Demografia de les Illes Balears

Des de gener de 2021, les Illes compten amb una població de 1.173.008 habitants distribuïts: 906.803 a Mallorca, 95.936 a Menorca, 176.206 a Eivissa i 11.708 a Formentera.

Piràmide de població de les Illes Balears de 2011 realitzada utilitzant les dades de l'Institut Nacional d'Estadística
Piràmide de població de les Illes Balears de 2011 realitzada utilitzant les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE)

Les Illes Balears representen el 7,7% de la població total dels Països Catalans i gairebé 2,5% de l'estat espanyol.

Any darrera any, les Illes Balears no segueixen la tendència general de l’Estat Espanyol, on la població va minvar entre els anys 2012 i 2017, a nivell general, mentre que a les Illes Balears va experimentat una variació anual positiva augmentant el 0,8%. La població a les Illes Balears augmenta any rera any. Amb tot, hi ha força diferències entre les illes.[1]

Cal destacar que les Pitiüses són les illes que han augmentat més la seva població, llevat de l’any 2018, quan Eivissa va tenir un menor creixement que Mallorca i Menorca, alhora que Formentera va perdre població. També cal entendre les diferències en la densitat de la població i la distribució, que no és homogènia a arreu, i que sovint es concentra en llocs concrets..[2]

L'Institut dEstadística de les Illes Balears, IBESTAT, és lentitat autònoma de la Conselleria dEconomia i Competitivitat, encarregada de generar les dades oficials de les Illes Balears.[3] L'IBESTAT, aporta les dades de l'evolució demogràfica[4]

Canvis demogràfics recents

modifica

Mallorca

modifica
 
Mapa municipal de l'Illa de Mallorca

Durant el període de 1996 a 2006, la població de Mallorca va experimentar un creixement significatiu, apropant-se als 800.000 habitants. Aquest augment va superar àmpliament la mitjana estatal, amb un increment del 32% a les Illes Balears. El creixement va ser impulsat principalment per la immigració, tant residencial com econòmica, procedent de diverses regions, especialment d'Europa central. Això va conduir a un augment de la població estrangera empadronada, superant altres comunitats autònomes. A més, aquest creixement demogràfic va tenir repercussions en indicadors com la natalitat, la mortalitat i l'estructura d'edats de la població, amb un canvi cap a un perfil més jove i una reducció de la dependència.[5]

En l'anàlisi de la distribució municipal del creixement poblacional a tota l'illa, es pot observar que, tot i que la ciutat de Palma manté el seu pes tradicional en relació als altres municipis de Mallorca, les taxes de creixement més elevades s'han desplaçat cap als municipis de la zona exterior. Aquests municipis són destinacions populars per a la immigració residencial i econòmica, ja sigui per la seva proximitat a la capital o per ser llocs d'acollida per a la immigració internacional. Això és particularment evident en municipis turístics com Calvià o Andratx.[6] Entre 1996 i 2005, els municipis de Mallorca van tenir un creixement positiu. Marratxí va tenir un increment del 80%, Altres 17 municipis van assolir la mitjana del creixement de l'illa i uns altres 45 municipis van assolir taxes superiors a la mitjana estatal. Palma, amb un creixement de més de 70.000 habitants va ser, per damunt de tots, el que més va créixer.[5]

Menorca

modifica
 
Mapa municipal de l'Illa de Menorca

La població de l´illa de Menorca, s´ha vist afectada pel desenvolupament de l'activitat turística. Des de principis del segle XX l'illa ja complia les pautes pròpies de les societats modernes, amb una baixa taxa de mortalitat, una baixa fecunditat i un saldo migratori negatiu.

A finals del segle xix i a l'inici del segle XX hi va haver episodis d'emigració importants que van afectar la demografia de l'illa durant la primera meitat del segle xx.

