Convent de les Germanes Carmelites (la Cellera de Ter)
El Convent de les Germanes Carmelites és una obra de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Construcció | segle xix | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | la Cellera de Ter (Selva) | ||||||
| Localització | Pl. de l'Església, 3 | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 27121 | ||||||
| |||||||
_-_Fa%C3%A7ana.jpg)
Descripció
modificaEdifici entre mitgeres de tres plantes i tres crugies amb una capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme, adossada a la part dreta. L'asil té una coberta de doble vessant a façana i la capella una coberta plana.[1]
Quant a l'asil i convent, la planta baixa comença amb un sòcol pintat i motllurat que simula grans blocs ben escairats. Hi ha una porta emmarcada de pedra de Girona i dues finestres.[1]
El primer pis consta d'una finestra doble central i dues finestres mitjanes a costat i costat, rectangulars i fetes de rajol i ciment, com les quatre, més petites, del segon pis.[1]
Pel que fa a la capella del Carme del convent, és un edifici rectangular d'una sola nau amb una estructura neogòtica.[1]
La façana és senzilla, encara que amb varis marcs, motllures verticals i frontons simulats i decoratius. Consta d'una portalada rectangular emmarcada de pedra de Girona que té una llinda monolítica motllurada amb decoració vegetal i datada al 1884. A la part baixa, fins a l'alçada del sòcol, les pilastres simulades són de pedra, encara que continuen arrebossades. A sobre hi ha un òcul enreixat i amb un vitrall senzill. A la part exterior, de decreixement gradual, hi ha motllures de guix amb decoració vegetal i floral.[1]
El frontó i el campanar estan separats de la part baixa per una cornisa motllurada. Sobre d'aquesta hi ha un frontó triangular culminat amb rajoles. El campanar és de planta quadrangular i està adossat a l'església. Està culminat per una cornisa i una estructura de forma d'arc de mig punt rebaixat i per una creu de ferro forjat, similar a les altres que hi ha als carrers circumdants referents al Via Crucis. Al costat del campanar s'alça una terrassa plana a sobre de la capella.[1]
A l'angle dret de la capella hi ha un seguit de grans blocs cantoners arrodonits que arriben fins al campanar.[1]
Història
modificaRamon Sitjar, rector de la Cellera, i Paula Despuig, superiora general de la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat, van engegar el 1876, gràcies a una subvenció econòmica de Ramon Camprodon, monjo exclaustrat durant la primera República i refugiat a la Cellera, l'obertura d'un col·legi femení en un local davant de l'església cedit per una persona de Sant Climent d'Amer.[1]
La inauguració de la capella de l'escola fou el 1884.[1]
El 1885, un brot de Còlera va condicionar el fet que l'escola i el convent funcionéssin com a Hospital.[1]
El nombre d'alumnes va anar augmentar progressivament i l'escola es va anar integrant en la població. Fins i tot es va inaugurar una Escola Dominical per a noies treballadores. Al llarg dels anys, una trentena de Cellerenques van ingressar en algun o altre centre d'aquesta comunitat.[1]
Durant la Guerra Civil l'Escola fou usada com a estable i tancat de xais, encara que la comunitat de religioses fou ajudada, tant a l'hora de marxar com a la tornar després de la guerra, per la gent i les forces fàctiques del poble.[1]
El 1940 es va inaugurar una classe per nois.[1]
El 1970 la comunitat de la Cellera es va fusionar amb la de Girona i, poc després, es va tancar l'escola, mantenint-se un parvulari.[1]
El 1977, després d'unes obres importants de reforma, es va habilitar la casa com a residència i asil de germanes carmelites ancianes, retirades de la vida activa.[1]
Referències
modifica