Cromatita

La cromatita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el seu nom l'any 1963 per F. J. Eckhardt i W. Heimbach per la seva composició química.

Cromatita
Fórmula química	Ca[CrO₄]
Epònim	Cromat
Localitat tipus	Ma'ale Adumim, formació d'Hatrurim, Cisjordània, Palestina
Classificació
Categoria	sulfats > cromats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.FA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.FA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/E.01
Dana	35.3.2.1
Heys	27.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,242Å; c = 6,290Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	groc
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Lluïssor	mat, terrosa
Color de la ratlla	groc
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,142 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,810 a 1,850 nε = 1,840 a 1,880
Birefringència	δ = 0,030
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1963
Símbol	Crm
Referències

Característiques

La cromatita és un cromat de fórmula química Ca[CrO₄]. Cristal·litza en el sistema tetragonal. En rares ocasions es troba en forma de cristalls bipiramidals tetragonals, curts i prismàtics; típicament en forma de grans, de fins a 0,1 mil·límetres, terrosa, en taques, crostes, nòduls i en petits filons. Es troba en forma de revestiments grocs terrosos. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cromatita pertany a «07.FA - Cromats sense cations addicionals» juntament amb els següents minerals: tarapacaïta, hashemita i crocoïta.

Formació i jaciments

Es troba a les roques sedimentàries, on sol trobar-se associada a altres minerals com el guix i la calcita. Va ser descoberta l'any 1963 a Ma'ale Adumim, a la formació d'Hatrurim, Cisjordània (Palestina). També ha estat descrita a la mina Stefanie, a Bad Bleiberg (Caríntia, Àustria), al desert del Nègueb (Israel), a Buer (Telemark, Noruega) i al dipòsit de Waterberg (Limpopo, Sud-àfrica).