El poblament de Menorca s'ha caracteritzat per la bipolaritat entre Maó i Ciutadella. A les primeries del segle xx, Maó era força més gran que Ciutadella i hi habitaven 15.138 persones el 1900, mentre que a Ciutadella només eren 8.611. La diferència ha anat minvant amb el temps i ara el creixement de Ciutadella és gairebé similar al de l'illa.[7]

A partir de 1980 s'incrementa la mobilitat habitatge/treball de la gent i fa que Maó es relacioni funcionalment amb Sant Lluís i Es Castell.[7]

Entre el 1900 i el 1960 la població menorquina només augmentà uns 5.000 habitants (de 37.576 habitants el 1900 a 42.305 el 1960). El creixement tan minço és per les taxes de natalitat i mortalitat molt igualades i a un balanç migratori gairebé negatiu. A finals dels anys 60 del segle xx, hi ha una major dinàmica demogràfica lligada a l'economia del període.

Del 1960 al 1975 l'economia menorquina creixia al sector industrial i dels transformats agrícoles i ramaders, cosa no tan corrent a la resta de les illes Balears. Durant el període, la població a Menorca, va créixer per damunt dels 11.000 habitants.

Cap al final de la dècada de 1970 i fins a principis dels 80, es produeix una reducció de la taxa de natalitat que és simultània amb la davallada de la indústria a l'illa. En aquest període el creixement de població està netament vinculat a l'arribada d'immigrants. Els moviments migratoris sempre han estat importants a l'illa, però més encara en les darreres dècades del segle xx, per l'alta demanda de treball per al turisme. Cap a finals de la dècada de 1980, Menorca s'especialitza en el turisme, cosa que produeix una gran expansió de l'economia i significa un potent atractiu per la nova mà d'obra que es requereix.[7]

Entre 1990 i 2000 creix l'arribada d'immigrants a l'illa, alhora que el creixement vegetatiu és molt baix. Entre 1991-2001 el creixement natural de la població es va incrementar en unes 180 persones. Atès que el creixement va ser superior a les 1.100 persones, la diferència va venir del saldo migratori positiu.

L'estructura de població, entre 1965-2001, va patir un canvi demogràfic important i gradual. L'any 1965 mantenia un percentatge del 32,3% de població jove (entre 0-19 anys) i més reduït 11,8% el de la gent gran (més grans de 65 anys). El grup majoritari era el dels adults que eren el 55,9% de la població total.[7]

Els principals canvis han estat:

  • Un increment del percentatge d'adults respecte del total de la població que a l'any 1981 representaven el 53,05%, i han passat a ser el 64,27% l'any 2001.
  • Pujada dels majors o vells que representaven un 11,84% de la població el 1965 i que al 2001 eren el 13,95%. L'increment és per causa de la major esperança de vida i l'arribada a aquest grup d'edat de generacions més nombroseses.
  • Disminució dels joves, que el 1965 representaven el 32,26%, mentre que el 2001 eren només el 21,78% del total de la població. La reducció està relacionada amb la baixada de fecunditat, cosa que comporta una menor natalitat.[7]

Eivissa

modifica

La població a Eivissa ha augmentat un 72% en els darrers 20 anys. Si el 1998 es comptabilitzaven a l'illa al voltant de 84.000 habitants, el 2018 se superen els 144.000. És un increment molt superior a l'observat a les Illes Balears (42%) i pel conjunt de l'Estat Espanyol (17%).

La població es distribueix uniformement, amb el 34,4% a la ciutat d'Eivissa, el 25,2% a Santa Eulària des Riu, el 18,3% a Sant Josep de sa Talaia, el 17,8% a Sant Antoni de Portmany i Sant Joan de Labritja amb el 4,3% de la població. El creixement a nivell municipal ha estat elevat a arreu i a Sant Josep de sa Talaia i a Santa Eulària des Riu, gairebé s'ha duplicat la població en vint anys[8]

A Eivissa hi ha hagut un fort increment de la població estrangera. El 2018, hi ha un 400% més població estrangera que el 1998. Els estrangers, el 1998 no arribaven a les 9.000 persones i el 2018 ja superaven les 39.000. La població nacional augmenta a un ritme molt menor, del 40% en els darrers 20 anys.[8]

