Jaume Font i Andreu
Jaume Font i Andreu (Vic, Osona, 23 de gener de 1894 - Donostia, 13 de febrer de 1963) fou un religiós català que exercí com a bisbe de Zamora i de Sant Sebastià.[1][2]
_-_Fondo_Mar%C3%ADn-Kutxa_Fototeka.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Jaime Font y Andreu 23 gener 1894 Vic (Osona) |
| Mort | 13 febrer 1963 (69 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Bisbe de Sant Sebastià | |
| 13 maig 1950 – 13 febrer 1963 – Lorenzo Bereciartúa y Balerdi → Diòcesi: bisbat de Sant Sebastià | |
| Bisbe de Zamora | |
| 29 març 1944 – 13 maig 1950 ← Manuel Arce Ochotorena – Eduardo Martinez González → Diòcesi: bisbat de Zamora | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1944–), sacerdot catòlic (1916–) |
| Consagració | Gaetano Cicognani |
Premis | |
Biografia modifica
De jove estudià al Seminari de Vic el cicle d'Humanitats i Filosofia i, a causa dels seus dots intel·lectuals, fou enviat a acabar la seva carrera eclesiàstica a la Universitat Pontifícia de Comillas. Allà, estudià i es doctorà en Teologia i Dret canònic. S'ordenà sacerdot el 1916. Retornat a Vic ocupà diversos càrrecs en la cúria del bisbat, arribant a president dels tribunals qualificadors dels concursos de rectors (1923-1935), canonge de la catedral (1935), notari canceller de la cúria eclesiàstica (1935) i adjunt al vicari general (1936). Després de l'assassinat del aleshores vicari general Jaume Serra i Jordi, i en absència del bisbe, es feu càrrec del bisbat, fins que fou confirmat com a Vicari General des de Roma pel P. Joan Perelló i Pou, bisbe de Vic. El 1941, la Santa Seu el nomenà canonge doctoral i el 1942 ardiaca. El 1944, fou nomenat bisbe de Zamora. Amb la creació de les noves diòcesis al País Basc, el 1950, es feu càrrec del nou bisbat de Sant Sebastià. El febrer de 1963, després de tenir una recaiguda el l'afecció cardiaca que patia, va morir al seu Palau de Castilblanco, a Sant Sebastià.[1][2][3][4]
Reconeixements modifica
El 1944 l'Ajuntament de Vic el nomenà fill predilecte de la ciutat. El 1955 se li concedí la Gran Creu de Sant Ramon de Penyafort. El 1961 se li imposà la medalla de la ciutat en la categoria d'argent.[2][1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Jaume Font i Andreu». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 239-246. ISBN 84-398-0654-X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ha fallecido el obispo de San Sebastián». La Vanguardia (Hemeroteca), 14-02-1963, pàg. 9 [Consulta: 20 agost 2016].
- ↑ Raguer Suñer, Hilario M. Arxiu de l'Església catalana durant la Guerra Civil: Juliol-desembre de 1936. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 95. ISBN 978-84-8415-544-7.
- ↑ «Tributo fúnebre al prelado de San Sebastián». La Vanguardia (Hemeroteca), 15-02-1963, pàg. 5 [Consulta: 20 agost 2016].
Bibliografia modifica
- «El Excm. y Rdmo. Dr. Jaime Font y Andreu, Obispo de San Sebastián». Ausa, Vol.: 4, Núm.: 43, 1963, pàg. 349-351 [Consulta: 20 agost 2016].
- Cura i Pellicer, Lluís. El cargo episcopalː discurso pronunciado el dia 8 de octubre de 1961 en la Sala de la Columna en la solemne sesion de imposicion de la medalla de la ciudad al Excmo. y Rvdmo. Dr. Jaime Font y Andreu primer obispo de San Sebastian e Hijo Predilecto de Vich. Vic: Ajuntament de Vic, 1962.
- Cura Pellicer, Lluís. El Exmo. y Rvdmo. mons. Jaime Font y Andreu primer Obispo de San Sebastián e Hijo Predilecto de Vich, 23-1-1894 - 13-2-1963 : discurso pronunciado el día 9 de octubre de 1966, en la sala de la columna, con ocasión de colocar su retrato en la Galería de Vicenser illustres. Vic: Ajuntament de Vic, 1967.
Enllaços externs modifica
| Precedit per: Manuel Arce Ochotorena |
Bisbe de la Diòcesi de Zamora 1944 - 1950 |
Succeït per: Eduardo Martínez González |
| Precedit per: - |
Bisbe de la Diòcesi de Sant Sebastià 1950 - 1963 |
Succeït per: Lorenzo Bereziartua Balerdi |