Obre el menú principal

Cup (enologia)

recipient damunt el quan hom trepitja el raïm

Cup és un recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most que s'obté es va transformant en vi.[1] També és el local separat de la casa, destinat a la fabricació del vi,[2][3] l'edifici on es produeix.[4] Cup és sinònim de trull i de tina.[5] Antigament també es deia trull a la premsa de vi.[6]

Infotaula d'obra artísticaCup
Trull de Rin de la Carrasca.jpg
Modifica les dades a Wikidata

En castellà equival a trujal[7] o lagar, que es pot traduir per trull o cup.[8]

Presència de cups per territorisModifica

MallorcaModifica

País ValenciàModifica

 
Solana de Las Pilillas.

Solana de las Pilillas és un jaciment arqueològic d'un assentament d'època ibèrica al País Valencià del segle V a.C., considerat com el centre productor de vi més antic d'Espanya i declarat Bé d'Interès Cultural.[10] Aquest jaciment té sis cups excavats a la roca i dues piles a diferent nivell per produir vi.[11] Els cups i les piles estan elaborats sobre grans blocs de pedra calcària caiguts de les muntanyes. Se n'extreia el most del raïm, que després de fermentar es convertia en vi.[12]

Cultura popular al País ValenciàModifica

Al País Valencià és coneguda la cançó Dansa del Trull d'Al Tall: Al compàs de la dansa, dansa del Trull van els grans esclafant-se, soltant lo suc, baixa als peus, corre a xorros el suc vermell, baixa als peus, no és la força del vi novell.[13]

CatalunyaModifica

 
CAL FUSTEGUERES DE CLARET.

A Castelló d'Encús al Pallars Jussà elaboren vi amb trulls de pedra.[14] Aquests cups eren utilitzats pels monjos hospitalers del segle XII que van habitar la zona. El vi fermenta totalment en cups de pedra. El raïm es desrapa al celler i es transporta al cup (allunyat del celler), on el most es va transformant en vi.[15]

Al Bages, fa més de 100 anys, es van construir més de 100 tines externes, fetes de pedra seca i aïllades amb ceràmica vitrificada interiorment, per tal de poder explotar amb vinya zones allunyades de la casa.[16] Actualment s'ha recuperat la producció.[17]

Cal destacar-hi el cup de vi a l'interior de les edificacions annexes del Castell de Dusfort. En un nivell inferior al cos del cup, s'hi observen dues obertures circulars al paviment que podrien estar vinculades al cup.[18] També, a una masia del municipi d'Olius, El Vilar de Simosa, en la paret oest, hi ha un cup de vi, al que s'hi accedeix per una escala de pedra exterior.[19]

Al municipi de Torà a la comarca de la Segarra s'hi troben diversos exemples de cups. Possiblement la cisterna de la planta baixa de la masia El Soler de Puig-redon, sigui un cup reaprofitat.[20] Dins del mateix municipi, a La Casanova de Puig-redon hi ha un cup de vi a una edificació que està a un metre de la façana nord.[21] I a la masia de Puigcernau, les estructures adjuntes a la façana nord, actualment una terrassa, són les restes d'un trull de vi.[22] Una curiosa estructura quadrada podria ser un cup a la masia Les Feixes de Puig-redon.[23] També a la Segarra s'hi troba un cup de vi de gran bellesa, a uns 100 metres de la masia Pujol, al municipi de Torrefeta i Florejacs.[24]

AragóModifica

 
Trull a Rin de la Carrasca, Ribagorça.

Trull a Rigin, Comtat de Ribagorça, datat al segle XI, actualment Rin de la Carrasca, centre geogràfic de la Ribagorça aragonesa.[25] Els habitants de Rin junt als de Pedruy, Carrasquero i El Camp van fundar La Pobla de Roda l'any 1276, però havien de mantenindre els cultius (com la vinya i els cereals) de les antigues explotacions.[26]

Altres llocs de l'estat espanyolModifica

 
Cup del segle IV La Senyora Blanca.

San Vicente de la Sonsierra és un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro que destaca pels petits cups on es trepitjava el raïm i en alguns casos es premsava. El vi s'elaborava al costat de les vinyes. Els cups comptaven amb tres espais: en el més gran es pressionava el raïm amb els peus; en el segon reposaven les impureses i en el tercer es recollia el most.[27]

El cup de la Penya del Castillar, al municipi de Fariza de la província de Zamora a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, és una cavitat inclinada i excavada a la roca. Els raïms s'introduïen per un forat i es trepitjaven. Després, el most anava per un canal fins a un trull més petit, també excavat a la pedra a un nivell inferior, on es recollia.[28]

En la mateixa comunitat autònoma, a la província de Salamanca, en el municipi de San Esteban de la Sierra s'hi troben també trulls de vi. Són petites cavitats en roca, unes estructures disperses pel camp per a l'elaboració del vi.[29]

Altres exemplesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia, 2004, p. 4.207.
  2. Diccionari, 1.998, p. 471.
  3. «cup». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. Diccionari de Sinònims, 2009, p. 1.111.
  5. Diccionari de Sinònims, 2009, p. 471.
  6. «Cup (enologia)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Diccionari Castellà-Català, 1.998, p. 1.293.
  8. Diccionari Castellà-Català, 1.998, p. 805.
  9. de Luna, J; i col «Arquitectura de Fora Vila Tom III» (pdf) (en català). Catàleg de béns immobles [Llucmajor], 2000, pàg. 27.
  10. Visita al yacimiento de vino las Pilillas de Requena
  11. El Consell pedirá a la Unesco que declare Patrimonio Mundial Las Pilillas de Requena
  12. La Consellera de Cultura visita el yacimiento de Las Pilillas
  13. Dansa del Trull
  14. Elaboració de vi amb trulls de pedra
  15. Garcia Petit, Àngel: El vi a fons
  16. Recuperen al Bages l'elaboració de vi en tines de pedra seca
  17. Neix al Bages el primer vi elaborat en una tina de pedra seca al mig d'una vinya
  18. «Patrimoni Cultural». Diputació Barcelona.
  19. «El Vilar de Simosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  20. «Mas Soler». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  21. «La Casanova de Puig-redon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  22. «Puigcernau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  23. «Les Freixes de Puig-redon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  24. «Pujol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 gener 2017].
  25. Iglesias, Manuel: Historia del Condado de Ribagorza
  26. L'Organització del Territori i les Dinàmiques Socials a Ribagorça. Universitat de Saragossa, pàg. 560
  27. LAGARES RUPESTRES Ruta del Vino Rioja Alta
  28. RUTA DE LOS LAGARES RUPESTRES. Informació a la web de l'ajuntament de Fariza
  29. Ruta de los Lagares Rupestres. Informació a la web de l'ajuntament de San Esteban de la Sierra

BibliografiaModifica