Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez

escriptor i periodista espanyol
(S'ha redirigit des de: Arturo Pérez-Reverte)

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951) és un periodista i escriptor espanyol en llengua espanyola. És també membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 2003.[1]

Infotaula de personaArturo Pérez-Reverte Gutiérrez
Arturo Pérez-Reverte.jpg
Arturo Pérez-Reverte, el 2008
Nom original(es) Arturo Pérez-Reverte Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Grup ètnicEspanyols Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid . periodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, novel·lista i membre de la Reial Acadèmia Espanyola
Activitat1986-Actualitat
OcupadorRadiotelevisión Española (1985–1994)
Diario Pueblo (1973–1984) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la històrica, misteri, humor, bèl·lic
Influències
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Firma perez-reverte.png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webWeb oficial de Pérez-Reverte
IMDB: nm0702416 Allocine: 78697 Allmovie: p222437
Facebook: perezreverte Twitter: perezreverte Musicbrainz: 3141420b-f91e-49ca-b42d-61fd093cb60b Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

És llicenciat en periodisme i exercí de reporter de guerra durant 21 anys (1973-1994), primer al Diario Pueblo i després a Televisió Espanyola. Com a corresponsal de guerra, va cobrir conflictes armats a Xipre, el Líban, Eritrea, el Sàhara, les Malvines, El Salvador, Nicaragua, Txad, Líbia, el Sudan, Moçambic, Angola, el Golf Pèrsic, Croàcia i Bòsnia, entre d'altres. Des de 1991 és columnista d'El Semanal, el suplement dominical del diari ABC i d'altres capçaleres del Grup Vocento.

Mentre cobria la guerra d'Eritrea de 1977 va desaparèixer durant uns mesos i va sobreviure gràcies a l'ajut de la guerrilla. Aquests fets el van inspirar per escriure la novel·la Territorio comanche. També ha col·laborat amb Jot Down.[2]

Va iniciar la seva carrera com a escriptor el 1986, amb la publicació d'El mestre d'esgrima. Aquesta i d'altres novel·les seves, com La taula de Flandes, El club Dumas i El capità Alatriste han estat versionades al cinema amb èxit. Com a guionista, va rebre el Goya al millor guió adaptat per a El maestro de esgrima.

Obres literàriesModifica

NarrativaModifica

Sèrie Les aventures del capità Alatriste

  1. El capità Alatriste (1996, Alfaguara)
  2. Limpieza de sangre (1997, Alfaguara)
  3. El sol de Breda (1998, Alfaguara)
  4. El oro del rey (2000, Alfaguara)
  5. El caballero del jubón amarillo (2003, Alfaguara)
  6. Corsarios de Levante (2006, Alfaguara)
  7. El puente de los asesinos (2010, Alfaguara)

Sèrie Falcó

  • Falcó (2016, Alfaguara)
  • Eva (2017, Alfaguara)
  • Sabotaje (2018, Alfaguara)

Recopilatoris d'articles de premsaModifica

  • Patente de corso (1998, Alfaguara) (articles de 1993 a 1998)
  • Con ánimo de ofender (2001, Alfaguara) (1998-2001)
  • No me cogeréis vivo (2005, Alfaguara) (2001-2005)
  • Cuando éramos honrados mercenarios (2009, Alfaguara) (2005-2009)
  • Los barcos se pierden en tierra: textos y artículos sobre barcos, mares y marinos (2011, Alfaguara) (1994-2011)

ReferènciesModifica

  1. Miguel Mora. «Arturo Pérez-Reverte entra en la Academia» (en castellà). El País, 24-01-2003. [Consulta: 29 abril 2010].
  2. Rodríguez Rodríguez, Jorge Miguel; albalad Aiguabella, José María. «El periodisme narrativo en la era de internet». A: Crónica y mirada. Madrid: Libros del KO, 2013, p. 115. ISBN 978-84-16001-01-9. 
  3. Jacinto Antón. «Un 'Asedio' de aventura, intriga y amor» (en castellà). El País, 12-11-2009. [Consulta: 29 abril 2010].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez


Premis i fites
Precedit per:
Manuel Alvar López
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

2003-
Succeït per:
'
Precedit per:
Antonio Muñoz Molina
Los herederos
Premi César González-Ruano
2003
Succeït per:
Francisco Rodríguez Adrados
Palabras como chicles