La corregència és la forma de governar en la qual un monarca exerceix les seves funcions conjuntament amb una altra persona: el corregent.[1][2] Normalment s'establia entre el rei i el seu fill hereu, encara que podia ser amb altres persones de la família reial, la noblesa o més rarament amb alts dignataris de l'Estat.

Seti I i el seu fill Ramsès II, el seu futur corregente. Baix relleu de el temple de Abidos

Andorra

modifica

Una corregència existeix avui dia en Andorra, on dos coprinceps són el cap d'estat.[3]

Antic Egipte

modifica

La corregència va ser una pràctica habitual en l'antic Egipte, possiblement perquè complia dues funcions importants: l'aprenentatge de el futur sobirà i una manera de confirmar la decisió del faraó sobre qui seria el seu hereu.

Governants corregents de l'Antic Egipte

modifica

En l'Antic Egipte, alguns dels governants que van exercir el seu regnat en corregència són els següents:

Imperi Mitjà d'Egipte

Imperi Nou d'Egipte

Tercer període intermedi d'Egipte

Període tardà d'Egipte

Període hel·lenístic d'Egipte

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. corregència a Optimot
  2. Corregente en RAE
  3. Constitució del Principat d'Andorra (BOPA núm. 24, de 4 de maig de 1993).

Enllaços externs

modifica