Delrioïta

La delrioïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor d'Andrés Manuel del Río Fernández (10 de novembre de 1764 - 23 de març de 1849), qui el 1801 va anunciar el descobriment d'un nou element, l'eritroni, que finalment acabaria sent l'element vanadi.

Delrioïta
Fórmula química	CaSr(V₂O₆)(OH)₂·3H₂O
Epònim	Andrés Manuel del Río Fernández
Localitat tipus	mina Jo Dandy, Vall de Paradox, Districte d'Uravan, Comtat de Montrose, Colorado, Estats Units
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.HG.35
Nickel-Strunz 9a ed.	4.HG.35
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/G.07
Dana	47.1.2.1
Heys	21.2.14
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,17Å; b = 7,08Å; c = 14,64Å; β = 102,29°
Color	groc-verd clar
Duresa	2
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,783 nβ = 1,834 nγ = 1,866
Birefringència	δ = 0,083
Dispersió òptica	extrema
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Any d'aprovació	1959
Símbol	Dl
Referències

Característiques

La delrioïta és un òxid de fórmula química CaSr(V₂O₆)(OH)₂·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la delrioïta pertany a «04.HG: V[⁵⁺, ⁶⁺] vanadats. Òxids de V sense classificar» juntament amb els següents minerals: fervanita, huemulita, vanoxita, vanalita, simplotita, navajoïta, metadelrioïta, barnesita, hendersonita, grantsita, lenoblita i satpaevita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Jo Dandy, situada a la vall de Paradox, dins el comtat de Montrose de l'estat de Colorado (Estats Units). També ha estat descrita a la mina Blue Streak, dins el mateix comtat, així com al districte miner de Pahranagat, a l'estat nord-americà de Nevada. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.