Cuprostibita
La cuprostibita és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada el 1969 per C. Sorensen, Evgeny Ivanovich Semenov Semenov, Marianna Sergeevna Bezsmertnaya, i E. B. Khalezova de les arrels llatines de la composició química, cupro- i stibium.[1]
Cuprostibita | |
---|---|
Fórmula química | Cu₂(Sb,Tl) |
Epònim | coure, antimoni i composició química |
Localitat tipus | Nakalak Mt (Nakalaq; Nakkaalaaq), àrea de Taseq, complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AA.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AA.20 |
Dana | 2.4.11.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 3,990Å; c = 6,09Å; |
Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
Color | des de gris acer a violeta-rosa en fractura fresca |
Macles | platy |
Exfoliació | bona - en una direcció |
Fractura | irregular, desigual |
Duresa | 4 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 8,42 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | visible |
Impureses comunes | Zn, Ag, Pb, Fe, As, S |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Any d'aprovació | 1969 |
Símbol | Cusb |
Referències | [1] |
Classificació
modificaLa cuprostibita es troba classificada en el grup 2.AA.20 segons la classificació de Nickel-Strunz (2 per a Sulfurs i sulfosals (sulfurs, selenurs, tel·lururs; arsenurs, antimonurs, bismuturs; sulfarsenits, sulfantimonits, sulfbismutits, etc.); A per a Aliatges i A per Els aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au; el nombre 20 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 2.4.11.1 (2 per a Sulfurs i 4 per a AmBnXp, amb (m+n):p = 2:1; 11 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
modificaLa cuprostibita és un sulfur de fórmula química Cu₂(Sb,Tl). Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.[1]
Formació i jaciments
modificaS'ha descrit a Europa, Amèrica del Nord i Groenlàndia.[1] En vetes de sienita, sodalita i dolomita mineralitzades.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Cuprostibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Web Mineral.com (anglès)
Bibliografia
modifica- Arkiv för Kemi, Mineralogi och Geologi: 12B(1): 1-6.