Créixens del Pará

espècie de planta

El créixens del Pará (Acmella oleracea),[1] és una espècie de planta amb flors de la família de les asteràcies, també coneguda com a herba del mal de queixal[1] perquè les seues fulles contenen agents analgèsics usats contra el dolor de dents.

Infotaula d'ésser viuCréixens del Pará
Acmella oleracea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
GènereAcmella
EspècieAcmella oleracea Modifica el valor a Wikidata
R.K.Jansen
Detall
Vista de la planta

És una planta nadiua dels tròpics de Brasil i de Perú, i creix com a ornament (i a vegades amb ús medicinal) en algunes parts del món.[2]

Descripció

modifica

És una planta menuda que creix ràpidament, amb inflorescències roges. A causa de la seua sensibilitat a les gelades creix només en climes temperats.

 
Acmella oleracea Grugapark

Per a usos culinaris s'utilitza només una petita part de les fulles i proporciona un sabor únic a les amanides. Les fulles cuinades perden el sabor fort i es pot emprar com a verdura de fulla. Tant fresca com cuinada s'usa en la gastronomia brasilera com a ingredient d'alguns plats, com el tacacá. Les fulles i les inflorescències s'utilitzen en medicina popular a la regió nord del Brasil per al tractament de malalties de la boca i la gola, així com tuberculosi, malalties pulmonars i càlculs biliars. Les fulles i flors mastegades donen una sensació de formigueig als llavis i la llengua, per l'acció anestèsica local i per això s'utilitza per al dolor de dents i com a estimulant de l'apetit. En infusió també s'usa contra l'anèmia, escorbut, dispèpsia i com a estimulant estomacal.[3] La substància responsable de l'acció anestèsica en la mucosa oral és un isobutilamida anomenat espilantol. En la seua composició química hi ha espilantina, afinina, colina i fitosterina. Una varietat d'aquesta planta s'empra en plats de cuina del Sud-est asiàtic.

Taxonomia

modifica

Acmella oleracea la descrigué L. R. K. Jansen en Systematic Botany Monographs, 8: 65. 1985.[4]

Sinonímia
  • Anacyclus pyrethraria (L.) Spreng.
  • Bidens fervida Lam.
  • Bidens fusca Lam.
  • Cotula pyrethraria L.
  • Isocarpha pyrethraria (L.) Cass.
  • Pyrethrum spilanthus Medik.
  • Spilanthes acmella var. oleracea (L.) C.B.Clarke '
  • Spilanthes fusca hort.parell. exLam.
  • Spilanthes oleracea var. fusca (Lam.) DC.
  • Spilanthes radicans Schrad. ExDC.[5]
 
Oli

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Acmella oleracea». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r març 2022].
  2. Acmella oleracea information from NPGS/GRIN Arxivat 2004-11-19 a Wayback Machine..
  3. LORENZI, Harri. Plantas medicinais no Brasil: nativas e exóticas cultivadas. 85-867414-18-6.
  4. «Acmella oleracea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 octubre 2012].
  5. Acmella oleracea en PlantList