De Grasse

El De Grasse fou un gran vaixell transatlàntic, mixt, mercant i de passatgers, francès, construït a les drassanes de Cammel Laird & Co., a Birkenhead, Anglaterra per a la French Line.

Infotaula de vaixellSS De Grasse
Paquebot De Grasse.jpg
Noms
SS De Grasse
(1924–1953)

RMS Empress of Australia
(1953–1956)

Venezuela
(1956–1962) Modifica el valor a Wikidata

DrassanaCammell Laird Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióBirkenhead Modifica el valor a Wikidata
Historial
Col·locació de quilla
23 març 1920
Avarament
23 febrer 1924
Retirada del servei
1962 Modifica el valor a Wikidata

Ensign of France.svg  SS De Grasse
agost 1924 – 1953
PropietariCompangnie Generale Transatlantique logo.png French Line
ServeiLe Havre - Nova York
Destívenda

Flag of Canada.svg  RMS Empress of Australia
1953 – 1956
PropietariCanadian Pacific house flag.svg Canadian Pacific
ServeiLiverpool - Quebec - Mont-real
Destívenda

Civil Ensign of Italy.svg  Venezuela
1956 – 16 març 1962
PropietariSicula Oceanica
Destíbaixa i desballestament
Característiques tècniques
Tipustransatlàntic Modifica el valor a Wikidata
Arqueig17.759 (GT)
Desplaçament8620 t (DWT) Modifica el valor a Wikidata
Eslora167.6 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega21,7 m Modifica el valor a Wikidata
Potència12.500 CV Modifica el valor a Wikidata
Velocitat17 kn Modifica el valor a Wikidata

El seu nom aleshores era Suffren. Al ser varat el 1924, però, ja es deia De Grasse. Desplaçava 19.379 tones, l'eslora era de 184 m. i la velocitat màxima de 16 nusos. Estava previst per transportar 399 passatgers en cabina i 410 en tercera classe. El navili fou un dels que traslladaren refugiats de la Guerra Civil espanyola d'Europa a Amèrica, juntament amb el Flandre, el Méxique, el Westernland, el Statendam, l'Ipanema, el De la Salle, el Sinaia i el Nyassa. El viatge del De Grasse fou des de Saint-Nazaire (Loira Atlàntic) a Nova York a començaments de 1940. El passatgers hagueren de continuar el trajecte en tren, fins a la frontera mexicana.

Aquell mateix any fou requisat pels alemanys i utilitzat com a vaixell-caserna sobre el riu Gironda. En evacuar Bordeus, el 1945, els mateixos alemanys el metrallaren i enfonsaren. Hissat a flor d'aigua, rehabilitat i amb una sola xemeneia, reprengué les rutes comercials el 1947. Venut el 1953 a la Canadian Pacific, canvia el nom a Empress of Australia, per tal de reemplaçar el recentment incendiat Empress of Canada. El 1956 fou adquirit per la naviliera italiana Sicula Oceanica, de Palerm, que el rebatejà Venezuela i que el mantingué en operació uns anys més, fins que el tornar-lo a reparar deixà de ser rendible. Acabà la seva llarga i agitada vida, barrinat i enfonsat, el 1962, a La Spezia.