Un curs d'aigua és el lloc per on corren les aigües. Tot curs d'aigua està alimentat per una conca. Els torrents i els rierols formen els afluents dels rius principals que desemboquen en el mar o en un llac. El règim d'un curs d'aigua depèn essencialment de les condicions de la seva alimentació i de les característiques del seu llit: amplada, traçat, perfils longitudinal i transversal, etc. Fora d'això, les formes del llit no deixen de canviar, perquè, en certes parts, sofreixen una erosió més o menys intensa, en la mesura que en d'altres es dipositen al·luvions que eleven el fons i en regularitzen el perfil. Fins i tot les majors cascades acaben per desaparèixer, atès que, en anar retrocedint, disminueix la seva altura fins al punt de suprimir-se la desnivellació. La potamologia estudia nombrosos fenòmens relatius als cursos d'aigua. Entre aquests n'hi ha que concerneixen a la dinàmica fluvial i d'altres constitueixen la hidrologia fluvial pròpiament dita.
Un rierol és un petit curs d'aigua natural que normalment flueix de manera continuada, però que a diferència d'un riu, té un cabal hidràulic menor. Si tendeix a desaparèixer durant l'estiu, se l'anomena riera. No és, en general, navegable. Atès el seu poc cabal, no solen haver-hi ponts per a travessar els rierols, de manera que cal fer-ho pels guals, lloc on el rierol té tan poca profunditat que pot travessar-se a peu, o serveix per al bany.
Una riera és un corrent d'aigua intermitent natural que flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Posseeix un cabal hidràulic inconstant i desemboca en el mar, en un llac, en un riu o en una altra riera; en els dos darrers casos es denomina afluent. Es diferencia d'un riu perquè acostuma a tenir menys longitud i no porta aigua durant tot l'any. Es diferencia d'un torrent perquè en èpoques humides porta aigua encara que faci dies que no plou.
