Viquipèdia

Diòcesi de Zamora

bisbat a Castella i Lleó
Per veure l'article del bisbat mexicà homònim, veure "Bisbat de Zamora (Mèxic)"


La diòcesi o bisbat de Zamora (en llatí diocesis zamorensis), també anomenat antigament de bisbat de Numància,[Nota 1][1] és una divisió administrativa eclesiàstica de l'Església Catòlica a Espanya. Radicada a la ciutat de Zamora, la diòcesi va ser fundada al segle x i restituïda al segle xi després de la destrucció de la ciutat. Actualment és un bisbat sufragani de l'arquebisbat de Valladolid i comprèn gran part de la província de Zamora; limita dintre d'Espanya amb les diòcesis de Lleó, Valladolid, Salamanca i Ourense, i d'altra banda, limita amb la frontera amb Portugal.

Plantilla:Infotaula geografia políticaDiòcesi de Zamora
Diocesis Zamorensis
Imatge
Zamora amb la catedral de fons.
Localització
Map
 41° 29′ 56″ N, 5° 45′ 17″ O / 41.4989°N,5.7547°O / 41.4989; -5.7547
Espanya
Castella i Lleó Castella i Lleó
Parròquies303
Població humana
Població153.689 (2017) Modifica el valor a Wikidata (22,01 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà Modifica el valor a Wikidata
ReligióRomà
Geografia
Part de
Superfície6.984 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Braganza-Miranda, oest
arquebisbat de Valladolid, est
bisbat de Lleó, nord
bisbat d'Astorga, nord-oest
bisbat de Salamanca, sud Modifica el valor a Wikidata
Creacióss. x i xi
PatrociniAtilà de Zamora
CatedralCatedral de Zamora
Organització política
• BisbeGregorio Martínez Sacristán
Lloc webhttp://diocesisdezamora.es/
Twitter (X): diocesiszamora Modifica el valor a Wikidata

L'actual titular de la diòcesi és Gregorio Martínez Sacristán.

Història modifica

El bisbat és d'origen medieval, va ser fundat l'any 905 per Alfons III d'Astúries. Malgrat que la ciutat té els seus orígens en una fundació vaccea,[1] no serà fins a la seva conquesta per part dels asturlleonesos que es fundarà a la ciutat un primer bisbat. El regne de Lleó es va expandir de nord a sud bàsicament, i vertebrà el territori a través dels centres urbans. A inicis del segle x, la ciutat comença a aparèixer documentada com el centre d'un gran territori, similar a una segona capital del regne, a causa de l'expansió territorial lleonesa, que va donar a un reialme allargat vertical de nord a sud, que deixava la capital oficial massa lluny de la frontera. En aquest moment, es documenta un primer bisbe, Atilà. Totes les edicions del Cartulari o Tumbo de Celanova, donen per vàlida el 907 la presència del bisbe Atilà o Àtila en el bisbat de Zamora, però els autors no es posen d'acord en donar-li una cronologia concreta.[2]

El 986 es produeix una interrupció en la continuïtat, en produir-se la destrucció i presa de la ciutat per part d'Al-Mansur, que si bé no la deixa despoblada, no hi ha notícies fins a començament de segle xi,[3] quan la ciutat és reconquerida i repoblada definitivament per Ferran I de Lleó, malgrat que la ciutat no adquirirà la mateixa importància que en el període anterior. La diòcesi és restaurada l'any 1062, restablerta tanmateix pel papa Calixt II, donant l'administració a Jeroni de Perigord, antic bisbe de València en temps de Rodrigo Díaz de Vivar. A causa de la restauració de la diòcesi, l'arquebisbe de Braga i el de Toledo van disputar-se la seva jurisdicció, de fet, també l'arquebisbe de Santiago va reclamar jurisdicció sobre Zamora, però es va mantenir a Braga, que era de fet on havien pertangut antigament els territoris de la diòcesi de Zamora, per decisió del papa Eugeni III, després confirmat per Adrià IV i Alexandre III. No seria fins a la separació independència del regne de Portugal, que es va reconèixer la jurisdicció de Santiago de Compostel·la.[1]

Fruit del naixement de noves entitats administratives i d'una reorganització de les velles demarcacions, des del concordat de 1851, la diòcesi de Zamora està adscrita a l'Arxidiòcesi de Valladolid.[1]

Organització territorial modifica

La diòcesi s'organitza en set arxiprestats, subdividits en diverses parròquies:[4]

  • Aliste-Alba (84 parròquies i 8 sacerdots)
  • Benavente-Tierra de Campos (41 parròquies i 16 sacerdots)
  • El Pan (40 parròquies i 11 sacerdots)
  • El Vino (32 parròquies i 9 sacerdots)
  • Sayago (56 parròquies i 6 sacerdots)
  • Toro-La Guareña (32 parròquies i 7 sacerdots)
  • Zamora-Ciudad (19 parròquies i 22 sacerdots)

Episcopologi modifica

Llistat de bisbes de Zamora des de la seva creació:[5][6][7][8]

Interrupció per la conquesta musulmana.

Notes modifica

  1. ↑ Anomenada així en alguns documents antics, per referir-se indistintament a la mateixa diòcesi. La confusió rau probablement per la idea que es tenia a l'edat mitjana que Zamora era l'hereva directa de l'antiga Numància.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ruiz Amado, 1913.
  2. ↑ AADD i Monsalvo Antón, 2012, p. 773.
  3. ↑ AADD i Monsalvo Antón, 2012, p. 775.
  4. ↑ «Organización territorial» (en castellà). Diòcesi de Zamora. [Consulta: 1r febrer 2015].
  5. ↑ Fernández Duro, 1882, p. 230-239.
  6. ↑ Calvo Madroño, 1914, p. 171-174.
  7. ↑ Fulgosio, 1869, p. 73.
  8. ↑ Cheney, David M. «Diocese of Zamora» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 1r febrer 2015].
  9. ↑ Castro, Manuel de «Monasterio de Santa Clara, de Astorga» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, Tom 185, Quadern 2, 1988, pàg. 245. ISSN: 0034-0626.
  10. ↑ Nieto Soria, 1993, p. 449.
  11. ↑ Mulet, J.M. «El obispo de Zamora que desafió a la gripe en nombre de la fe» (en castellà). El País, 24-11-2019.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diòcesi de Zamora
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diòcesi_de_Zamora&oldid=31960187»