Diccionari Llatí-Català

diccionari bilingüe llatí-català

El Diccionari Llatí-Català és un diccionari bilingüe llatí-català publicat el 1993 obra d'un grup de llatinistes catalans dirigits Antoni Seva i Llinares. L'edició de l'obra és a càrrec del Grup Enciclopèdia Catalana, i fa part de la seva sèrie de diccionaris bilingües, a la qual també pertany el Diccionari Grec-Català.

Infotaula de llibreDiccionari Llatí-Català
Tipusdiccionari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorDirector: Antoni Seva i Llinares
Redactors: Dolors Condom i Gratacòs, Antoni Peris i Juan, Josep Maria Tatjer i Montaña, Carme Bosch i Juan, Josep Granados i Serrat
Publicació1993 Modifica el valor a Wikidata
EditorialGrup Enciclopèdia Modifica el valor a Wikidata
FormatTapa dura amb sobrecoberta
Dades i xifres
Nombre de pàgines1.632
Altres
ISBN9788477396314

Conté unes 60.000 entrades, cosa que el converteix en un diccionari mitjà, de menor envergadura que els anglesos Lewis & Short i Oxford Latin Dictionary o el Gaffiot francès, però més ambiciós que un simple diccionari escolar.[1] Per cobrir aquesta necessitat, existeix una versió reduïda, el Diccionari bàsic llatí-català, de la mateixa editorial.[2]

El diccionari pretén ser una eina per l'«estudiant avançat i l'estudiós versat en les lletres», i, per això, conté un corpus gairebé exhaustiu del lèxic arcaic, clàssic i postclàssic i, en menor mesura, del llatí tardà, amb un gran nombre de noms propis. A més, les entrades contenen variants morfològiques, fonètiques i usos sintàctics, a més d'informació prosòdica detallada, citacions de passatges amb llurs autors i una breu notació etimològica per cada mot.[3]

Amb la inclusió de noms propis, el diccionari contribueix a la fixació de les formes catalanes dels noms propis llatins. Com que fou publicat només uns mesos després de La transcripció dels noms propis grecs i llatins (1993),[4] els redactors no foren a temps per tenir en compte aquests criteris, i només esmenten l'obra en una nota a peu de pàgina. No obstant això, la coincidència entre una obra i l'altra és gairebé total.[5] Solament difereix, a grans trets, en l'acceptació de formes popularitzades com Oceà (per Ocèan) i amazona (per amàzona), la preferència per acusatius llatins en els mots de la declinació atemàtica de tema en dental (Èlide per Èlida, plèiade per plèiada, Tròade per Tròada), i en l'omissió de les terminacions en els topònims de la declinació temàtica (Farsal per Farsalos, Dirraqui per Dirràquium, Túscul per Túsculum).[6]

L'equip redactor del diccionari comprengué, a més del mateix Antoni Seva, els filòlegs Dolors Condom i Gratacòs, Antoni Peris i Juan, Josep Maria Tatjer i Montaña, Carme Bosch i Juan, i Josep Granados i Serrat. També hi col·laboraren breument Joan Castellanos, Mariàngela Vilallonga, Maria Josep Valeri i Pere Villalba. La tasca d'elaboració s'estengué al llarg de tots els anys vuitanta i fou promoguda per l'equip redactor i l'editor Joan Carreras, director del Grup Enciclopèdia Catalana.[7]

Llista d'autors citats
Autor Abreviatura
Acci acc.
Livi Andronic and.
Apuleu ap.
Apèndix Vergiliana app-v.
Cèsar caes.
Catul cat .
Cató el Vell cato
Cels cels.
Ciceró cic.
Corresponsal de Ciceró ad cic.
Columel·la col.
Quint Curci Rufus cvrt.
Enni enn.
Florus fl.
Aulus Gel·li gell.
Germànic germ.
Hirci hirt.
Horaci hor.
Juvenal ivv.
Titus Livi liv.
Lucà lvc.
Lucili lvcil.
Lucreci lvcr.
Manili man.
Marcial mart.
Mela mela
Nevi naev.
Corneli Nepot nep.
Ovidi ov.
Pacuvi pac.
Persi pers.
Petroni petr.
Fedre Ph.
Plaute pl.
Plini el Vell plin.
Plini el Jove plin-c.
Corresponsal de Plini el Jove ad plin-c.
Properci prop.
Quintilià qvint.
Sal·lusti sall.
Sèneca el Jove sen.
Sèneca el Vell sen-m.
Sili Itàlic sil.
Papini Estaci st.
Suetoni svet.
Tàcit tac.
Terenci ter.
Tibul tib.
Valeri Flac val-f.
Valeri Màxim val-m.
Varró varro
Vel·lei Patèrcul vell.
Virgili verg.
Vitrubi vitr.
Indicació de pseudoautor ps-

Notes i referències

modifica
  1. Alsina Keith, Victòria «Diccionari grec-català i Diccionari grec clàssic-català». Els Marges: revista de llengua i literatura, 106, 2016, pàg. 114.
  2. Alsina Keith, Victòria. «Diccionari de la traducció catalana: Seva i Llinares, Antoni». Visat.cat.
  3. «Introducció», p. 11.
  4. Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 8477392250. 
  5. El Diccionari Llatí-Català és una de les obres de referència per la Viquipèdia pel que fa a les formes catalanes dels noms propis del llatí (vegeu Viquipèdia:Adaptació de noms propis grecs i llatins).
  6. «Introducció», p. 14-15.
  7. «Nota editorial», p. 10.

Bibliografia

modifica