Jaume Font i Andreu

Eclesiàstic

Jaume Font i Andreu (Vic, Osona, 23 de gener de 1894 - Donostia, 13 de febrer de 1963) fou un religiós català que exercí com a bisbe de Zamora i de Sant Sebastià.[1][2]

Infotaula de personaJaume Font i Andreu
Recibimiento del obispo Jaime Font y Andreu a la localidad de Villabona (1 de 25, cropped) - Fondo Marín-Kutxa Fototeka.jpg
modifica
Biografia
Naixement(es) Jaime Font y Andreu modifica
23 gener 1894 modifica
Vic (Osona) modifica
Mort13 febrer 1963 modifica (69 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) modifica
Bisbe de Sant Sebastià
1950 – 1963
Bisbe catòlic
10 setembre 1944 –
Bisbe de Zamora
1944 – 1950
← Manuel Arce Ochotorena
Bisbe diocesà

Diòcesi: Q875955
Bisbe diocesà

← Manuel Arce OchotorenaEduardo Martinez González (en) Tradueix →
Diòcesi: Q878360
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióPrevere i sacerdot catòlic modifica
ConsagracióGaetano Cicognani modifica
Premis

BiografiaModifica

De jove estudià al Seminari de Vic el cicle d'Humanitats i Filosofia i, a causa dels seus dots intel·lectuals, fou enviat a acabar la seva carrera eclesiàstica a la Universitat Pontifícia de Comillas. Allà, estudià i es doctorà en Teologia i Dret canònic. S'ordenà sacerdot el 1916. Retornat a Vic ocupà diversos càrrecs en la cúria del bisbat, arribant a president dels tribunals qualificadors dels concursos de rectors (1923-1935), canonge de la catedral (1935), notari canceller de la cúria eclesiàstica (1935) i adjunt al vicari general (1936). Després de l'assassinat del aleshores vicari general Jaume Serra i Jordi, i en absència del bisbe, es féu càrrec del bisbat, fins que fou confirmat com a Vicari General des de Roma pel P. Joan Perelló i Pou, bisbe de Vic. El 1941, la Santa Seu el nomenà canonge doctoral i el 1942 ardiaca. El 1944, fou nomenat bisbe de Zamora. Amb la creació de les noves diòcesis al País Basc, el 1950, es féu càrrec del nou bisbat de Sant Sebastià. El febrer de 1963, després de tenir una recaiguda el l'afecció cardiaca que patia, va morir al seu Palau de Castilblanco, a Sant Sebastià.[1][2][3][4]

ReconeixementsModifica

El 1944 l'Ajuntament de Vic el nomenà fill predilecte de la ciutat. El 1955 se li concedí la Gran Creu de Sant Ramon de Penyafort. El 1961 se li imposà la medalla de la ciutat en la categoria d'argent.[2][1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Jaume Font i Andreu». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 239-246. ISBN 84-398-0654-X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ha fallecido el obispo de San Sebastián». La Vanguardia (Hemeroteca), 14-02-1963, pàg. 9 [Consulta: 20 agost 2016].
  3. Raguer Suñer, Hilario M. Arxiu de l'Església catalana durant la Guerra Civil: Juliol-desembre de 1936. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 95. ISBN 978-84-8415-544-7. 
  4. «Tributo fúnebre al prelado de San Sebastián». La Vanguardia (Hemeroteca), 15-02-1963, pàg. 5 [Consulta: 20 agost 2016].

BibliografiaModifica

  • «El Excm. y Rdmo. Dr. Jaime Font y Andreu, Obispo de San Sebastián». Ausa, Vol.: 4, Núm.: 43, 1963, pàg. 349-351 [Consulta: 20 agost 2016].
  • Cura i Pellicer, Lluís. El cargo episcopalː discurso pronunciado el dia 8 de octubre de 1961 en la Sala de la Columna en la solemne sesion de imposicion de la medalla de la ciudad al Excmo. y Rvdmo. Dr. Jaime Font y Andreu primer obispo de San Sebastian e Hijo Predilecto de Vich. Vic: Ajuntament de Vic, 1962. 
  • Cura Pellicer, Lluís. El Exmo. y Rvdmo. mons. Jaime Font y Andreu primer Obispo de San Sebastián e Hijo Predilecto de Vich, 23-1-1894 - 13-2-1963 : discurso pronunciado el día 9 de octubre de 1966, en la sala de la columna, con ocasión de colocar su retrato en la Galería de Vicenser illustres. Vic: Ajuntament de Vic, 1967. 

Enllaços externsModifica


Precedit per:
Manuel Arce Ochotorena
Bisbe de la Diòcesi de Zamora
1944 - 1950
Succeït per:
Eduardo Martínez González


Precedit per:
-
Bisbe de la Diòcesi de Sant Sebastià
1950 - 1963
Succeït per:
Lorenzo Bereziartua Balerdi