Constel·lació de l'Escorpió
L'Escorpió o Escorpí (Scorpius), és una de les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional. Està situada entre la Balança, a l'oest, i el Sagitari, a l'est, a l'hemisferi sud prop de la Via Làctia. També és una de les constel·lacions del zodíac,[1] el seu símbol és 
.[2]
 | |
| Nom en llatí (UAI) | Scorpius |
|---|---|
| Abreviatura | Sco |
| Genitiu | Scorpii |
| Simbologia | l'Escorpí |
| Ascensió recta | 17 h |
| Declinació | −40° |
| Àrea | 497 graus quadrats Posició 33a |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 9 |
| Estrella més brillant | Antares (α Sco) (Magnitud aparent 0,96) |
| Meteors | |
| Constel·lacions amb què limita | |
| Visible a latituds entre +40° i −90° Durant el mes de Juliol hi ha la millor visibilitat | |
L'astre més brillant de la constel·lació és Antares (α Sco), un estel de color vermellós, un supergegant vermell, també conegut com a Cor Scorpii, 'el cor de l'escorpió'. El fet que l'eclíptica passi per la constel·lació[3] fa que els planetes hi transitin, i es pugui arribar a confondre Antares amb Mart. De fet, essent Ares el nom grec del déu Mart el nom de l'estel es podria traduir com a "rival de Mart", "contra Mart" o "oposat a Mart".[4]
HistòriaModifica
Es tracta d'una de les 48 constel·lacions identificades per l'astrònom grec Ptolemeu en el segle II; de fet, la constel·lació precedeix als grecs.[5]
Característiques notablesModifica
EstelsModifica
L'Escorpió conté molts estels brillants, entre els quals Antares (α Sco), el nom del qual significa 'el rival de Mart', anomenat així per la seva tonalitat vermellosa fàcilment identificable; Graffias o Acrab (β¹ Sco), un estel triple; Dschubba, 'el front' (δ Sco); Sargas, d'origen desconegut (θ Sco); Jabbah (ν Sco); ξ Sco; Fang (π Sco); Alniyat (σ Sco); i Paikauhale,[6] també conegut com a Alniyat, 'les artèries'[7] (τ Sco).
Shaula (λ Sco) i Lesath (υ Sco) conformen la punta de la cua corbada de l'Escorpió : ambdós noms signifiquen 'fibló'. A causa de la seva proximitat, a λ Sco i υ Sco de vegades se'ls refereix com a 'els ulls del gat'.[8]
Els estels més brillants de la constel·lació formen un patró semblant a un garfi. La majoria d'ells són membres massius de l'associació OB més propera: Scorpius-Centaurus.[9]
δ Sco, després d'haver sigut un estel de magnitud estable 2,3, resplendí el juliol de 2000 fins a 1,9 en cosa de setmanes. Des de llavors, ha esdevingut un estel variable que fluctua entre magnituds de 2,0 i 1,6,[10] la qual cosa significa que, en el seu punt més brillant, és el segon estel més lluminós de l'Escorpió. U Scorpii és la nova més ràpida coneguda, amb un període d'uns 10 anys.[11] La parella propera d'estels ω Scorpii –formada per ω¹ Scorpii i ω² Scorpii– és un doble òptic que pot ser resolt a ull nu: tenen colors que contrasten, blau i groc. Finalment, l'estel que havia estat designat anteriorment com a γ Sco tot i estar dins de les fronteres de la Balança es coneix avui en dia com a σ Lib; de fet, tota la constel·lació sencera de la Balança es considerava que eren les urpes de l'Escorpió (Chelae Scorpionis) en temps de l'antiga Grècia, que tenien un conjunt de balances aguantades per Astraea (representada per la constel·lació de la Verge adjacent) formades per aquests estels de més a l'oest durant els temps finals de Grècia. La divisió que donà la Balança fou formalitzada durant els temps de l'antiga Roma.
Objectes de l'espai profundModifica
A causa de la seva localització cobrint la Via Làctia, l'Escorpió conté molts objectes de l'espai profund tals com els clústers oberts de Messier 6 (el cúmul de la Papallona) i Messier 7 (el cúmul de Ptolemeu), NGC 6231 (prop de ζ² Sco) i els cúmuls globulars Messier 4 i Messier 80. Aquest darrer (NGC 6093) és un cúmul globular de magnitud 7,3, a 33.000 anys llum de la Terra. Fou descobert el 1781 per Charles Messier, i fou el lloc d'una rara descoberta el 1860, quan Arthur von Auwers descobrí la nova T Scorpii.[12]
NGC 6302, també anomenada la nebulosa del Cuc, és una nebulosa planetària bipolar. NGC 6334, també coneguda com la nebulosa de la pota de Gat, és una nebulosa d'emissió i una regió de formació d'estels.
MitologiaModifica
L'origen de la constel·lació es troba en la llegenda d'Orió. Segons una de les seves versions, Orió el caçador es va treure els ulls en un arravatament de gelosia, i mentre vagava cec pel món va trepitjar un escorpí que el va picar amb el seu agulló, provocant la seva mort. Els déus van elevar a Orió i a l'escorpí als cels col·locant-los en extrems oposats de la volta celeste, de manera que quan Escorpí surt per l'horitzó, Orió s'amaga fugint de l'animal que va causar la seva mort.
ReferènciesModifica
- ↑ «l'Escorpió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Escorpió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Privett i Jones, 2013, p. 177.
- ↑ Bagnall, 2012, p. 399.
- ↑ Knight, J.D. «Constellation Scorpius - The Constellations on Sea and Sky».
- ↑ «IAU Catalog of Star Names». International Astronomical Union. [Consulta: 17 setembre 2018].
- ↑ Mark R. Chartrand III (1983) Skyguide: A Field Guide for Amateur Astronomers, p. 184 (ISBN 0-307-13667-1).
- ↑ Fred Schaaf (Macmillan 1988) 40 Nights to Knowing the Sky: A Night-by-Night Sky-Watching Primer, p. 79 (ISBN 9780805046687).
- ↑ Preibisch, T.; Mamajek, E. «The Nearest OB Association: Scorpius-Centaurus (Sco OB2)». Handbook of Star-Forming Regions, 2, 2009, pàg. 0. arXiv: 0809.0407. Bibcode: 2008hsf2.book..235P.
- ↑ «Delta Scorpii Still Showing Off». Arxivat de l'original el 2007-06-06. [Consulta: 28 juny 2019].
- ↑ AAVSO: Variable Star of the Season: U Scorpii
- ↑ Levy, 2005, p. 166-167.
BibliografiaModifica
- Privett, Grant; Jones, Kevin. The Constellation Observing Atlas (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-1-4614-7647-4.
- Bagnall, Philip M. The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-0829-1.
- Levy, David H. Deep Sky Objects. Prometheus Books, 2005. ISBN 1-59102-361-0.
- Ian Ridpath and Wil Tirion (2007). Stars and Planets Guide, Collins, London. ISBN 978-0-00-725120-9. Princeton University Press, Princeton. ISBN 978-0-691-13556-4.
Vegeu tambéModifica
- Llista d'estrelles per constel·lació
- PSR B1620-26 b, planeta extrasolar en aquesta constel·lació.
