Constel·lació del Llop

constel·lació
(S'ha redirigit des de: Llop (constel·lació))

El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure.

Llop
Llop
Nom en llatí (UAI)Lupus
AbreviaturaLup
GenitiuLupi
Simbologiael Llop
Ascensió recta15 h
Declinació−43°
Àrea334 graus quadrats
Posició 46a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
3
Estrella més brillantα Lupi
(Magnitud aparent 2,3)
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +35° i −90°
Durant el mes de Juny hi ha la millor visibilitat

Estrelles principalsModifica

α LupiModifica

L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Llop és α Lupi, una gegant blava de magnitud aparent 2,30. Distant 550 anys-llum, la seva magnitud absoluta és -3,83, és aproximadament 2.800 vegades més brillant que el Sol i 18 cops més grossa.

α Lupi és una variable cefeida: la seva magnitud varia 0,03 amb un període de 0,259847 dies.

Taula de les estrelles principalsModifica

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys-llum)
Tipus espectral
α Lup 2,30 -3,83 548 B1.5III
β Lup 2,68 -3,35 524 B2III
γ Lup 2,80 -3,40 567 B2IV
δ Lup 3,22 -2,75 510 B1.5IV
ε Lup 3,37 -2,58 504 B2IV-V
ζ Lup 3,41 0,65 116 G8III
η Lup 3,42 -2,48 493 B2.5IV
ι Lup 3,55 -1,61 352 B2.5IV
φ¹ Lup 3,57 -1,43 327 K5III
κ¹ Lup 3,88 0,14 182 B9V
c Lup 3,97 -0,03 206 B9.5III-IV
ρ Lup 4,05 -0,84 310 B5V
λ Lup 4,07 -1,41 407 B3V
θ Lup 4,22 -1,28 411 B2.5Vn
μ Lup 4,27 -0,48 291 B8V
ο Lup 4,32 -1,16 408 B5IV
τ² Lup 4,33 -0,59 314 A7:+L...
ω Lup 4,34 0,10 230 K4.5III
2 Lup 4,35 -0,53 308 K1II/III
σ Lup 4,44 -1,79 574 B2III
φ² Lup 4,54 -1,81 606 B4V
d Lup 4,55 -1,07 434 B3IVp
τ¹ Lup 4,56 -2,95 1036 B2IV
k Lup 4,60 -0,70 374 A0V
g Lup 4,64 3,42 57 F5IV-V
ψ¹ Lup 4,66 0,28 245 G8/K0III
π¹ Lup 4,72 -1,20 497 B5V
ψ² Lup 4,75 -0,67 396 B5V
HR 5364 4,78 1,49 149 F0IV
π² Lup 4,82 -1,10 497 B5IV
e Lup 4,83 -0,89 454 B3IV
HR 5967 4,90 -1,14 527 B6III/IV
1 Lup 4,91 -2,81 1141 F3III
HR 5943 4,99 -0,34 380 G8III
ν¹ Lup 4,99 2,32 111 F8V
HR 5607 5,13 -0,13 367 G8III
ξ¹ Lup 5,14 1,21 200 A3V
HR 5667 5,15 -2,83 1284 F:+...
b Lup 5,22 0,72 259 G6III
h Lup 5,23 0,63 271 G8/K0III
HR 5742 5,26 -1,91 886 K4III
υ Lup 5,36 0,00 385 Ap...
HR 5413 5,38 1,21 223 A1V
c Lup 5,38 1,27 216 A2III
HR 5450 5,39 -2,67 1337 K0III
HR 5784 5,44 -1,09 659 M0III
HR 5595 5,45 0,30 350 B3V
HR 5637 5,45 -3,52 2026 G2Ib/II
HR 5736 5,46 -0,08 419 B5V

N.B.: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[1]

Objectes celestesModifica

Lupus és travessada per la seva part sud per la Via Làctia.

Aquesta constel·lació conté dos cúmuls oberts, NGC 5824 i NGC 5986, dos cúmuls globulars, NGC 5822 i NGC 5749, una nebulosa d'absorció, B 228, dues galàxies espirals i dues nebuloses planetàries NGC 5882 i IC 4406.

Història i mitologiaModifica

El Llop és una constel·lació antiga. Pels grecs, es tractava d'un animal que el Centaure portava enfilat amb la seva llança. Segons una altra versió, Licàon era el rei de l'Arcàdia i va implantar el culte a Zeus, però aquest es va enfadar amb ell, perquè li va sacrificar un nen, i per castigar-lo el va convertir en llop (constel·lació del Llop).[2]

Formava part de les constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest.

L'any 1006 hi aparegué una supernova més brillant que Venus; es va poder observar durant 2 anys. Aquesta fou una de les quatre supernovae que s'han pogut observar en el curs de l'anterior mil·lenni (1006, 1054, 1572 i 1604).

Segons els registres, durant alguns dies augmentà la brillantor de l'estrella fins a sobrepassar la de Venus, i arribant a ser comparable «al quart de la lluna plena», visible per tant en ple dia. Després l'esclat començà a disminuir, però l'estel restà observable durant més de dos anys. Molts de texts de tots els orígens (xinesos, japonesos, coreans, àrabs) i creïbles relaten l'aparició i l'observació d'aquesta estrella nova l'any 1006. O, curiosament, a Europa no serà esmentada fins al 1066, una data que coincideix amb l'any de la conquesta d'Anglaterra per Guillem de Normandia; una estrella com aquesta figura al tapís de Bayeux que relata aquest esdeveniment històric. Les supernovae de 1006 i 1054 eren recents, i aquesta de 1066 podria haver estat inventada a posteriori com un signe diví de l'empresa de Guillem el Conqueridor.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 març 2006].
  2. «EL DILUVI UNIVERSAL». Observant el cel. [Consulta: 2 abril 2010].