Viquipèdia

Comtat de Pozos Dulces

títol nobilitari espanyol extint

El comtat de Pozos Dulces va ser un títol nobiliari espanyol, creat el 24 de juny de 1790, amb el vescomtat previ de l'Albufera, pel rei Carles IV d'Espanya a favor de Melchor Jacot y Ortiz-Rojano,[1] alcalde major de Segòvia,[2] primer regent de la Reial Audiència de Lima,[3] ministre togat del Consell d'Índies i cavaller de l'Ordre de Carles III.[4][5]

Infotaula de títol nobiliariComtat de Pozos Dulces
Corona comtal Modifica el valor a Wikidata
Tipusnoblesa espanyola Modifica el valor a Wikidata
Primer titularMelchor Jacot y Ortiz-Rojano
ReiCarlos IV d'Espanya
Data24 juny 1790 Modifica el valor a Wikidata –  24 juny 1877 Modifica el valor a Wikidata
Actual titularCaducat[1]
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El títol, segons la Diputació Permanent i Consell de la Grandesa d'Espanya i Títols del Regne, està caducat.[a]

Comtes de Pozos Dulces modifica

Núm. Titular Període
Creació per Carles IV
I Melchor Jacot y Ortiz-Rojano 1790-1807
II María Luisa López de Maturana y Eguilar 1808-1832
III Bernarda Josefa Jacot y Martínez-Heto 1834-1845
IV Francisco de Frías y Jacott 1848-1877
Títol caducat[1]

Història dels comtes de Pozos Dulces modifica

  • Melchor Jacot y Ortiz-Rojano (1732-1807), I comte de Pozos Dulces.[6] Va ser fill de José Jacot y Ruiz de la Escalera (1702-1738),[7][8] regidor perpetu de Màlaga i comissari ordinador de la Reial Artilleria, i de María del Carmen Ortiz Rojano. Els seus avis paterns, Melchor Jacot i Ana Smith, eren originaris d'Anvers[6] des d'on es van traslladar a Màlaga.[9]
Es va casar en primeres núpcies amb Francisca de Paula Cascajedo y Requena, natural de Móstoles i, en segones, amb María Luisa López de Maturana y Eguilar (1759-7 de setembre de 1832), natural de Huaura,[6] al Perú, de qui no va tenir successió.[10] Del primer matrimoni va tenir una filla, María del Carmen Jacot y Cascajedo, que va morir jove. El va succeir la segona esposa:
  • María Luisa López de Maturana y Eguilar (1759-7 de setembre de 1832), II comtessa de Pozos Dulces.[10][11]
Es va casar com a segona esposa amb Melchor Jacot y Ortiz-Rojano (1732-1807), I comte de Pozos Dulces, de qui no va tenir successió. La va succeir el 15 de febrer de 1834,[12] una neboda paterna del primer comte,[10] filla de Francisco Jacot y Ortiz-Rojano (1734-1821), germà del primer comte, i d'Ana Josefa Martínez-Heto y Ávila.[12]
  • Bernarda Josefa Jacot y Martínez-Heto (L'Havana, 20 d'agost de 1773-L'Havana, 11 d'octubre de 1845), III comtessa de Pozos Dulces[13] per Reial Carta de Successió de la reina regent Maria Cristina durant la minoria d'edat d'Isabel II del 15 de febrer de 1834 i després de la mort de la seva tia paterna per afinitat.[14] Va atorgar testament l'1 de febrer de 1841.[10]
Es va casar en primeres núpcies el 23 de febrer de 1805, a l'Havana, amb Antonio Sánchez de Frías y Gutiérrez de Padilla, natural de l'illa canària del Hierro.[15] Va contreure un segon matrimoni, el 30 de maig de 1828, a l'Havana, amb Pedro de Albear y Somarriba, natural de Santander.[10] El 1848, la va succeir el seu fill del primer matrimoni:[16]
  • Francisco de Frías y Jacott (l'Havana, 24 de setembre de 1809-Passy, 24 de juny de 1877),[10] IV comte de Pozos Dulces.[17] «Des del decés del IV Comte de Pozos Dulces, aquesta dignitat es troba vacant».[18]
Va contreure matrimoni amb Isabel-Herbina Faurés y Pigeot.[18]

