Diàspor

Diàspor
	; Diàspor (cristall gris fosc) en margarita (cristalls micàcis blavosos) procedent de Turquia
Fórmula química	AlO(OH)
Epònim	Diaspora (en)
Localitat tipus	Mramorskii Zavod, Kosoi Brod, óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FD.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.04a
Dana	6.1.1.1
Heys	7.6.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,4007(6) Å; b = 9,4253(13) Å; c = 2,8452(3) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	blanc, marró, incolor, groc clar, grisenc, gris verdós, lila, rosat
Macles	En {061}, poc comunes, o en {021}, amb un angle reentrant d'aproximadament 60°, produint agregats pseudohexagonals, normals a l'eix pseudohxagonal a [100].
Exfoliació	perfecta - {010} perfecta; {110} distingible; {100} en traces
Fractura	concoidal
Tenacitat	molt fràgil
Duresa	6,5 a 7
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,2 a 3,5 g/cm³ (mesurada); 3,38 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,682 a 1,706 nβ = 1,705 a 1,725 nγ = 1,730 a 1,752
Birefringència	δ = 0,048
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 84° to 86°, calculat: 80° to 84°
Dispersió òptica	debil r<v
Impureses comunes	Fe, Mn, Cr, Si
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1801
Símbol	Dsp
Referències

El diàspor^[2] és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup del diàspor. Anomenat així l'any 1801 per Abbé Rene Just Haüy del grec διασπείρειυ (esparpallar) en al·lusió a la decrepitació habitual en contacte amb la flama del bec de bunsen. És un dimorf de la böhmita^[1] i isomorf de la goetita. És també mena d'alumini.^[2]

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el diàspor pertany a «04.FD: Hidròxids amb OH, sense H2O; cadenes de octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: spertiniïta, bracewel·lita, goethita, groutita, guyanaïta, montroseïta, tsumgallita, manganita, yttrotungstita-(Y), yttrotungstita-(Ce), frankhawthorneïta, khinita i parakhinita.^[1]

Característiques

El diàspor és un òxid de fórmula química AlO(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.^[1] Pot presentar impureses de Fe, Mn, Cr, Ga i Si.^[2] Es troba formant cristalls aplanats o formant masses escamoses o foliàcies. Presenta lluïssor vítria, és transparent a translúcid i pot presentar diverses coloracions: blanc, marró, incolor, groc clar, grisenc, gris verdós, lila, rosat. La ratlla és blanca i presenta un clivatge perfecte segons {010}.^[2]

Formació i jaciments

Es troba com a component de roques metamòrfiques associat amb el corindó (esmeril) a les calcàries cristal·lines, i molt sovint és un constituent de la bauxita;^[2] també es troba als jaciments hidrotermals i residuals. S'ha descrit en nombroses localitats de tots els continents.^[1]

Varietats

El diàspor cròmic és una varietat de color lila, ja sigui clar o fosc, rica en Cr³⁺.^[3] El diàspor de color canviant és una varietat de qualitat gemma que es troba a Turquia que es ven sota diferents noms comercials com ara zultanita o csarita.^[4] El diàspor manganèsic o manganodiàspor^[2] (Mn : Al > 1 : 29) és una varietat vermella o rosada rica en Mn³⁺.^[5] El diàspor fèrric (Fe : Al > 1 : 19) és una varietat rica en ferro.^[2]

Zultanita tallada, varietat gemma
Zultanita
Manganodiàspor

Galeria

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Diaspore» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 «Diccionari de geologia». [Consulta: 29 octubre 2017].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Chrome-diaspore: Chrome-diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].
↑ «Colour-change diaspore: Colour-change diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].
↑ «Mangan-diaspore: Mangan-diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].

[mindat-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Diaspore» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 «Diccionari de geologia». [Consulta: 29 octubre 2017].^{[Enllaç no actiu]}

[3] «Chrome-diaspore: Chrome-diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].

[4] «Colour-change diaspore: Colour-change diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].

[5] «Mangan-diaspore: Mangan-diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].

[2]

[1]

[3]

[4]

[5]

Diàspor
Diàspor (cristall gris fosc) en margarita (cristalls micàcis blavosos) procedent de Turquia
Fórmula química	AlO(OH)
Epònim	Diaspora ^(en)
Localitat tipus	Mramorskii Zavod, Kosoi Brod, óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FD.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.04a
Dana	6.1.1.1
Heys	7.6.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,4007(6) Å; b = 9,4253(13) Å; c = 2,8452(3) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	blanc, marró, incolor, groc clar, grisenc, gris verdós, lila, rosat
Macles	En {061}, poc comunes, o en {021}, amb un angle reentrant d'aproximadament 60°, produint agregats pseudohexagonals, normals a l'eix pseudohxagonal a [100].
Exfoliació	perfecta - {010} perfecta; {110} distingible; {100} en traces
Fractura	concoidal
Tenacitat	molt fràgil
Duresa	6,5 a 7
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,2 a 3,5 g/cm³ (mesurada); 3,38 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	n_α = 1,682 a 1,706 n_β = 1,705 a 1,725 n_γ = 1,730 a 1,752
Birefringència	δ = 0,048
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 84° to 86°, calculat: 80° to 84°
Dispersió òptica	debil r<v
Impureses comunes	Fe, Mn, Cr, Si
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1801
Símbol	Dsp
Referències	^[1]