Constel·lació del Llop
El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure.
 | |
| Nom en llatí (UAI) | Lupus |
|---|---|
| Abreviatura | Lup |
| Genitiu | Lupi |
| Simbologia | el Llop |
| Ascensió recta | 15 h |
| Declinació | −43° |
| Àrea | 334 graus quadrats Posició 46a |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 3 |
| Estrella més brillant | α Lupi (Magnitud aparent 2,3) |
| Constel·lacions amb què limita | |
| Visible a latituds entre +35° i −90° Durant el mes de Juny hi ha la millor visibilitat | |
Estrelles principalsModifica
α LupiModifica
L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Llop és α Lupi, una gegant blava de magnitud aparent 2,30. Distant 550 anys-llum, la seva magnitud absoluta és -3,83, és aproximadament 2.800 vegades més brillant que el Sol i 18 cops més grossa.
α Lupi és una variable cefeida: la seva magnitud varia 0,03 amb un període de 0,259847 dies.
Taula de les estrelles principalsModifica
| Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Lup | 2,30 | -3,83 | 548 | B1.5III |
| β Lup | 2,68 | -3,35 | 524 | B2III |
| γ Lup | 2,80 | -3,40 | 567 | B2IV |
| δ Lup | 3,22 | -2,75 | 510 | B1.5IV |
| ε Lup | 3,37 | -2,58 | 504 | B2IV-V |
| ζ Lup | 3,41 | 0,65 | 116 | G8III |
| η Lup | 3,42 | -2,48 | 493 | B2.5IV |
| ι Lup | 3,55 | -1,61 | 352 | B2.5IV |
| φ¹ Lup | 3,57 | -1,43 | 327 | K5III |
| κ¹ Lup | 3,88 | 0,14 | 182 | B9V |
| c Lup | 3,97 | -0,03 | 206 | B9.5III-IV |
| ρ Lup | 4,05 | -0,84 | 310 | B5V |
| λ Lup | 4,07 | -1,41 | 407 | B3V |
| θ Lup | 4,22 | -1,28 | 411 | B2.5Vn |
| μ Lup | 4,27 | -0,48 | 291 | B8V |
| ο Lup | 4,32 | -1,16 | 408 | B5IV |
| τ² Lup | 4,33 | -0,59 | 314 | A7:+L... |
| ω Lup | 4,34 | 0,10 | 230 | K4.5III |
| 2 Lup | 4,35 | -0,53 | 308 | K1II/III |
| σ Lup | 4,44 | -1,79 | 574 | B2III |
| φ² Lup | 4,54 | -1,81 | 606 | B4V |
| d Lup | 4,55 | -1,07 | 434 | B3IVp |
| τ¹ Lup | 4,56 | -2,95 | 1036 | B2IV |
| k Lup | 4,60 | -0,70 | 374 | A0V |
| g Lup | 4,64 | 3,42 | 57 | F5IV-V |
| ψ¹ Lup | 4,66 | 0,28 | 245 | G8/K0III |
| π¹ Lup | 4,72 | -1,20 | 497 | B5V |
| ψ² Lup | 4,75 | -0,67 | 396 | B5V |
| HR 5364 | 4,78 | 1,49 | 149 | F0IV |
| π² Lup | 4,82 | -1,10 | 497 | B5IV |
| e Lup | 4,83 | -0,89 | 454 | B3IV |
| HR 5967 | 4,90 | -1,14 | 527 | B6III/IV |
| 1 Lup | 4,91 | -2,81 | 1141 | F3III |
| HR 5943 | 4,99 | -0,34 | 380 | G8III |
| ν¹ Lup | 4,99 | 2,32 | 111 | F8V |
| HR 5607 | 5,13 | -0,13 | 367 | G8III |
| ξ¹ Lup | 5,14 | 1,21 | 200 | A3V |
| HR 5667 | 5,15 | -2,83 | 1284 | F:+... |
| b Lup | 5,22 | 0,72 | 259 | G6III |
| h Lup | 5,23 | 0,63 | 271 | G8/K0III |
| HR 5742 | 5,26 | -1,91 | 886 | K4III |
| υ Lup | 5,36 | 0,00 | 385 | Ap... |
| HR 5413 | 5,38 | 1,21 | 223 | A1V |
| c Lup | 5,38 | 1,27 | 216 | A2III |
| HR 5450 | 5,39 | -2,67 | 1337 | K0III |
| HR 5784 | 5,44 | -1,09 | 659 | M0III |
| HR 5595 | 5,45 | 0,30 | 350 | B3V |
| HR 5637 | 5,45 | -3,52 | 2026 | G2Ib/II |
| HR 5736 | 5,46 | -0,08 | 419 | B5V |
N.B.: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[1]
Objectes celestesModifica
Lupus és travessada per la seva part sud per la Via Làctia.
Aquesta constel·lació conté dos cúmuls oberts, NGC 5824 i NGC 5986, dos cúmuls globulars, NGC 5822 i NGC 5749, una nebulosa d'absorció, B 228, dues galàxies espirals i dues nebuloses planetàries NGC 5882 i IC 4406.
Història i mitologiaModifica
El Llop és una constel·lació antiga. Pels grecs, es tractava d'un animal que el Centaure portava enfilat amb la seva llança. Segons una altra versió, Licàon era el rei de l'Arcàdia i va implantar el culte a Zeus, però aquest es va enfadar amb ell, perquè li va sacrificar un nen, i per castigar-lo el va convertir en llop (constel·lació del Llop).[2]
Formava part de les constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest.
L'any 1006 hi aparegué una supernova més brillant que Venus; es va poder observar durant 2 anys. Aquesta fou una de les quatre supernovae que s'han pogut observar en el curs de l'anterior mil·lenni (1006, 1054, 1572 i 1604).
Segons els registres, durant alguns dies augmentà la brillantor de l'estrella fins a sobrepassar la de Venus, i arribant a ser comparable «al quart de la lluna plena», visible per tant en ple dia. Després l'esclat començà a disminuir, però l'estel restà observable durant més de dos anys. Molts de texts de tots els orígens (xinesos, japonesos, coreans, àrabs) i creïbles relaten l'aparició i l'observació d'aquesta estrella nova l'any 1006. O, curiosament, a Europa no serà esmentada fins al 1066, una data que coincideix amb l'any de la conquesta d'Anglaterra per Guillem de Normandia; una estrella com aquesta figura al tapís de Bayeux que relata aquest esdeveniment històric. Les supernovae de 1006 i 1054 eren recents, i aquesta de 1066 podria haver estat inventada a posteriori com un signe diví de l'empresa de Guillem el Conqueridor.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 març 2006].
- ↑ «EL DILUVI UNIVERSAL». Observant el cel. [Consulta: 2 abril 2010].
