Pueblo (diari)
Pueblo fou un diari vespertí madrileny editat durant el franquisme, propietat dels sindicats verticals del règim, on es van formar molts dels periodistes que portarien a terme la renovació de la premsa durant la Transició espanyola. El diari Pueblo va ser un dels tres més importants de l'època a Espanya.[1]
| Tipus | periòdic  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Data d'inici | 17 juny 1940 |
| Data de finalització | 17 maig 1984 |
| Propietat de | Organització Sindical Espanyola |
| Lloc de publicació | Madrid |
| Estat | Espanya |
| Identificadors | |
| ISSN | 2487-6127 i 9969-395X |
La major part de la informació que donava eren successos i esports. Les pàgines d'opinió, malgrat ser un diari conservador, són considerades una pedrera de dissidents, ja que en elles s'introduïen dissimuladament idees contràries al règim. Entre 1952 i 1974 la direcció va estar a càrrec d'Emilio Romero, els articles del qual, il·lustrats amb un gall, es van fer popularment coneguts com els "gallitos". Pilar Narvión va ser designada corresponsal a Roma el 1956, després va anar a París i va arribar a ocupar el càrrec de Sotsdirectora. En el diari Pueblo van treballar altres periodistes com José María García, Arturo Pérez-Reverte, Forges, Rosa Montero, Rosa Villacastín, José María Carrascal, Jesús Hermida, Raúl del Pozo, Yale, Javier Reverte, Tico Medina, Mery Carvajal, Carmen Rigalt i Jesús María Amilibia, entre altres.
Es diu que, en el diari, no importava la ideologia política (mentre passés la censura); l'important era saber escriure bé, i estar disposat a realitzar jornades maratonianes de treball. Amb l'arribada de la Transició, el diari es va dissoldre, i molts dels seus periodistes, dirigits per Emilio Romero, van participar en el que semblava que seria el seu successor com a diari de referència, La Jaula. No obstant això, aquest projecte va fracassar, com ho faria el posterior intent de Romero de ressuscitar El Imparcial.
Referències modifica
- ↑ Juliá et al., 2007, p. 621.
Bibliografia modifica
- Bardavío, Joaquín. Todo Franco. Franquismo y antifranquismo de la A a la Z. Barcelona: Plaza & Janés, 2000.
- Bernardo, José. De Azorín a Umbral: Un siglo de periodismo literario español. Madrid: Netbiblo, 2009.
- Bowen, Wayne H. Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order. University of Missouri Press, 2000.
- Crespo, Lucía; Villena, Rafael. Fotografía y patrimonio. Universidad de Castilla-La Mancha, 2007.
- Comellas, José Luis. Estudios de historia moderna y contemporanea: homenaje a Federico Suarez Verdeguer. Madrid: Ed. RIALP, 1991. ISBN 978-84-321-2748-9.
- Crespo de Lara, Pedro. Triunfó la libertad de prensa. Esfera de los Libros, 2014.
- De las Heras Pedrosa, Carlos. La prensa del movimiento y su gestión publicitaria, 1936-1984. Universidad de Málaga, 2000. DOI 10.5281/zenodo.2603453.
- García Galindo, Juan Antonio. La comunicación social durante el franquismo. Diputación Provincial de Málaga, 2002.
- Juliá, Santos. La España del siglo XX. Marcial Pons Historia, 2007.
- Pardo, Jesús. Autorretrato sin retoques. Barcelona: Anagrama, 2009.
- Pareja Olcina, María. El periódico Mediterráneo durante la transición española (1975-1982). Castellón de la Plana: Universidad Jaime I, 2013.
- Pozuelo, Eduardo Martín de; Ellakuría, Iñaki. La guerra ignorada: los espías españoles que combatieron a los nazis. Barcelona: Random House Mondadori, 2008. ISBN 978-84-8306-768-0.
- Sánchez Rada, Juan. Prensa, del movimiento al socialismo: 60 años de dirigismo informático. Fragua, 1996.
- Sevillano Calero, Francisco. Propaganda y medios de comunicación en el franquismo (1936-1951). Universidad de Alicante, 1998.
- Naseiro Raimundo, Ana «El archivo del diario “Pueblo”. Un referente para la historia de la prensa en España durante el franquismo y la transición democrática». Documentación de las Ciencias de la Información. Universidad Complutense de Madrid, 36, 2013, pàg. 11-29. ISSN: 0210-4210.