Intents de rehabilitació modifica

Hi va haver diversos intents de rehabilitar el títol, sense que en cap d'aquests casos obtingués la Reial Carta de Successió: el maig del 1949 per Juan de Ojeda y Pomares;[19] el maig de 1950 per Juan de Ojeda y Pomares, i Joaquín Sanz de Bremond en representació de la seva esposa;[20] el març de 1956 per Vicente Sanz de Bremond com a hereu de la seva mare María del Milagro Bremond y Valenzuela;[21] l'octubre de 1975 per Alfredo de Ojeda y Nogués (mort el 10 de març de 1991); [22] i el març de 1977 quan es convoca a Vicente María Sanz de Bremond i a Alfredo de Ojeda y Nogués a l'expedient de rehabilitació del títol de comte de Pozos Dulces.[23]

El fals comte Nacho Jacob modifica

El juliol del 2022 va aparèixer als mitjans la notícia de la detenció a Múrcia del presumpte «comte de Pozos Dulces» per abús sexual i prostitució infantil.[24] Tot i la utilització de l'esmentat títol per part dels mitjans de comunicació, aquesta persona en cap cas ha estat reconeguda per la Diputació Permanent i Consell de la Grandesa d'Espanya com a possessora del títol.[25]

El detingut es tractava de l'empresari monàrquic i espanyolista[26] Ignacio de Jacob y Gómez, més conegut com a Nacho Jacob, nascut probablement abans[27] de 1980 a Madrid.[24] Jacob va ser detingut el 20 de juliol de 2022 per agents del Grup de Menors (GRUME) de la Policia espanyola quan es trobava en un aparcament d'un hotel del centre de Múrcia amb un nen de 13 anys.[24][28] L'acusació contra ell va ser de quatre delictes d'abús sexual a menors i quatre més de prostitució infantil després que, presumptament, oferís als infants diners i regals a canvi de sexe.[24] El cas, posat en coneixement de la Unitat d'Atenció a la Família i Dona (UFAM) de la Policia espanyola,[27] va passar pel jutjat de guàrdia i el titular del Jutjat d'instrucció num. 7 de Múrcia el va tancar en règim de presó preventiva, tal com va sol·licitar el ministeri fiscal, davant les possibilitats de risc de fugida i de reiteració delictiva.[29] El 4 d'agost de 2022 va sortir en llibertat sota fiança de 40.000 euros, amb la prohibició de no entrar dins del recinte del partit judicial de Múrcia i l'obligació de lliurar el passaport als jutjats, així com presentar-se cada 15 dies davant del Jutjat de Madrid.[30]

Notes modifica

  1. ↑ Sobre les altres tres persones que suposadament van ostentar el títol després de la defunció de l'últim titular legítim, Francisco María Sánchez de Frías y Jacott, la Diputació Permanent i Consell de la Grandesa d'Espanya i Títols del Regne el 12 de març de 2018, en resposta a un escrit sol·licitant informació sobre aquest títol, va afirmar el següent: «Segons les nostres notícies l'única persona que va ostentar legalment el títol de Comte de Pozos Dulces va ser el concessionari de la mercè. Els altres que figuren en la pàgina d'internet a la qual vostè m'ha remès no van obtenir la Reial Carta de Successió. A conseqüència d'això el títol continua vacant i es troba caducat per haver transcorregut més de tres anys des de la mort de l'últim posseïdor legal, de conformitat amb el que s'estableix en la Reial orde de 29 de maig de 1915, que va declarar caducats totes les Grandeses i Títols dels quals l'últim posseïdor mort abans del 28 de maig de 1912 i fins a aquella data no haguessin estat sol·licitats». Quant a la sentència del Tribunal Arbitral de Ciències Documentàries de la Història (Via Battisti, 3, 40123, Bolonya (Itàlia), del 2 d'abril de 2017, la referida Diputació Permanent i Consell de Grandesa d'Espanya opina el següent: «... les sentències arbitrals dictades per tribunals italians sobre títols espanyols constitueixen un procediment fraudulent i, per tant, il·lícit. Tals títols no tenen validesa perquè les sentències italianes envaeixen les competències constitucionals de S.M. el Rei d'Espanya en aquesta matèria, competències que es van deixar fora de perill quan Espanya va ingressar a la Unió Europea».

