Obre el menú principal

El De Grasse fou un gran vaixell transatlàntic, mixt, mercant i de passatgers, francès, construït a les drassanes de Cammel Laird & Co., a Birkenhead, Anglaterra per a la French Line.

Infotaula de vaixellSS De Grasse
Paquebot De Grasse.jpg

Drassana Cammell Laird
Lloc de producció Birkenhead
Historial
Col·locació de quilla
23 març 1920
Avarament
23 febrer 1924
Retirada del servei
1962

Civil and Naval Ensign of France.svg  SS De Grasse
agost 1924 – 1953
Propietari Compangnie Generale Transatlantique logo.png French Line
Servei Le Havre - Nova York
Destí venda

Flag of Canada.svg  RMS Empress of Australia
1953 – 1956
Propietari Canadian Pacific house flag.svg Canadian Pacific
Servei Liverpool - Quebec - Mont-real
Destí venda

Civil Ensign of Italy.svg  Venezuela
1956 – 16 març 1962
Propietari Sicula Oceanica
Destí baixa i desballestament
Característiques tècniques
Tipus transatlàntic
Arqueig 17.759 (GT)
Desplaçament 8.620 t (DWT)
Eslora 167,6 m
Mànega 21,7 m
Potència 12.500 CV
Velocitat 17 kn
Modifica les dades a Wikidata

El seu nom aleshores era Suffren. Al ser varat el 1924, però, ja es deia De Grasse. Desplaçava 19.379 tones, l'eslora era de 184 m. i la velocitat màxima de 16 nusos. Estava previst per transportar 399 passatgers en cabina i 410 en tercera classe. El navili fou un dels que traslladaren refugiats de la Guerra Civil espanyola d'Europa a Amèrica, juntament amb el Flandre, el Méxique, el Westernland, el Statendam, l'Ipanema, el De la Salle, el Sinaia i el Nyassa. El viatge del De Grasse fou des de Saint-Nazaire (Loira Atlàntic) a Nova York a començaments de 1940. El passatgers hagueren de continuar el trajecte en tren, fins a la frontera mexicana.

Aquell mateix any fou requisat pels alemanys i utilitzat com a vaixell-caserna sobre el riu Gironda. En evacuar Bordeus, el 1945, els mateixos alemanys el metrallaren i enfonsaren. Hissat a flor d'aigua, rehabilitat i amb una sola xemeneia, reprengué les rutes comercials el 1947. Venut el 1953 a la Canadian Pacific, canvia el nom a Empress of Australia, per tal de reemplaçar el recentment incendiat Empress of Canada. El 1956 fou adquirit per la naviliera italiana Sicula Oceanica, de Palerm, que el rebatejà Venezuela i que el mantingué en operació uns anys més, fins que el tornar-lo a reparar deixà de ser rendible. Acabà la seva llarga i agitada vida, barrinat i enfonsat, el 1962, a La Spezia.