De l'estupidesa a la bogeria

primer llibre pòstum de l'escriptor Umberto Eco

De l'estupidesa a la bogeria, subtitulat com a cròniques per al futur que ens espera i també Com viure en un món sense rumb (títol original, en italià, Papi Satàn aleppe: cronache di una società liquida) és el primer llibre pòstum de l'escriptor Umberto Eco (1932-2016), publicat al 2016 per l'editorial italiana La nave di Teseo.

Infotaula de llibreDe l'estupidesa a la bogeria
(it) Pape Satàn aleppe Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària, col·lecció d'assaigs i col·lecció d'articles Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorUmberto Eco Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
PublicacióMilà Modifica el valor a Wikidata, Itàlia, 2016 Modifica el valor a Wikidata
EditorialLa nave di Teseo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereassaig i crònica Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines469 Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-88-9344-022-6 Modifica el valor a Wikidata
OCLC953783507 Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 49560926 Goodreads book: 29343938

És una recopilació de cròniques breus, escrites per l'autor en la premsa durant el segle xxi, seleccionades per ell mateix abans de morir, en què reflexiona de manera crítica sobre temes contingents com el poder o el consumisme.[1]

Estructura modifica

Està precedit per un pròleg, a què succeeixen quinze capítols, cadascú dividit en cròniques, que acaben amb l'any en què es publicaren en premsa. Al final s'inclou una llista amb 33 «obres de consulta».[2]

