Obre el menú principal

Cyrano de Bergerac (pel·lícula de 1950)

pel·lícula de 1950 dirigida per Michael Gordon
Per a altres significats, vegeu «Cyrano de Bergerac (desambiguació)».

Cyrano de Bergerac és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Michael Gordon, estrenada el 1950. Es tracta d'una de les nombroses adaptacions cinematogràfiques de l'obra de teatre d'Edmond Rostand, Cyrano de Bergerac. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaCyrano de Bergerac
José Ferrer-Mala Powers in Cyrano de Bergerac 1.jpg
José Ferrer i Mala Powers
Fitxa
Direcció Michael Gordon
Protagonistes
José Ferrer
Mala Powers
Director artístic Rudolph Sternad
Edward G. Boyle
Producció George Glass (productor associat)
Stanley Kramer
Dissenyador de producció Rudolph Sternad
Guió Carl Foreman
Brian Hooker
Música Dimitri Tiomkin
Fotografia Franz Planer
Muntatge Harry Gerstad
Vestuari Dorothy Jeakins
Joe King
Ann Peck
Productora Stanley Kramer Productions
Distribuïdor United Artists
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1950
Durada 112 minuts
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Basat en Cyrano de Bergerac
Gènere Comèdia dramàtica
Lloc de la narració França
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0042367 Filmaffinity: 593788 Allocine: 31499 Rottentomatoes: m/cyrano_de_bergerac_1950 Allmovie: v11892 TCM: 72069
Modifica les dades a Wikidata
Cyrano de Bergerac (1950) en anglès sense subtítols
Lloyd Corrigan i José Ferrer

ArgumentModifica

Cyrano, el carismàtic poeta i espadatxí, està enamorat de Roxane igual que el seu amic Christian, però aquest, que té tot l'atractiu que li manca a Cyrano, no sap com festejar-la. Cyrano va en ajuda del seu tímid amic prestant-li les seves paraules i sensibilitat per escriure cartes d'amor i poesia. Roxane s'enamora de la persona que escriu les cartes, convençuda que és Christian.[2]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Cyrano de Bergerac. esadir.cat. 
  2. «Cyrano de Bergerac». The New York Times.
  3. «Jose Ferrer guanya l'oscar». The New York Times.

Enllaços externsModifica