Criptohalita
La criptohalita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom originàriament del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i άλς, als, "sal", en al·lusió a la seva barreja íntima amb salmiac, o sal amoniacal, en l'ocurrència de la localitat tipus.[1]
 Criptohalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (NH₄)₂SiF₆ |
| Epònim | sal i secretisme |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CH.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CH.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.02 |
| Dana | 11.5.1.2 |
| Heys | 8.12.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,39Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica |
| Color | incolor, blanc, gris; incolor a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - en {111} |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 2,004 g/cm³ (mesurada); 2,029 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1873 |
| Símbol | Cphl |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La criptohalita és químicament hexafluorosilicat d'amoni de fórmula química (NH₄)₂SiF₆. És el dimorf de la bararita. Cristal·litza en el sistema isomètric. Forma crostes de cristalls tabulars de fins a 1 mm que s'interpenetren; també forma agregats, que poden ser mamil·lars, columnars, globulars o arborescents.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la criptohalita pertany a «03.CH - Halurs complexos, silicofluorurs» juntament amb els següents minerals: mal·ladrita, bararita, hieratita, demartinita i knasibfita.
Formació i jaciments modifica
La criptohalita es forma per sublimació volcànica, o a partir del foc en la crema de filons de carbó.[2] Ha estat trobada a Alemanya, els Estats Units, l'Índia, Itàlia, Polònia, la República Txeca, Santa Helena i el Tajikistan.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: salmiac, bararita, sofre i seleni.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criptohalita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cryptohalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Cryptohalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2012. [Consulta: 27 març 2017].