Contingut modifica

Capítol Articles Any Argument general
«La societat líquida» 2015 Pròleg sobre el concepte de «societat líquida» de Zygmunt Bauman, que suggereix la fi de la postmodernitat.[3]
«A pas de cranc» Catòlics estil lliure i laics santurrons 2000 De com el present i el futur immediat van adquirint reminiscències del passat.[4]
Realment hem inventat moltes coses? 2000
Enrere a tot vapor! 2008
Renasc, renasc al 1940 2008
Abaix «Itaglia» 2008
«Ser vists» Saludar amb la maneta 2002 Sobre l'actual necessitat irracional d'adquirir notorietat en els mitjans, siga per a bé o per a mal.[5]
Déu és testimoni que soc ximple... 2010
Per què només la Mare de Déu? 2012
Tuitege, després existisc 2013
La pèrdua de privadesa 2014
«Els vells i els joves» Esperança de vida 2003 Sobre el dramàtic augment en l'esperança de vida i el conseqüent desequilibri entre ancians i la nova classe treballadora, conformada per joves menys mesurats i més confosos i aïllats de la realitat.[6]
El bell és lleig i el lleig és bell? 2006
Tretze anys mal emprats 2007
Açò era una vegada Churchill 2008
Com matar als joves i obtenir un benefici mutu 2011
Pobres Bersaglieri 2011
Una generació d'alienígenes 2011
«En línia» Els meus sòsies en el correu electrònic 2000 Sobre la desconfiança que suscita Internet sobre diversos aspectes socials tals com la identitat, la democràcia, la seguretat, la censura, l'educació, la informació, la qualitat literària, la sexualitat i el poder.[7]
Com triar president 2000
El hacker és fonamental per al sistema 2000
Massa internet? Però a la Xina... 2000
El llibre de text com a mestre 2004
Com copiar d'internet 2006
On enviem els poetes? 2006
Per a què serveix el professor? 2007
Cinqué poder 2010
Postil·la 2015
Entre dogmatisme i fal·libilisme 2010
Marina, Marina, Marina 2013
Aquests putos raigs còsmics 2013
«Sobre els telèfons mòbils» El mòbil reconsiderat 2005 Reflexions filosòfiques sobre els telèfons mòbils i intel·ligents, i crítiques sobre el seu ús excessiu.[8]
Empassar-se el mòbil 2008
Un pastís de maduixes i res 2012
Evolució: tot amb una sola mà 2013
El telèfon mòbil i la reina de Blancaneu 2015
«Sobre els complots» On és la Gola Profunda? 2007 Escepticisme cap a les teories conspiratives com la de l'atemptat de les Torres Bessones o les referents als jesuïtes, així com cap als astròlegs i endevins.[9]
Conspiracions i trames 2007
Una bona Companyia 2008
A veure si ho endevines 2010
No creuen en les coincidències 2011
El complot sobre els complots 2014
«Sobre els mitjans de comunicació» La hipnosi radiofònica 2000 Sobre com els mitjans tendeixen a simplificar la realitat i homogeneïtzar-ho tot. Crítiques a la televisió i al capitalisme dels mitjans, especialment quant a la qualitat dels programes, la premsa i la propaganda. Defensa de certs mitjans de comunicació de la seua joventut, com la radiofonia, la novel·la negra o els còmics en la seua edat d'or.[10]
Comprarem paquets de silenci? 2000
Hi ha dos Grans Germans 2000
Roberta 2000
La missió de la novel·la policíaca 2001
Els aliats de Bin Laden 2001
Anar al mateix lloc 2001
Mandrache, heroi italià? 2002
Minculpop i melic 2003
«El públic li fa mal a la televisió?» 2004
Ser testimoni de si mateix 2005
El crim nostre de cada dia 2005
Potser Agamèmnon era pitjor que Bush 2007
Fora els carrers! 2008
Vaixells i mamelles 2009
Alt mitjà baix 2010
«Intel·lectualment parlant» 2011
Investigats i grollers 2012
Agitat o barrejat? 2013
Massa dates per a Nero Wolfe 2014
El temps i la història 2015
«Diferents formes de racisme» Filosofar en femení 2003 Sobre el masclisme històric i contemporani, especialment present en la religió; de l'antisemitisme a Europa i el món àrab; discriminacions a jueus, maçons, cristians, musulmans, laics i romanesos, i entre italians, europeus, immigrants, israelians i palestins.[11]
On és l'antisemitisme? 2003
Qui ha dit que cal cobrir-se amb un vel? 2006
Jueus, maçons i radical chic 2007
Les contradiccions de l'antisemita 2009
Maleïts romanesos 2009
Quina vergonya, no tenim enemics! 2009
Boicotegem els llatinistes israelians? 2010
Subjuntius i actes de violència 2010
Marits d'esposes ignorades 2010
El retorn de l'oncle Tom 2012
Proust i «els boches» 2013
De «Maus» a «Charlie» 2015
«De l'odi i la mort» De l'odi i l'amor 2011 De l'amor com a acte individual i l'odi com a acte col·lectiu. Del distanciament de la mort en l'actualitat. Sobre la felicitat personal en perjudici de l'alienació.[12]
On ha anat la mort? 2012
El dret a la felicitat 2014
El nostre París 2015
«Entre religió i filosofia» Cada vident veu el que sap 2000 Sobre les arrels judeocristianes en la cultura europea i com la seua força governa el discurs d'autoritats religioses i creients fonamentalistes, polítics, mitjans de comunicació, educadors i filòsofs.[13]