Evolució de la població a Eivissa i Formentera 1900-1996[9]
Municipi 1900 1950 1970 1991 1996
Eivissa 6.404 11.333 15.642 29.913 29.447
Sant Antoni de Portmany 4.264 6.023 8.845 13.539 14.292
Sant Joan de Labritja 4.269 5.278 3.412 3.560 3.835
Sant Josep de sa Talaia 3.941 5.225 5.546 9.694 11.841
Santa Eulària del Riu 4.770 7.453 9.011 15.525 19.452
Sant Francesc de Formentera 2.295 2.838 3.017 4.316 5.353

Formentera

modifica

Formentera ha presentat un fort grau d'aïllament i des del 1872 fins al 1960 l'endogàmia es va mantenir al voltant del 87%. Hi ha hagut, doncs, una escassa entrada d'individus forans, la majoria d'ells procedents de la propera illa d'Eivissa. A partir de 1960 la taxa d'endogàmia es va situar en un nivell força més baix, al voltant de 60%.[10] La comparació de la mida de la població en diferents parròquies residencials el 1889 i el 1975 revela que Sant Francesc destacava clarament per sobre de les altres. A més, Sant Ferran va experimentar un fort creixement, gairebé triplicant la seva població. Aquesta disparitat en el creixement està relacionada amb l'arribada d'immigrants. De fet, Sant Ferran, que va mostrar el major creixement, tenia el percentatge més baix de població autòctona el 1975 (66%). Per contra, El Pilar seguia tenint una alta proporció d'habitants autòctons (93,2%). Sant Francesc es situava en una posició intermèdia, amb un creixement elevat i una proporció considerable d'immigrants en la seva població.[10]

Censos de 1787 i 1797

modifica
Cens de Floridablanca 1787[11] Cens de Godoy 1797[12]
ILLES BALEARS 179.106 186.979
Mallorca 137.222 140.699
Menorca 28.177 30.990
Eivissa-Formentera 13.707 15.290

