, coixenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície16,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud16 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOriola
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarmelo Rives Fulleda Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03350 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03058 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03058 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcox.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

La localitat es troba envoltada d'una horta al peu de la Serra de Callosa i situada a 16 metres sobre el nivell del mar. Coix està situada en l'anomenada "Ruta de la Pedra", que comparteix amb les poblacions veïnes de Callosa de Segura i Oriola. Aquesta localitat també pertany a la ruta Camí del Cid i a la Senda del poeta.

El terme municipal, de 16,6 km², situat entre zones d'horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa, compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims més representatius. Així mateix, posseeix una rica i variada representació dels animals i les plantes, moltes d'elles autòctones; l'oferta ludicoesportiva es completaria amb la possibilitat de practicar l'espeleologia en la Cova del Gat.

El seu clima mediterrani està caracteritzat per hiverns suaus i estius calorosos amb elevada humitat per la proximitat del mar i l'influx propi de l'horta. La temperatura mitjana anual sol rondar els 19 graus, amb precipitacions escasses però a vegades poden arribar a ser torrencials (gota freda), els cels solen ser poc coberts i els vents fluixos.

Història

modifica
 
Mapa de 1729 dels termes municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora

El seu origen és possiblement d'origen visigot, com ho avalen els vestigis i restes arqueològiques trobats en la falda del seu forest. Al voltant del castell s'han trobat restes de l'Edat del Bronze, iberes i romanes i al paratge conegut com La Hoya també hi ha evidències d'haver estat habitat pels visigots.

La denominació de Coix amb la qual se li coneix en l'actualitat, és fruit de successives variacions i adaptacions del vocable llatí "COXU" o "COXUM", que d'acord amb l'opinió del filòleg francès Du Cange venia a significar lloc tancat o tancat, tal vegada per les muntanyes que ho tanquen pel costat sud i llevant.

L'antiga alqueria àrab de Coix va ser conquistada en data primerenca per Alfons X de Castella, qui la cedit en 1226 a Aben Hudiel Damoch, quedant sota la jurisdicció d'Oriola i incorporada al senyoriu àrab dels rais de Crevillent. En 1244, pel tractat d'Almizra, quedà integrada en el Regne de Múrcia, en 1266 davant la insurrecció mudèjar d'aqueix regne el rei en Jaume va intervenir i va annexionar-lo al terme d'Oriola. En 1296 Jaume II l'ocupa i confirma a Ahmed, senyor de Crevillent la possessió de Coix, cosa que succeeix dues vegades més en 1298 i 1307. En 1304 per la sentència de Torrellas resta definitivament adscrit al Regne de València i passa a anomenar-se Coix; en 1320, darrere la desaparició del senyoriu de Crevillent, Jaume II donà el municipi a Arardo de Mur, el fill del qual, amb l'autorització de Pere IV, la va vendre en 1339 a la família Vidal, passant en el segle xv als Dávalos.

L'expulsió dels moriscs en 1609 i la gran pesta de l'any 1648, que va deixar al Baix Segura gairebé buida d'efectius humans, cobrint-se aquest buit amb grans immigracions de colons de l'altiplà castellà, que va contribuir definitivament a la pèrdua de la llengua vernacla, i amb la implantació del castellà va començar a ser anomenada "Cox", nom emparat més tard amb els Decrets de Nova Planta emesos pel primer Borbó, Felip V.

Es va segregar del terme d'Oriola en 1522, encara que va pertànyer a la seva governació fins a 1707. En 1822 es va integrar en la província de Múrcia, passant novament al País Valencià en 1833.

Etimologia

modifica

Es desconeix l'origen del vocable Coix, perquè no existeix informació paleogràfica que ho acredite. Per tenir solament dues consonants es descarta el seu origen àrab. En el Repartiment d'Oriola apareix com Benimancox, que es pot traduir com a família Amán, de Coix, és a dir, el lloc on residia aquesta família musulmana en el moment de la conquesta cristiana. Encara que en castellà avui en dia s'accepta la ics per so actual, la seua pronunciació correcta és coj, pel so natural de la ics com a antiga jota castellana, i el seu gentilici cojense.[1][2][3]

Economia

modifica

Una de les primeres activitats econòmiques del poble és la venda ambulant en els mercats de les poblacions properes. Els problemes de sequera endèmics a la zona han obligat a l'abandonament de l'agricultura en favor de la comercialització de fruites i hortalisses, ben palesa en el nombre de magatzems que s'hi han establert. Entre la indústria, destaca la tèxtil i calcer.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Coix