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Cadenas y Vicent, Ampelio. Blasonario de la consanguinidad ibérica (1994-1995) (en castellà). Madrid: Ediciones Hidalguía. Institut Salazar y Castro, 1995, p. 64. ISBN 84-87204-71-6. 
  2. ↑ Estudios segovianos (en castellà). Institut Diego de Colmenares, Patronat José María Quadrado, Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1957. 
  3. ↑ Revista del foro (en castellà). El Progreso Editorial, 1958. 
  4. ↑ Guiní, Melchor de Paz y. Guerra separatista (en castellà). n.p., 1952. 
  5. ↑ La Floresta Española Peruana (en castellà), 1848. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Burkholder, Mark A. «Melchor Jacot Ortiz Rojano Ruiz de la Escalera» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 28 juliol 2022].
  7. ↑ (en castellà) Revista del archivo nacional del Perú. editorial Gil, 1957.
  8. ↑ (en castellà) Revista del archivo nacional del Perú, vol. 21, part 2, pàg. 474.
  9. ↑ Fernández-Daza Álvarez, Carmen. «La familia política de Francisco Fernández Golfín: una aproximación al vizcondado de la Montesina». A: Juan Meléndez Valdés y su tiempo en Tierra de Barros en el bicentenario de su muerte (en castellà), 2018. ISBN 978-84-09-05708-5. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Santa Cruz y Mallén, Francisco Xavier. Historia de familias cubanas (en castellà). vol. I. L'Havana: Editorial Hércules, 1940, p. 189-190. OCLC 2271324. 
  11. ↑ Nieto y Cortadellas, 1952, p. 108, n. 2.
  12. ↑ 12,0 12,1 Nieto y Cortadellas, 1952, p. 108.
  13. ↑ Nieto y Cortadellas, 1952, p. 106-107.
  14. ↑ Fernández Mota, María Teresa «Registro de la Real Estampilla, Archivo del Palacio Real de Madrid» (en castellà). Revista Hidalguía, núm. 178-179, 1983, pàg. 393-394. ISSN: 0018-1285.
  15. ↑ Nieto y Cortadellas, 1952, p. 108-109.
  16. ↑ Nieto y Cortadellas, 1952, p. 116.
  17. ↑ Nieto y Cortadellas, 1952, p. 114-116.
  18. ↑ 18,0 18,1 Nieto y Cortadellas, 1952, p. 117.
  19. ↑ «Anunciado haber sido solicitada por don Juan Ojeda y Pomares la rehabilitación del título de Conde de Pozos Dulces» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), 25-05-1949 [Consulta: 15 març 2018].
  20. ↑ «Convocando a Juan de Ojeda y Pomares y a don Joaquín Sanz en el expediente sobre rehabilitación en el Condado de Pozos Dulces» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), 11-05-1950 [Consulta: 15 març 2018].
  21. ↑ «Anunciando haberse personado don Vicente Sanz Bremond en el expediente de rehabilitación del título de Conde de Pozos Dulces (...) como heredero de su fallecida madre doña María del Milagro Bremond y Valenzuela» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), 27-03-1956 [Consulta: 15 març 2018].
  22. ↑ «Ecos de sociedad. Títulos nobiliarios» (en castellà). ABC.es, 30-10-1975. [Consulta: 15 març 2018].
  23. ↑ «Resolución de la Subsecretaría por la que se convoca a D. Vicente María Sanz de Bremond y a D. Alfredo de Ojeda y Nogués en el expediente de rehabilitación del título de Conde de Pozos Dulces» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), 18-03-1977 [Consulta: 15 març 2018].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 García, Lucía. «Nacho Jacob, el llamado 'conde' de Pozos, en prisión provisional por presuntos abusos y prostitución de menores» (en castellà). ElCierreDigital.com, 27-07-2022. [Consulta: 28 juliol 2022].
  25. ↑ «Nacho Jacob, 'conde' de Pozos Dulces, detenido en Murcia mientras abusaba de un menor de 13 años» (en castellà). ElEspañol.com, 22-07-2022. [Consulta: 24 juliol 2022].
  26. ↑ Porras, Darío. «La pregunta de Boye sobre un comte espanyol detingut per presumptes abusos a menors». ElNacional.cat, 24-07-2022. [Consulta: 28 juliol 2022].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Nacho Jacob, conde de Pozos Dulces, detenido en Murcia por abusar de un niño» (en castellà). LaOpiniónDeMurcia.es, 22-07-2022. [Consulta: 28 juliol 2022].
  28. ↑ «Detenido Nacho Jacob, conde de Pozos Dulces, por abusar presuntamente de un menor» (en castellà). LaVanguardia.com, 23-07-2022. [Consulta: 28 juliol 2022].
  29. ↑ «Investigan si el conde de Pozos Dulces obligó al niño al que violó en Murcia a mentir sobre su edad en una grabación» (en castellà). LaOpiniónDeMurcia.es, 23-07-2022. [Consulta: 28 juliol 2022].
  30. ↑ «Ponen en libertad bajo fianza de 40.000 euros al conde de Pozos Dulces, detenido por violar a menores» (en castellà). LaOpiniónDeMurcia.es, 04-08-2022. [Consulta: 5 agost 2022].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comtat_de_Pozos_Dulces&oldid=33103601»