Nombre d'habitants per illa i municipi 2019-2021

modifica
Població a les Illes Balears 2019-2021
Balears-Illa-municipi població 2019[13] immigracions 2019 emigracions 2019 població 2021[14]
ILLES BALEARS (total illes) 1.149.460 87.034 61.021 1.173.008
MALLORCA 896.038 63.711 43.804 906.803
07001 Alaró 5.572 368 280 5.741
07003 Alcúdia 20.241 1.930 1.276 20.651
07004 Algaida 5.642 452 327 5.963
07005 Andratx 11.271 871 635 11.571
07006 Artà 7.845 628 450 7.984
07007 Banyalbufar 515 44 36 542
07008 Binissalem 8.567 612 382 8.895
07009 Búger 1.050 95 62 1.084
07010 Bunyola 6.809 483 366 7.037
07011 Calvià 50.559 4.534 3.514 51.567
07012 Campanet 2.640 216 188 2.684
07013 Campos 10.862 920 567 11.425
07014 Capdepera 11.868 1.166 928 12.003
07016 Consell 4.053 302 231 4.243
07017 Costitx 1.288 153 105 1.379
07018 Deià 617 68 48 674
07019 Escorca 212 12 14 181
07020 Esporles 5.062 254 235 5.134
07021 Estellencs 315 30 12 326
07022 Felanitx 17.780 1.069 639 18.164
07025 Fornalutx 660 61 38 682
07027 Inca 33.319 2.859 2.210 33.726
07028 Lloret de Vistalegre 1.372 163 134 1.465
07029 Lloseta 5.988 392 282 6.250
07030 Llubí 2.273 141 95 2.385
07031 Llucmajor 36.914 3.329 2.496 38.224
07033 Manacor 43.808 2.786 1.801 44.809
07034 Mancor de la Vall 1.509 113 100 1.569
07035 Maria de la Salut 2.227 173 146 2.242
07036 Marratxí 37.193 2.245 1.757 38.357
07038 Montuïri 2.912 239 134 3.087
07039 Muro 7.085 654 388 7.515
07040 Palma 416.065 25.962 17.102 419.366
07041 Petra 2.860 197 103 3.028
07042 Pollença 16.283 1.147 566 16.969
07043 Porreres 5.502 325 243 5.624
07044 Sa Pobla 13.475 999 656 13.873
07045 Puigpunyent 2.012 139 100 2.057
07047 Sencelles 3.290 298 207 3.542
07049 Sant Joan 2.108 140 104 2.185
07051 Sant Llorenç des Cardassar 8.431 838 538 8.920
07053 Santa Eugènia 1.561 161 130 1.724
07055 Santa Margalida 12.485 1.383 857 12.767
07056 Santa Maria del Camí 7.375 454 334 7.507
07057 Santanyí 12.237 912 608 12.342
07058 Selva 4.014 303 245 4.126
07059 Ses Salines 4.960 492 272 5.010
07060 Sineu 3.862 349 162 4.122
07061 Sóller 13.705 755 679 13.491
07062 Son Servera 11.568 885 586 11.835
07063 Valldemossa 1.969 163 122 2.042
07065 Vilafranca de Bonany 3.380 346 242 3.558
07901 Ariany 868 101 72 897
MENORCA 93.397 8.233 5.922 95.936
07002 Alaior 9.065 866 550 9.477
07015 Ciutadella de Menorca 29.840 2.169 1.518 30.638
07023 Ferreries 4.777 356 252 4.892
07032 Maó 29.040 2.404 1.830 29.578
07037 Es Mercadal 5.038 866 447 5.444
07052 Sant Lluís 6.798 620 572 6.877
07064 Es Castell 7.434 801 635 7.530
07902 Es Migjorn Gran 1.405 151 118 1.500
EIVISSA 147.914 14.166 10.402 176.236
07026 Eivissa 49.783 4.684 3.566 50.643
07046 Sant Antoni de Portmany 26.306 2.471 1.699 27.205
07048 Sant Josep de sa Talaia 27.413 2.552 2.115 28.299
07050 Sant Joan de Labritja 6.397 687 499 6.635
07054 Santa Eulària del Riu 38.015 3.772 2.523 40.038
FORMENTERA 12.111 924 893 11.708
07024 Formentera 12.111 924 893 11.708

Indicadors generals

modifica
  • Edat mitjana de la població (01/01/2021):41,72
  • Població nascuda en les Illes Balears (%): (01/01/2021):54
  • Població estrangera (%) (01/01/2021):18,78
  • Variació relativa de la població (%) (01/01/2021):0,13
  • Padró d'espanyols residents a l'estranger inscrits a les Illes Balears (núm. persones) (01/01/2022):41.662
  • Taxa de risc de pobresa o exclusió social (estratègia Europa 2020) (%) (2020):26,5
  • Taxa de risc de pobresa (%) (2020):20,7
  • Llars amb dificultat per a arribar a fi de mes (%) (2020):49,1
  • Persones sense capacitat per a afrontar despeses imprevistes (%) (2020):36,6
  • Índex de desenvolupament humà IDH (2019):0,878
  • esperança de vida en néixer (2020): homes: 81,05 anys; dones:85,86 anys[15]
  • Taxa bruta de natalitat (2020):7,78 nascuts per 1.000 habitants[16]
  • Taxa de fecunditat global (2020): nacional: 30,07; estrangera: 38,12; conjunta:32,24 naixements per 1.000 dones[17]
  • Taxa de mortalitat infantil (2020): dones:2,58; homes:1,87 defuncions per cada 1.000 nascuts vius[18]
  • Nombre total d'emigracions (2020):57.151
  • Nombre total d'immigracions (2020):66.056
  • Balanç migratori (2020):8.905