Les arrels d'Europa 2003
El lotus i la creu 2005
Relativisme? 2005
L'atzar i el disseny intel·ligent 2005
El ren i el camell 2006
Aquesta boca no és meua... 2006
Idolatria i iconoclàsia lleugera 2007
La cocaïna del poble 2007
Déus d'Amèrica 2008
Relíquies per a l'Any Nou 2009
El crucifix, símbol gairebé laic 2009
Els Reis Mags, aquests desconeguts 2009
Hipatitis! 2010
Halloween, el relativisme i els celtes 2011
Maleïda filosofia 2011
Evasió fiscal i compensació oculta 2012
El sagrat experiment 2013
Monoteismes i politeismes 2014
«La bona educació» A qui se cita més? 2003 Sobre l'educació actual enfront de la de la seua joventut, que per diversos factors tals com proves més fàcils o el foment de la lectura veloç, ha generat imprecisions en la parla dels periodistes i una involució en la cal·ligrafia. No obstant l'anterior, reconeix la complexitat de mesurar la qualitat acadèmica, i que en la Itàlia actual existeix una elit intel·lectual major a l'esperada.[14]
Quan dir és fer 2004
Pensaments en net 2009
Com pensava Gattamelata? 2013
Mirar-se a la cara en el festival 2013
El plaer de la dilació 2014
Tanquem el batxillerat clàssic? 2014
«De llibres i altres temes» Harry Potter perjudica als adults? 2001 De la confusió entre realitat i ficció en els mals lectors. De la bibliofília, la narració, els festschrift, el futurisme; el col·leccionisme, conservació i virtuts del llibre. Llegir Paolo di Benedetti, Verne sobre Salgari, Renato Giovannoli, obres de Pierre Bayard i Jim Holt; no així J. D. Salinger.[15]
Com defensar-se dels templers 2001
La insostenible lleugeresa del vell de Lambrug 2002
Tocar els llibres 2004
Ací és l'angle recte 2005
Viatge al centre de Jules Verne 2005
L'espai en forma d'escorxador 2007
Sobre un llibre no llegit 2007
Sobre la caducitat dels suports 2009
El futurisme no va ser una catàstrofe 2009
Interromp-me si ja t'ho saps 2009
«Festschrift» 2010
El vell Holden 2010
Diable d'un Aristòtil 2010
Montale i els saücs 2011
Mentir i fingir 2011
Credulitat i identificació 2011
Tres paragrafets virtuosos 2012
Qui tem els tigres de paper? 2013
«La Quarta Roma» La caiguda de la Quarta Roma 2000 Diferències de la primera i quarta Roma prenent el llibre de Gibbon. Sobre Silvio Berlusconi, el seu populisme mediàtic i els seus problemes de diplomàcia, corrupció i escàndols sexuals. Sobre la premsa groga i la casta política.[16]
De debò és un Gran Comunicador? 2002
Matar un ocellet 2004
Sobre el règim de populisme mediàtic 2005
«My Heart Belongs to Daddy» 2007
«Racista jo? Però si és ell, que és negre!» 2008
Berlusconi i Pistorius 2009
L'estrany cas del comensal desconegut 2010
Endavant, Critó 2011
La Norma i els puritans 2011
«Cagü» 2012
La casta dels pàries 2012
Llegim-nos la Constitució 2012
«Keep a low profile» 2013
Recelen dels qui els jutgen 2013
Fill meu, tot això serà teu 2013
Esquerra i poder 2015
«De l'estupidesa a la bogeria» No, no és la contaminació. Són les impureses de l'aire 2002 Sobre els bushismes; crítiques contra els vidents, fonamentalistes, concursos de bellesa, autoritats polítiques i de seguretat nacional, mitjans de premsa i llocs web, artistes assedegats de validació i tancats a la crítica, la indústria farmacèutica i els fetitxistes. Sobre les conseqüències socioeconòmiques del creixement tecnològic, el fals penediment, els anticiència, els oxímoron i contradiccions de l'embogida societat actual.[17]
Com enriquir-se amb el dolor alié 2002
Misses, fonamentalistes i leprosos 2002
Trets amb justificant de recepció 2002
Donen-nos algun mort més 2003
Amb llicència de vosté 2005
Els oxímoron conciliadors 2006
La humana de prefacis 2006
Un no company que s'equivoca 2008
Bailarrín rrus 2008
Demanar perdó 2008
A alguns els dona voltes el Sol 2010
El que no s'ha de fer 2012
El prodigiós Mortalc 2012
Joyce i el Maserati 2014
Napoleó mai va existir 2014
Estem tots bojos? 2015
Els necis i la premsa responsable 2015

Recepció modifica

La primera edició del llibre, apareguda en l'editorial italiana La nave di Teseo, vengué el primer dia 35.000 exemplars.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Efe. «El libro póstumo de Umberto Eco llegará a España el 13 de octubre». La Vanguardia, 07-10-2016. [Consulta: 14 gener 2018].
  2. Eco, 2016.
  3. Eco, 2016, p. 9-11.
  4. Eco, 2016, p. 13-28.
  5. Eco, 2016, p. 29-44.
  6. Eco, 2016, p. 45-68.
  7. Eco, 2016, p. 69-106.
  8. Eco, 2016, p. 107-122.
  9. Eco, 2016, p. 123-142.
  10. Eco, 2016, p. 143-202.
  11. Eco, 2016, p. 203-244.
  12. Eco, 2016, p. 245-258.
  13. Eco, 2016, p. 259-314.
  14. Eco, 2016, p. 315-336.
  15. Eco, 2016, p. 337-392.
  16. Eco, 2016, p. 393-440.
  17. Eco, 2016, p. 441-493.

Enllaços externs modifica