Cup (enologia)
Cup és un recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most que s'obté es va transformant en vi.[1] També és el local separat de la casa, destinat a la fabricació del vi,[2][3] l'edifici on es produeix.[4] Cup és sinònim de trull i de tina.[5] Antigament també es deia trull a la premsa de vi.[6]
En castellà equival a trujal[7] o lagar, que es pot traduir per trull o cup.[8]
Presència de cups per territoris
modificaMallorca
modifica- Cup de vi en desús en Sa Llapassa, una possessió del terme de Llucmajor.[9]
- Son Reus de Randa.
País Valencià
modifica
Solana de las Pilillas és un jaciment arqueològic d'un assentament d'època ibèrica al País Valencià del segle V a.C., considerat com el centre productor de vi més antic d'Espanya i declarat Bé d'Interès Cultural.[10] Aquest jaciment té sis cups excavats a la roca i dues piles a diferent nivell per produir vi.[11] Els cups i les piles estan elaborats sobre grans blocs de pedra calcària caiguts de les muntanyes. Se n'extreia el most del raïm, que després de fermentar es convertia en vi.[12]
Cultura popular al País Valencià
modificaAl País Valencià és coneguda la cançó Dansa del Trull d'Al Tall: Al compàs de la dansa, dansa del Trull van els grans esclafant-se, soltant lo suc, baixa als peus, corre a xorros el suc vermell, baixa als peus, no és la força del vi novell.[13]
Catalunya
modifica
A Castelló d'Encús al Pallars Jussà elaboren vi amb trulls de pedra.[14] Aquests cups eren utilitzats pels monjos hospitalers del segle xii que van habitar la zona. El vi fermenta totalment en cups de pedra. El raïm es desrapa al celler i es transporta al cup (allunyat del celler), on el most es va transformant en vi.[15]
Al Bages, fa més de 100 anys, es van construir més de 100 tines externes, fetes de pedra seca i aïllades amb ceràmica vitrificada interiorment, per tal de poder explotar amb vinya zones allunyades de la casa.[16] Actualment s'ha recuperat la producció.[17]
Cal destacar-hi el cup de vi a l'interior de les edificacions annexes del Castell de Dusfort. En un nivell inferior al cos del cup, s'hi observen dues obertures circulars al paviment que podrien estar vinculades al cup.[18] També, a una masia del municipi d'Olius, El Vilar de Simosa, en la paret oest, hi ha un cup de vi, al que s'hi accedeix per una escala de pedra exterior.[19]
Al municipi de Torà a la comarca de la Segarra s'hi troben diversos exemples de cups. Possiblement la cisterna de la planta baixa de la masia El Soler de Puig-redon, sigui un cup reaprofitat.[20] Dins del mateix municipi, a La Casanova de Puig-redon hi ha un cup de vi a una edificació que està a un metre de la façana nord.[21] I a la masia de Puigcernau, les estructures adjuntes a la façana nord, actualment una terrassa, són les restes d'un trull de vi.[22] Una curiosa estructura quadrada podria ser un cup a la masia Les Feixes de Puig-redon.[23] També a la Segarra s'hi troba un cup de vi de gran bellesa, a uns 100 metres de la masia Pujol, al municipi de Torrefeta i Florejacs.[24]
Aragó
modifica
Trull a Rigin, Comtat de Ribagorça, datat al segle xi, actualment Rin de la Carrasca, centre geogràfic de la Ribagorça aragonesa.[25] Els habitants de Rin amb els de Pedrui, Carrasquer i El Camp van fundar La Pobla de Roda l'any 1276, però havien de mantenindre els cultius (com la vinya i els cereals) de les antigues explotacions.[26]
Altres llocs de l'estat espanyol
modifica
San Vicente de la Sonsierra és un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro que destaca pels petits cups on es trepitjava el raïm i en alguns casos es premsava. El vi s'elaborava al costat de les vinyes. Els cups comptaven amb tres espais: en el més gran es pressionava el raïm amb els peus; en el segon reposaven les impureses i en el tercer es recollia el most.[27]
El cup de la Penya del Castillar, al municipi de Fariza de la província de Zamora a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, és una cavitat inclinada i excavada a la roca. Els raïms s'introduïen per un forat i es trepitjaven. Després, el most anava per un canal fins a un trull més petit, també excavat a la pedra a un nivell inferior, on es recollia.[28]
En la mateixa comunitat autònoma, a la província de Salamanca, en el municipi de San Esteban de la Sierra s'hi troben també trulls de vi. Són petites cavitats en roca, unes estructures disperses pel camp per a l'elaboració del vi.[29]
Altres exemples
modifica-
Cup o trull de vi a Israel. A la part inferior hi ha una cuba per a recollir el vi. -
Premsa a Nazaret. -
Cup de l'època talmúdica (100-400 DC)
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Enciclopèdia, 2004, p. 4.207.
- ↑ Diccionari, 1.998, p. 471.
- ↑ «cup». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Diccionari de Sinònims, 2009, p. 1.111.
- ↑ Diccionari de Sinònims, 2009, p. 471.
- ↑ «Cup (enologia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionari Castellà-Català, 1.998, p. 1.293.
- ↑ Diccionari Castellà-Català, 1.998, p. 805.
- ↑ de Luna, J; i col «Arquitectura de Fora Vila Tom III» (pdf). Catàleg de béns immobles [Llucmajor], 2000, pàg. 27. Arxivat de l'original el 2014-01-04 [Consulta: 24 abril 2015]. Arxivat 2014-01-04 a Wayback Machine.
- ↑ Visita al yacimiento de vino las Pilillas de Requena
- ↑ El Consell pedirá a la Unesco que declare Patrimonio Mundial Las Pilillas de Requena
- ↑ «La Consellera de Cultura visita el yacimiento de Las Pilillas». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑ Dansa del Trull
- ↑ «de vi amb trulls de pedra». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑ Garcia Petit, Àngel: El vi a fons
- ↑ Recuperen al Bages l'elaboració de vi en tines de pedra seca
- ↑ Neix al Bages el primer vi elaborat en una tina de pedra seca al mig d'una vinya
- ↑ «Patrimoni Cultural». Diputació Barcelona.
- ↑ «El Vilar de Simosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Mas Soler». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ «La Casanova de Puig-redon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Puigcernau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Les Freixes de Puig-redon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Pujol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 gener 2017].
- ↑ «Iglesias, Manuel: Historia del Condado de Ribagorza». Arxivat de l'original el 2014-09-14. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑ L'Organització del Territori i les Dinàmiques Socials a Ribagorça. Universitat de Saragossa, pàg. 560
- ↑ «RUPESTRES Ruta del Vino Rioja Alta». Arxivat de l'original el 2015-04-23. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑ «DE LOS LAGARES RUPESTRES. Informació a la web de l'ajuntament de Fariza». Arxivat de l'original el 2013-06-22. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑ Ruta de los Lagares Rupestres. Informació a la web de l'ajuntament de San Esteban de la Sierra
Bibliografia
modifica- La Gran Enciclopèdia en Català. edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5432-2.
- Gran Diccionari. Enciclopèdia Catalana, 1.998. ISBN 84-412-2790-X.
- Diccionari de Sinònims, Antònims i idees Afins. Bromera, 2009. ISBN 978-84-9824-217-1.
- Diccionari Castellà-Català. Enciclopèdia Catalana, 1.985. ISBN 84-412-1392-5.