Pressió humana sobre el territori

modifica

Les Illes Balears van assolir el seu màxim històric de població en un sol dia al mes d'agost de 2017, amb un total de 2.071.124 persones. Mallorca va contribuir amb 1.473.873 persones, mentre que Menorca va registrar 224.486 persones i les Pitiüses van arribar a 376.938. Des de 1997, s'ha observat una tendència constant d'increment poblacional a les Illes Balears, tant entre els residents com entre els visitants. Aquest creixement ha estat d'aproximadament 56,5 persones diàries per a tot l'arxipèlag, amb xifres específiques de 41,0 persones per a Mallorca, 3,0 persones per a Menorca i 12,4 persones per a les Pitiüses. Quant a l'Índex de Població Homogènia (IPH) mitjà, s'ha registrat un augment anual de 20.367 persones per a les Illes Balears en general. Mallorca ha experimentat un creixement anual de 17.493 persones, mentre que a Menorca ha estat de 1.703 persones i a les Pitiüses de 5.586 persones. Aquestes dades reflecteixen l'increment sostingut de la població durant aquest període.[19]

Substitució demogràfica

modifica

La població de les Illes Balears ha experimentat un increment notable en les últimes dècades, superant els 1,2 milions d'habitants el primer dia de gener de 2020. Aquest creixement és principalment impulsat per l'efecte migratori, amb la immigració representant el 90% de l'increment de població. Aquest canvi demogràfic ha provocat una transformació significativa en la composició social i lingüística de les Illes, amb una disminució dels nadius i un augment dels residents estrangers. Actualment, només el 54% dels residents són nadius de les Illes Balears, davant del 65% de fa vint anys.

Aquest augment demogràfic ha tingut un impacte important en tots els aspectes de la societat illenca, especialment en la cultura i la llengua. La pressió demogràfica ha contribuït a un canvi en l'ús de la llengua catalana, amb una disminució en la seva utilització com a primera llengua de relació social. Es destaca especialment la situació a Eivissa, on només el 2,9% dels joves parlen habitualment català, i només el 12,9% utilitza tant el català com el castellà. En general, menys d'un terç de la població de les Illes Balears fa servir el català com a primera llengua de comunicació. Això posa de manifest la transformació demogràfica i lingüística que ha tingut lloc a les Illes Balears en les últimes dècades.[20]

Coneixement del català i altres llengües

modifica
Població de 16 anys o més segons el coneixement del català (2010)[21]
Total Entén el català (%) Sap llegir en català (%) Sap parlar en català (%) Sap escriure en català (%)
Illes Balears 888.840 85,00 63,41 70,82 47,90
Mallorca 708.502 85,47 63,37 71,48 47,78
Menorca 70.591 88,99 68,50 72,69 53,18
Eivissa-Formentera 109.747 79,37 60,40 65,29 45,31
Coneixements de català per illes. 2014 (%)[22]
(INE, 2015) L'entenen El saben parlar El saben llegir El saben escriure
Mallorca 859.289 97,2 82,3 83,9 62,4
Menorca 92.348 94,3 80,2 85,6 66,2
Eivissa i Formentera 152.842 96,0 70,6 79,7 56,8
Total 1.104.479 96,8 80,5 83,5 61,9
  • El coneixement de l'espanyol és generalitzat a tota la població resident a les Balears.
  • L’anglès és la llengua estrangera més coneguda (més del 50%)
  • El francès. primer i l’alemany, després, se situen darrera de l’anglès.[22]