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Antonio José Bernabeu Santo 1.873 48,89% 7 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Francisco Cámara Hurtado 1.093 28,53% 4 ( +1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Miguel Ángel Gambín Puig 577 15,06% 2 ( )
Altres candidatures[a][b]   266 6,95% 0 (  -2)
Vots en blanc   22 0,57%
Total vots vàlids i regidors 3.831 100 % 13
Vots nuls 43 1,11%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.874 77,59%**
Abstenció 1.119* 22,41%**
Total cens electoral 4.993* 100 %**
Alcalde: Antonio José Bernabeu Santo (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PP[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Oriola,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2019 l'alcalde de Coix és Antonio José Bernabeu Santo del PP.[9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Gambín Pineda
José Lozano Ávila
UCD
UCD
19/04/1979
26/09/1979
??
--
1983–1987 Antonio Rives Faura PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Pic Zambrano PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Pertusa Bernabeu PP 15/06/1991 --
1995–1999 José Pertusa Bernabeu PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Pertusa Bernabeu PP 03/07/1999 --
2003–2007 Carmelo Rives Fulleda PP 14/06/2003 --
2007–2011 Carmelo Rives Fulleda PP 16/06/2007 --
2011–2015 Carmelo Rives Fulleda PP 11/06/2011 --
2015–2019 Miguel Ángel Gambín Puig
Francisco Cámara Hurtado
C's
PSPV-PSOE
13/06/2015
17/06/2017
Pacte de govern
--
2019-2023 Antonio José Bernabeu Santo PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Gastronomia

modifica

La cuina, la típica de la comarca però amb personalitat pròpia: arròs amb serranes, arròs amb crosta, arroz del burro i putxero amb pilotes en són una mostra. Tenen renom el forn i la rebosteria locals: toñas de manteca, escaldadas i almojabenas, d'origen àrab.

Monuments

modifica
 
Castell de Coix.
  • Castell de Coix, o de Santa Bàrbara. És el més antic del País Valencià. Successives reformes i la destrucció parcial en la guerra de 1936-1939 obligaren a una recent restauració que no inclogué la reconstrucció de les merles i que el donen la seua actual fesomia.
  • Església de Sant Joan Baptista. Edifici d'estil barroc neoclàssic edificat entre 1744-1788 sobre la primitiva església que al seu torn havia estat edificada sobre la mesquita.
  • Santuari de Nostra Senyora del Carme. Edificada en 1621 pels Carmelites sobre l'antiga ermita medieval de Nostra senyora de les Virtuts. Alberga tota la imagineria de la setmana santa.
  • El Molí. Situat en el lloc conegut com El Barrio que hauria estat el lloc, a banda del poblament musulmà, on s'assentaren els primers pobladors cristians.
  • Jardí-Glorieta. Ocupa el jardí del que fou convent de Carmelites i conté dos pins centenaris i gran quantitat de palmeres i d'altres espècies.
  • Sant Isidre (15 de maig), es realitza un romiatge a l'ermita del sant.
  • Mare de Déu del Carme (16 de juliol), festes del 13 al 18, amb desfilades de Moros i Cristians.
  1. També es presentaren a les eleccions de 2019: Esquerra Unida-Seguim Endavant (170 vots, 4,44%) i Compromís por Cox (Compromís) (96 vots, 2,51%).
  2. Les formacions polítiques Compromís i EUPV perderen cadascuna 1 regidor obtingut el 2015.

Referències

modifica
  1. Manuel de Gea Calatayud. Revista Alquibla, nº 3, 1997 (castellà)
  2. Enrique A. Llobregat Conesa: "Respuesta a la carta Abierta de D. Joaquín Senabre". Revista de Fiestas de Sax. 1982 (castellà)
  3. Manuel de Gea Calatayud. Carta personal a Rafael Moñono Pérez, de 5 de mayo de 1983 (castellà)
  4. Ajuntament de Coix «Antonio Bernabeu Santo elegido alcalde de Cox». www.cox.es, 21-06-2019.
  5. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.521 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona d'Oriola «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 25-29. edicte 4533/2019 [Consulta: 28 juliol 2019].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Coix», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Coix. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 17 novembre 2017].

Enllaços externs

modifica