Concili ecumènic

(S'ha redirigit des de: Concilis ecumènics)

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

El terme "tota l'Església", per l'ortodòxia de l'est està conformada pels cristians ortodoxos de l'est i les jurisdiccions en comunió amb la seva doctrina. No inclou altres patriarques ni Roma. Igualment, pel catolicisme, "tota l'església" significa "només" els que estan en completa comunió amb l'Església Catòlica, però, per a alguns, ha d'incloure a les esglésies ortodoxes si ha de ser veritablement ecumènic. Joan Pau II va dir que l'església necessita respirar amb "dos pulmons".[1]

Les reunions locals són anomenades "sínodes" (del grec σύνοδος synodos, de "syn", amb i "odos", camí).

Llista de concilis ecumènics

modifica

Concili de Jerusalem

modifica
Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l'aliança entre jo i vosaltres. De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d'haver nascut. (Gènesi 17, 11-12)

Per Pere i Jaume l'església naixent no pot adreçar-se als pagans o gentils, és a dir els incircumcisos, ja que el mateix Jehovà així li ho revelà a Abraham: Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança. Aquest és el fort debat del Concili que s'acaba amb el que es coneix com el ritu de la purificació proposat per Sant Pau, és a dir, substituint la circumcisió pel bateig i amb l'observació d'alguns preceptes de la llei mosaica: Pel que fa als pagans que s'han convertit a la fe, ja els vam fer arribar les nostres decisions: que es guardessin de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes. (Fets 21, 25)

Primers set concilis cristians

modifica

Els primers 7 concilis són acceptats pel catolicisme i el cristianisme ortodox. El protestantisme accepta només la doctrina del primer concili, i petites porcions dels altres 6 (principalment en el rebuig de les doctrines del monotelisme, arrianisme, nestorianisme i monofisisme).

Concili de Trullo o Concili Quinisext (= Cinquè i sisè), (692); En certa forma, és un concili administratiu que eleva alguns canons locals al estatus ecumènic i estableix principis de disciplina clerical. No és considerat formalment un concili ja que no va determinar aspectes de doctrina. Aquest concili és acceptat per l'Església Ortodoxa de l'est com a part del Tercer Concili de Constantinoble, però és rebutjat pels Catòlics.

Concilis vuitè i novè

modifica

Pels catòlics

modifica

Per alguns ortodoxos de l'est

modifica
Sínode de Jerusalem, (1672); definit "Ortodox" en relació al Catolicisme i Protestantisme; definit Ortodox Grec pels canons bíblics.

Concilis romans

modifica
Número Nom Any Papa Resum
10 Concili del Laterà II 1139 Innocenci II Repetí el primer concili. A més, es prohibí el matrimoni del clergat, es regulà llur vestimenta, i els atacs al clergat són castigats amb l'excomunió.
11 Concili del Laterà III 1179 Alexandre III Limità les eleccions papals als cardinals, condemnà la simonia i prohibí la promoció al bisbat abans dels 30 anys.
12 Concili del Laterà IV 1215 Innocenci III Tractà de la transsubstanciació, de la primacia del papa i de la conducta del clergat. També declarà que els jueus i musulmans han d'utilitzar vestimentes especials per a diferenciar-los dels cristians. Nova definició, per motius desconeguts, dels graus de parentiu en els quals el matrimoni no seria considerat incestuós.[3]
13 Concili de Lió I 1245 Innocenci IV Establí el color roig pels cardinals, i imposà un impost en la Terra Santa.
14 Concili de Lió II 1274 Gregori X Conquesta de Terra Santa, la unió amb l'Església Ortodoxa i el sistema d'elecció papal.
15 Concili de Viena 1311-1312 Climent V Dissolgué l'orde del Temple (cavallers del Temple).
16 Concili de Constança 1414-1418 Gregori XII i Martí V
17 Concili de Basilea, Ferrara i Florència 1431-1445 Eugeni IV És una reconciliació amb l'Església Ortodoxa, que no va ser acceptada immediatament pels cristians de l'est. En aquest concili es van assolir unions amb diverses esglésies de l'est.
18 Concili del Laterà V 1512-1517 Juli II i Lleó X Intentà reformar l'Església.
19 Concili de Trento 1545-1563 Pau III, Juli III i Pius IV Fou la resposta als qüestionaments del calvinisme i el luteranisme, i imposà la uniformitat en la litúrgia del ritu romà.
20 Concili Vaticà I 1870 Pius IX Establí la doctrina de la infal·libilitat del papa.
21 Concili Vaticà II 1962-1965 Joan XXIII i Pau VI Renovà la litúrgia romana, "d'acord amb la norma prístina dels pares"; establí decrets pastorals sobre la naturalesa de l'església i la seva relació amb el món modern; restaurà la teologia de la comunió; promogué l'estudi bíblic; i marcà l'inici del progrés ecumènic de reconciliació amb altres esglésies cristianes.

Referències

modifica
  1. «Church must 'breathe with two lungs'» (en anglès). Catholic Courier, 21-12-2009. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 18 juny 2011].
  2. Burunat, Isidre. Història breu dels grans concilis. Barcelona: Editorial Claret, 1987, p. 12. ISBN 84-7263-477-9. 
  3. Moore, Robert Ian. La primera revolución europea. C. 970-1215 (en castellà). Barcelona: Editorial Planeta, 2016, p. 117. ISBN 978-849892-941-6.