Dijous gras
El Dijous Gras,[a] Dijous Llarder[b] o Dijous de Carnaval[c] és el primer dia del Carnaval.[3] Se celebra el dijous anterior al Dimecres de Cendra i, antigament, marcava l'inici d'una setmana destinada a atipar-se amb àpats prohibits durant la Quaresma, que comença el mateix Dimecres de Cendra.[4]
| Tipus | dia festiu  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | carnaval | ||
| Dia | 52 dies abans de Pasqua | ||
Aquest dia és tradició menjar botifarra d'ou, a més d'altres de semblants com la blanca o la negra; també és costum prendre truita de botifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons.[5]
El dijous de les comares és el dijous anterior al dijous llarder, i dos dijous anteriors al dijous gras és el dijous dels compares. Actualment, es llancen ous, a vegades conformant actes vandàlics, introduint així l'arribada de carnaval.
Particularitats regionals
modificaUna coca típica de Reus i comarca el dijous gras, és l'anomenada coca d'ou, no només perquè porta ou entre els seus ingredients, sinó, sobretot, perquè se li afegeix una barreja d'ou i sucre pel damunt, que qualla al forn durant els últims minuts de cocció de la massa.[6]
Aquests dies també era tradició, sobretot a les comarques gironines, preparar escudelles o ranxos amb tot tipus de carns, com ara la “sopa de Verges”, el “ranxo de Vidreres” i “l’arròs d’Albons”; uns plats d’origen medieval i de fort arrelament en la vida d’aquestes poblacions.[7]
A Mallorca són tradicionals les ensaïmades de tallades, fetes amb bocins de carabassa confitada i sobrassada al damunt.
Cançó Dijous llarder
modificaEl dijous llarder
botifarra, botifarra
el dijous llarder
botifarra menjaré
Si no en vols menjar
Una truita, una truita
Si no en vols menjar
Una truita per sopar[8]
Una festa mòbil
modificaEl Dijous Gras és una de les festes mòbils del calendari juntament amb altres com la Quaresma, el Carnestoltes, la Setmana Santa o el Corpus, i el seu càlcul va lligat al calendari lunar.[9]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Veny, Joan; Pons i Griera, Lídia. Petit Atles Lingüístic del Domini Català. vol. 3. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011, p. 564. Fitxa 376. ISBN 978-84-9965-096-8.
- ↑ Recasens, Daniel. Fonètica històrica del català. Institut d'Estudis Catalans, 2017, p. 377. ISBN 8499653502.
- ↑ «Dijous Gras». Festes d'Hivern. Festes.org. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑ «Què és el Dijous Gras o Dijous Llarder? El dia de la truita, coca de llardons i botifarra d'ou». betevé, 19-02-2020. [Consulta: 19 febrer 2020].
- ↑ «Dijous gras». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Coca d'ou». Els fogons de la Bordeta, 8-II-2015. [Consulta: 13-II-2015].
- ↑ «Guisats de Dijous Gras. Calendari l'Ermità», 2023.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep. Inventari de l'Arxiu de l'obra del cançoner popular de Catalunya, Part 2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.522. ISBN 9788478265695 [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ «Dijous Gras o Llarder. Calendari l'Ermità», 2023.
Notes
modifica- ↑ A la Catalunya Nord i del sud i a l'Alguer.[1]
- ↑ A les Illes Balears i a la Catalunya Central, però també en determinats indrets del nord del País Valencià, del Matarranya i de la resta del Principat.[1] A les Balears, i ocasionalment també a la resta del territori, es pronuncia dijous jarder,[1] per assimilació de la palatal a la fricativa en el mateix fenomen que converteix llibrell en gibrell.[2]
- ↑ En alguns indrets de les Comarques Centrals del País Valencià.[1]