Obre el menú principal

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez

(S'ha redirigit des de: Arturo Pérez-Reverte)

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951) és un periodista i escriptor espanyol en llengua espanyola. És també membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 2003.[1]

Infotaula de personaArturo Pérez-Reverte Gutiérrez
Arturo Pérez-Reverte.jpg
Arturo Pérez-Reverte, el 2008
Nom original (es) Arturo Pérez-Reverte
Biografia
Naixement 25 de novembre de 1951 (1951-11-25) (67 anys)
Cartagena, Regió de Múrcia (Espanya)
  Acadèmic 

Dades personals
Nacionalitat Espanyola
Grup ètnic Espanyols
Religió Ateisme
Educació Universitat Complutense de Madrid
Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació periodista, novel·lista i membre de la Reial Acadèmia Espanyola
Període d'activitat 1986-Actualitat
Ocupador Corporación Radio Televisión Española S.A. (1985–1994)
Diario Pueblo (1973–1984)
Gènere artístic Novel·la històrica, misteri, humor, bèl·lic
Influències
Obra
Família
Pare José Pérez-Reverte Tradueix
Signatura

Lloc web Web oficial de Pérez-Reverte
Twitter: perezreverte IMDB: nm0702416 Musicbrainz: 3141420b-f91e-49ca-b42d-61fd093cb60b
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

És llicenciat en periodisme i exercí de reporter de guerra durant 21 anys (1973-1994), primer al Diario Pueblo i després a Televisió Espanyola. Com a corresponsal de guerra, va cobrir conflictes armats a Xipre, el Líban, Eritrea, el Sàhara, les Malvines, El Salvador, Nicaragua, Txad, Líbia, el Sudan, Moçambic, Angola, el Golf Pèrsic, Croàcia i Bòsnia, entre d'altres. Des de 1991 és columnista d'El Semanal, el suplement dominical del diari ABC i d'altres capçaleres del Grup Vocento.

Mentre cobria la guerra d'Eritrea de 1977 va desaparèixer durant uns mesos i va sobreviure gràcies a l'ajut de la guerrilla. Aquests fets el van inspirar per escriure la novel·la Territorio comanche. També ha col·laborat amb Jot Down.[2]

Va iniciar la seva carrera com a escriptor el 1986, amb la publicació d'El mestre d'esgrima. Aquesta i d'altres novel·les seves, com La taula de Flandes, El club Dumas i El capità Alatriste han estat versionades al cinema amb èxit. Com a guionista, va rebre el Goya al millor guió adaptat per a El maestro de esgrima.

Obres literàriesModifica

NarrativaModifica

Sèrie Les aventures del capità Alatriste

  1. El capità Alatriste (1996, Alfaguara)
  2. Limpieza de sangre (1997, Alfaguara)
  3. El sol de Breda (1998, Alfaguara)
  4. El oro del rey (2000, Alfaguara)
  5. El caballero del jubón amarillo (2003, Alfaguara)
  6. Corsarios de Levante (2006, Alfaguara)
  7. El puente de los asesinos (2010, Alfaguara)

Recopilatoris d'articles de premsaModifica

  • Patente de corso (1998, Alfaguara) (articles de 1993 a 1998)
  • Con ánimo de ofender (2001, Alfaguara) (1998-2001)
  • No me cogeréis vivo (2005, Alfaguara) (2001-2005)
  • Cuando éramos honrados mercenarios (2009, Alfaguara) (2005-2009)

ReferènciesModifica

  1. Miguel Mora. «Arturo Pérez-Reverte entra en la Academia» (en castellà). El País, 24-01-2003. [Consulta: 29 abril 2010].
  2. Rodríguez Rodríguez, Jorge Miguel; albalad Aiguabella, José María. «El periodisme narrativo en la era de internet». A: Crónica y mirada. Madrid: Libros del KO, 2013, p. 115. ISBN 978-84-16001-01-9. 
  3. Jacinto Antón. «Un 'Asedio' de aventura, intriga y amor» (en castellà). El País, 12-11-2009. [Consulta: 29 abril 2010].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez  


Premis i fites
Precedit per:
Manuel Alvar López
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

2003-
Succeït per:
'
Precedit per:
Antonio Muñoz Molina
Los herederos
Premi César González-Ruano
2003
Succeït per:
Francisco Rodríguez Adrados
Palabras como chicles