Pierre-Jean David d'Angers

polític francès
(S'ha redirigit des de: David d'Angers)

Pierre-Jean David d'Angers (Angers, 12 de març de 1788París, 6 de gener de 1856) fou un escultor romàntic francès.

Infotaula de personaDavid d'Angers
David d'Angers, Pierre-Jean, Edouard Baldus, BNF Gallica.jpg
David d'Angers, 1853 modifica
Biografia
NaixementPierre-Jean David
12 març 1788 modifica
Angers (França) modifica
Mort6 gener 1856 modifica (67 anys)
París modifica
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 39 modifica
Député de Maine-et-Loire (en) Tradueix
23 abril 1848 – 26 maig 1849 modifica
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióAcadèmia de França a Roma (1812–1815)
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts modifica
Activitat
OcupacióEscultor
OcupadorÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts modifica
Membre de
MovimentNeoclassicisme modifica
ProfessorsPhilippe-Laurent Roland, Jean-Jacques Delusse, Jacques-Louis David i Augustin Pajou modifica
AlumnesEugène Faure, Guillaume Cabasson, Pierre Jules Cavelier, Adolphe-Victor Geoffroy de Chaume, Etienne Hippolyte Maindron, Aimé Millet, Auguste Ottin, August Julius Streichenberg, Didier Début i Albert-Ernest Carrier-Belleuse modifica
Obra
Obres destacables
Família
FillsRobert David d'Angers modifica
Premis

Find a Grave: 159011315 Modifica els identificadors a Wikidata

Malgrat la misèria en què va viure el seu pare, el qual era escultor tallista (1760-1821) motivà la constant oposició que trobà David d'Angers per a dedicar-se a les arts; per fi, vencent tota classes d'obstacles, es dirigí a París (1808) quan ja contava vint anys, guanyant difícilment la seua manutenció en l'obrador d'un escultor d'ornaments nomenat Besnier; treballà un cert temps en les obres de decoració de l'Arc de Triomf del Carrousel, amb un jornal d'un franc diari, fins que freqüentà els estudis de l'escultor Laurent Roland i el del seu cosí Jacques-Louis David, que fou el seu mestre de dibuix.

El 1810 aconseguí el segon premi en els exercicis per la pensió de Roma, i assolí el primer l'any següent amb un gran baix relleu representant la Mort d'Epaminondes (Museu d'Angers). Des del 1811 fins al 1816 sofrí a Roma la influència d'Antonio Canova, estil al qual assimilà ràpidament, distanciant-se de les idees estètiques del cèlebre italià, arrossegat pels ideals patriòtics imperants a França.

Canvi de concepció escultòricaModifica

L'estudi que va poder fer el 1816, durant un viatge a Londres, de l'admirable fris del Partenó, modificà ràpidament les seves concepcions escultòriques, retornant a París, on executà el monument al gran Condé, començant pel seu difunt mestre Roland; exposà el model en el Saló de 1817, aconseguint un èxit que li reportà l'execució d'un crescut nombre d'estàtues, entre les quals destaquen les del rei Renat I a Ais de Provença el 1822, Jean Racine,[1] i François-Joseph Talma el 1827 al Teatre Francès i nombrosos busts i relleus.

El 1827 exposà una estàtua d'una jove grega per la tomba del patriota Markos Botzaris;[2] ensems executà un fris per al teatre de l'Odèon (destruït per un incendi), despertant aquestes obres tal admiració, que l'enveja d'algun dels seus col·legues es revelà per un covard atemptat del qual fou víctima el 6 de gener de 1828, sent ferit per l'esquena d'un tret, tardant molt a restablir-se.[3] Durant la seva convalescència executà a Londres els busts de la novel·lista Sydney, Lady Morgan, Sidney Smith, Jeremies Bentham i de l'escriptora Amelia Opie.[3]

El 1829 modelà a Weimar un bust colossal de Goethe (Biblioteca gran ducal de Weimar i rèplica en la de Dresden) i un medalló amb els retrats de Goethe i Friedrich von Schiller. Més tard modelà l'estàtua ajaguda del mariscal Laurent Gouvion Saint-Cyr, i del president dels Estats Units, Thomas Jefferson; casat el 1831 amb una neboda de Larevèlliere-Lepaux, realitzà, en companyia de la seva jove esposa, un viatge per Alemanya, visitant Colònia, Dresden, Nuremberg, Munic i Berlín, on modelà els busts de Rauch, Alexander Humboldt, Berzelius, Chamisso i d'altres.

En retornar a París modelà el frontó del Panteó de París i l'estàtua de Filopemen (Museu del Louvre. L'obra de David d'Angers comprèn unes 60 estàtues, 150 busts, 70 relleus i més de 500 medalles, la qual majoria figura en el Museu d'Angers. El 1851 es veié obligat a emigrar, viatjant per Bèlgica i residint cert temps a Grècia. Retornà minat per la malaltia el 1853, i morí a París.

Posseïxen obres d'aquest escultor els Museus del Louvre, Versalles, Sèvres, Abbeville, Aix, Avignon, Bagnères-de-Bigorre, Baiona, Blois, Cambrai, Dijon, Douai, Dunkerque, Marsella, Nancy, Rennes, Ruan, Rochefort, Troyes, Valenciennes, Ginebra i Dresden.[3] Va pertànyer a les Acadèmies de París, Roma, Berlín, Londres i Nova York.

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Etienne Achille Réveil, Jean Duchesne, Louis Ménard, René Joseph Ménard. Musée de peinture et de sculpture: ou, Recueil des principaux tableaux, statues et bas-reliefs des collections publiques et particulières de l'Europe (en francès). Audot, 1825, p. vol.5. 
  2. «La jeune Grecque au tombeau de Marco Botzaris» (en francès). Les musées d'Angers. [Consulta: 24 febrer 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Enciclopèdia Espasa Tom núm. 17, pàgs. 1117-1118 ISBN 84-239-4517-0