Obre el menú principal

Rin de la Carrasca o Rin és un poblet deshabitat del municipi d'Isàvena, de la comarca de la Ribagorça de l'Aragó, dalt de la Serra del Jordal (que aplega als 1.556 metres),[1] a sobre del seus contraforts i a tramuntana del municipi.[2] El municipi pren el nom de l'Isàvena, afluent de l'Éssera. El cap de municipi és la Pobla de Roda. El despoblat està situat a 1.274 metres d'altitud.[3] Merli està una mica per sota, a 1.250 metres d'altitud, a la capçalera de la vall de Vacamorta.[4]

Infotaula de geografia políticaRin de la Carrasca
Rin de dalt.jpg
Rin de Dalt

Localització
 42° 20′ 15″ N, 0° 32′ 33″ E / 42.3374972222°N,0.542408333333°E / 42.3374972222; 0.542408333333
Geografia
Altitud 1.274 m
Modifica les dades a Wikidata

Formaven el Senyoriu de Rin dues cases: Rin de Dalt i Rin de Baix, avui en ruïnes, així com la seva ermita romànica, Sant Vicenç, del segle XII.[2]

Actualment s'hi pot trobar una borda rehabilitada de Rin de Dalt i una casa nova de Rin de Baix.[2]

Al sud del poble s'hi troba el Vedau, de 1.277 metres i al seu costat la muntanya El Rin (Guardiguala) que aplega als 1.225 metres. Tres barrancs que aporten el seu cabal al barranc de Carrasquer neixen en terres de Rin de la Carrasca: els barrancs de Runals, Vayart i Comasenté.[5] I a l'obaga un bosc de pi, el riu de Vilacarle i el poble Vilacarle[6] Es puja a Rin des de La Pobla de Roda pel camí del Pedregal, situat entre El Rin i Les Llempies, la part més occidental de la Serra del Jordal.[5][3]

Corral de pedra a Rin de la Carrasca.

Història de RinModifica

El llinatge dels Benavent , un dels llinatges més forts de la Ribagorça dels segles XI i XII, després d'Arnau Mir de Tost i de Sanç I d'Aragó i Pamplona, eren els senyors de la Vall de Lierp i Vilacarle, així com propietaris del Senyoriu de Rin de la Carrasca. El llinatge va créixer en propietats després de les conquestes als musulmans el segle XI. Finalment varen lliurar a l'església, al cabildo de Roda, el Senyoriu de Rin.[7]

Els habitants de Rin junt als de Pedruy, Carrasquero i El Camp van fundar La Pobla de Roda l'any 1276, però havien de mantenindre els cultius (com la vinya i els cereals) de les antigues explotacions. Pedruy va quedar deshabitat, però Rin va mantindre les cases habitades.[8]

L'any 1385 encara pertany al terme de Roda. Un tal Nicolau és el propietari, segons el cens. En el cens de l'any 1554 apareixen dues cases, però la jurisdicció és civil i no eclesiàstica.[9]

Geologia de la zona de RinModifica

 
Margues al nord-est de la Penya de Rin de la Carrasca (Prepirineus)

La Serra del Jordal, als peus de Rin i Merli, està formada per l'arenisca d'Arén de finals del Cretaci junt amb les calcàries de la base del Terciari. Aquesta serra forma part d'un conjunt de serralades de 45 quilòmetres de longitud que comprèn la Penya Montanyesa, al nord de L'Aïnsa, de Serra Ferrera i l'Obago-Jordal, separada pel Riu Éssera. La serra pertany als massissos cretacis, d'un important modelatge Càrstic, junt al Cotiella i el Turbó.[10]

TranshumànciaModifica

 
Portella de Rin de la Carrasca

La transhumància és una pràctica cada cop menys rendible, però encara a la Franja trobem aquesta activitat. Tot i així, cada vegada menys. De sud a nord, des d'Ontinyena i Montsó, cercant les pastures dels ports estivals, abans d'arribar al Turbó, els ramats pugen des de La Pobla de Roda a Rin, i per la Cabanera Reial de la Portella[11] (un camí amb més de 32 pams d'amplària) [12] arriben a Vilacarle. El seu destí final són Els banys de Benasc, la Vall d'Estós, etc.[13]

Imatges del trull de viModifica

Trull de vi[2] a Rigin, Comtat de Ribagorça, datat al segle XI, centre geogràfic de la Ribagorça aragonesa.[14] El Trull de vi impressiona donada la magnitud de la roca on va ser excavat.[9]

 
Vista panoràmica de Rin de la Carrasca.


ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rin de la Carrasca  
  1. Jordal
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Rin de la Carrasca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Cruchaga, Luis Javier. PRAMES. Turbón y Sierra de Sis (en espanyol). PRAMES, 2002, p. 40. ISBN 84-8321-123-8. 
  4. «Merli». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 La Puebla de Roda. Madrid: Ministerio de Fomento - Instituto Geográfico Nacional, 1.997 (Mapa Topográfico Nacional de España escala 1:25.000, 251-I). 
  6. Beranúy. Madrid: Ministerio de Fomento - Instituto Geográfico Nacional, 1.997 (Mapa Topográfico Nacional de España escala 1:25.000, 213-III). 
  7. L'Organització del Territori i les Dinàmiques Socials a Ribagorça. Universitat de Saragossa, pàg. 223
  8. L'Organització del Territori i les Dinàmiques Socials a Ribagorça. Universitat de Saragossa, p. 560 a 563
  9. 9,0 9,1 Historia del Condado de Ribagorza
  10. J. M. Ninot, A. Romo i J. A. Sesé Macizo del Turbón y Sierra de Sis 1993, p. 19 i 20
  11. «Cabanera Reial de la Portella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. Cabanera
  13. J. M. Ninot, A. Romo i J. A. Sesé Macizo del Turbón y Sierra de Sis 1993, p. 48 i 49
  14. Mapa interactiu de rutes per la Ribagorça

BibliografiaModifica