Referències

modifica
  1. Pere A. Salvà Tomàs. "La població de les Illes Balears al llarg dels quaranta anys de la UIB", 2018, pp. 1-18
  2. «ISE 2017-2018, 3.Dades demogràfiques» p. 3-5. Consell d'Eivissa, 2018. [Consulta: 5 maig 2022].
  3. «Què és l'IBESTAT». Govern de les Illes Balears, 2022. Arxivat de l'original el 2018-10-12. [Consulta: 9 maig 2022].
  4. «Ibestat, salutació». Institut d'Estadística de les Illes Balears, 2022. Arxivat de l'original el 2010-04-01. [Consulta: 9 maig 2022].
  5. 5,0 5,1 «Pla Director Sectorial de Carreteres, Illa de Mallorca. Annex 1: Marc Territorial, 1.1 Demografia». Consell de Mallorca, 01-11-2009. Arxivat de l'original el 2020-11-25. [Consulta: 4 maig 2022].
  6. 11. CALVIÀ EN LA ÉPOCA CONTEMPORÁNEA A. Vives Reus (Universitat de les Illes Balears)87 y Departamento de Patrimonio Histórico del Ayuntamiento de Calvià
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Fullana Coll, A.. «Evolución de la población de Menorca a finales del siglo XX. Incidencia de la actividad turística en su desarrollo» (PDF) (en castellà-espanyol) p. 307-317. Cuadernos Geográficos, 36, 15-02-2005. Arxivat de l'original el 2012-02-03. [Consulta: 4 maig 2022].
  8. 8,0 8,1 «Padrón (cifras de población) Ibiza» (en castellà-espanyol). ibizaconservation.org (Ibiza & Formentera Conservation), 2018. Arxivat de l'original el 2021-06-06. [Consulta: 4 maig 2022].
  9. «Eivissa. Atles de les Illes Balears». Universitat de les Illes Balears, UIB, 1996. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 5 maig 2022].
  10. 10,0 10,1 Bertranpetit Busquets, J.. «La Población de la Isla de Formentera» (en castellà-espanyol). Vol. 15, Núm. 1, p. 69-79,. Revista de geografia, [en línia], Vol. 15, Núm. 1, p. 69-79,, 1881. Arxivat de l'original el 2020-11-28. [Consulta: 4 maig 2022].
  11. «Cens de 1787». IBESTAT, 2022. Arxivat de l'original el 2022-05-09. [Consulta: 9 maig 2022].
  12. «Cens de 1797». IBESTAT, 2022. [Consulta: 9 maig 2022].[Enllaç no actiu]
  13. «Resum demogràfic, per illa, municipi i any de referència (des de 2008)». IBESTAT, Institut d'Estadística de les Illes Balears, 2022. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 maig 2022].
  14. «Balears, Illes: Población por municipios y sexo» (en castellà-espanyol). INE. Instituto Nacional de Estadística, 2022. Arxivat de l'original el 2015-11-14. [Consulta: 4 maig 2022].
  15. «Esperanza de Vida al Nacimiento por comunidad autónoma, según sexo» (en castellà.espanyol). INE, 2021. Arxivat de l'original el 2021-01-04. [Consulta: 9 maig 2022].
  16. «Tasa Bruta de Natalidad por comunidad autónoma» (en castellà-espanyol). INE, 2021. Arxivat de l'original el 2022-03-14. [Consulta: 9 maig 2022].
  17. «Tasa Global de Fecundidad por comunidad autónoma, según nacionalidad (española/extranjera) de la madre» (en castellà-espanyol). INE, 2021. Arxivat de l'original el 2022-11-16. [Consulta: 2020].
  18. «Tasa de Mortalidad Infantil por comunidad autónoma, según sexo» (en castellà-espanyol). INE, 2021. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 9 maig 2022].
  19. Vaquer-Sunyer, R.; Barrientos, N.; Murray, I.; Blázquez, M.. «Indicador de presión humana (IPH) de las Islas Baleares» (PDF) (en català; castellà-espanyol). Informe Mar Balear 2021, 2021. Arxivat de l'original el 2021-05-08. [Consulta: 9 maig 2022].
  20. Payeras, M.. «Dades de la substitució demogràfica i cultural-lingüística a Balears». El Temps, 21-12-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-21. [Consulta: 4 maig 2022].
  21. «Coneixements i usos lingüístics Enquesta modular d'hàbits socials. Mòdul de coneixements i usos lingüístics (2010) ,Població de 16 anys o més segons el coneixement del català per illa i sexe.». IBESTAT, 2022. Arxivat de l'original el 2022-05-10. [Consulta: 10 maig 2022].
  22. 22,0 22,1 Joan Melià i Maria del Mar Vanrell, coor. et al.. Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014. Anàlisi. Conselleria de Cultura, Participació i Esports (Govern de les Illes Balears) - Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya) - Universitat de les Illes Balears, 09-2017, p. 45-50. ISBN : 978-84-8384-366-6. [Enllaç no actiu]

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica