Discussió:Mercè Rodoreda i Gurguí

Articles creats a partir de l'article

• A fondo--KRLS , ✉ 21:04, 30 oct 2008 (CET)
• Beaugency--KRLS , ✉ 21:49, 30 oct 2008 (CET)
• Fundació Mercè Rodoreda--KRLS , ✉ 12:10, 1 nov 2008 (CET)
• Armistici del 22 de juny de 1940--Isb1009 (discussió) 16:33, 01 nov 2008 (CEST)

Frase repetitiva

Com veig que estàs treballant en l'article, t'assenyalo una frase de l'apartat infància que és repetitiva, a veure si es pot canviar: El 1921, amb la mort del seu avi, Pere Gurguí, el seu oncle es va instal·lar a casa de la família canviant el rumb de vida de la familia. Molt bon treball amb l'article!!.--ToNToNi (discussió) 21:56, 30 oct 2008 (CET)

Proposta 1: El 1921, amb la mort del seu avi, Pere Gurguí, el seu oncle s'instal·là a casa de l'avi canviant el rumb de vida de tota la familia.

Proposta 2: El 1921, amb la mort del seu avi, Pere Gurguí, el seu oncle s'instal·là a casa, canviant el rumb de vida de la família.

Proposta 2: El 1921, amb la mort del seu avi, Pere Gurguí, el seu oncle s'instal·là a casa d'ells, canviant el rumb de vida de la família.

Canvieu tu al teu aire, jo accepto millores a l'article, per això és una wiki. Aquí té afegit propostes, però realment no m'agrada cap, s'hi trobes un altre formula; només has de canviar-la. Com a mínim ja estic arribant al retorn a París de Mercè Rodoreda (que m'ha costat molt). Com és l'any Rodoreda creia que havia de millorar l'article.--KRLS , ✉ 22:07, 30 oct 2008 (CET)

A l'apartat Romanya de la Selva, referint-se a Mirall trencat, hi ha una altra frase repetitiva: "Aquesta obra és considerada l'obra més reeixida de la seva obra literària" que potser es podria resoldre així: "Aquesta obra és considerada la més reixida de la seva producció literària"

—el comentari anterior sense signar és fet per 88.14.249.2 (disc. • contr.) 10:33, 23 abr 2013 (CEST)

Algunes remarques gramaticals:

• El gerundi en català no té mai valor causal. Ha estat mal emprat en aquest cas.
• A causa d'això, la frase és llarga i és mancada de connectors.
• Proposta de redactat: "Al 1921, la mort del seu avi Pere gurguí causà que el seu oncle Joan Gurguí passés a viure amb la família, la qual cosa acabà canviant el seu rumb vital".
• Potser el problema de la nova frase és aquest "seu" final, atès que no se sap molt bé a qui fa referència, però, es prengui el referent que es prengui, s'ajusta a la realitat de la Rodoreda (va canviar la vida de la família, però també la seva).

Vilallonga · (digui digui) 09:03, 31 oct 2008 (CET)

La cita original d'on s'ha extret la informació era:

«

Mor el seu avi, Pere Gurguí. L'arribada del seu tiet a casa dels Gurguí canvia el tipus de vida de la família. S'imposa l'austeritat i l'ordre convencional.

»

A mi em sembla bé el teu redactat, tanmateix a la cita original es refereix no només a la protagonista, sinó a tots en general.--KRLS , ✉ 09:42, 31 oct 2008 (CET)

Com he dit, el "seu" és ambigu. La cita original és espantosa, a part que és incorrecta, atès que només fa referència als Gurguí. Contraproposta: "Al 1921, la mort del seu avi Pere Gurguí i l'arribada de l'oncle Joan Gurguí suposà un canvi de rumb per a tota la família, atès que el ric oncle passà a viure a la mateixa casa de Rodoreda". Vilallonga · (digui digui) 17:37, 31 oct 2008 (CET)

La cita original es extreta de la Fundació Rodoreda (així que no crec que sigui la informació incorrecte). Tampoc sé fins a quin punt era ric, però em sembla bé la contraproposta.--KRLS , ✉ 17:48, 31 oct 2008 (CET)

Més que incorrecta és inexacta. I molt mal redactada. El lloc web de la fundació destaca per la seva mala qualitat i poca actualització (durant l'any rodoreda s'ha actualitzat ben poc). Cal exercir més el criticisme i evitar de caure en un excés de seguidisme d'aquest tipus de fonts de divulgació força banal. Recomano per a aquests casos biografies més rigoroses com les de la Carme Arnau i la Montserrat Casals, que no s'han emprat i que són fonamentals, encara que mostren retrats de la Rodoreda força diferents. Per contra l'ús de l'estudi d'en Joan Oriol és molt gratificant de veure'l present ací.

Per cert, quan arribis a l'apartat de Romanyà intervindré i et proposaré bibliografia, que ja t'anuncio ara:

• Vilallonga, Mariàngela (1993), "Els arbres, Romanyà i Mercè Rodoreda", a Revista de Girona, 157, pp. 86-91.
• — (2003), "Mercè Rodoreda, vint anys després", a Revista de Girona, 217, pp. 107-113.
• — (2004), "Indret: Romanyà de la Selva", a Gavarres, 5, pp. 106-110.
• Vilallonga, Borja (2008), "El recer celest a Romanyà", a Revista de Girona, 247', pp. 85-93.

S'hi podria afegir la guia de la ruta literària de Mercè Rodoreda a Romanyà editada per la Càtedra M. Àngels Anglada de la Universitat de Girona i el Recrear Rodoreda-Romanyà, també editada per la Càtedra.

Em sap greu per l'endogàmia, però és així. Igualment, cal consultar per a l'obra Els Miralls màgics de Carme Arnau i un article de M. Vilallonga publicat a Serra d'Or sobre Viatges i flors (que veuràs citat a Viatges i flors).

És un tema que m'és prou important (tot i que forma part del meu passat).

Vilallonga · (digui digui) 21:53, 31 oct 2008 (CET)

Les de Mariàngela Vilallonga estan disponible a internet, alguna d'elles (i segur que també la consultaré. La revista de girona va fer diverses publicacions sobre Mercè Rodoreda, i molt interessant. L'article que estic utilitzant bàsicament per escriure l'exili a França, està basat en ell i en una entrevista que hem vaig descarregar del programa "A fondo" que m'ha fet enamorar de Mercè Rodoreda (que he descobert que també està penjada a google videos). Sé que es un pecat no utilitzar la biografia de Rodoreda escrita per Carme Arnau, però no disposo d'ella, si la trobo a la biblioteca no dubtis que hi agafaré detalls per acabar de perfilar. Tanmateix, vec que els apartats se'm estan fent ben llargs.

Vilallonga, que et semblen les cites a quasi cada etapa de la seva vida. És que són detalls que no es poden plasmar en una text, però en una cita extreta de paraules de la mateixa autora ajuda molt a entendre el que visque a l'exili o a casa seva. Gràcies pels consells.--KRLS , ✉ 01:02, 1 nov 2008 (CET)

  ^

== Incorrecte ==—el comentari anterior sense signar és fet per KRLS (disc. • contr.) 02:21, 3 jul 2009 (CEST)

  ^^^

La frase "Des de 1972, començà a visitar amb regularitat Romanyà de la Selva que hi vivia la seva amiga Carme Manrubia on acabà instal·lant-se definitivament l'any 1979, en el qual buidà i deixar l'estudi del carrer Violet." és incorrecte, fruit d'una lectura equivocada. Les visites a Catalunya van començar al 1970-1971; les visites a Romanyà no són tals, sinó que s'hi va instal·là llargues temporades. D'altra banda, al 1979 va establir-se definitivament a Romanyà a la seva nova casa. Corregeixo. Vilallonga · (digui digui) 09:13, 16 nov 2008 (CET)

Corregit precàriament. He corregit un error greu, com és el de confondre "revista de girona" per "diari de girona"! Vilallonga · (digui digui) 09:22, 16 nov 2008 (CET)

Influències

He començat l'apartat de influències de Mercè Rodoreda, però veig que com sempre se m'està allargant una mica. Es que he trobat un estudi que parla del tema durant més de 30 pàgines, i m'està costant molt reduir-ho a 10 línies. A més a més, no he afegit cap parràgraf amb algun símbol conjunt en ambdós obres. Com creieu que hauria d'explica la influència. Hauria d'evitar posar exemples concrets? Hauria de posar un exemple de cada després de l'explicació general? Estic un mica perdut.--KRLS , ✉ 19:06, 4 des 2008 (CET)

Necessito ajuda amb l'apartat de llegat

Em disposo a crear l'apartat de Llegat de Mercè Rodoreda guiant-me amb el complet article de en:J. R. R. Tolkien. Necessito anar recol·lectant memorials i adaptacions que se'n hagin fet de Mercè Rodoreda.

1. Adaptacions
   1. Cinematogràfiques

La plaça del Diamant (pel·lícula) (1982)

Mirall Trencat (sèrie) (2001)

1. 1. Teatrals

Un dia. Mirall Trencat (2008)

La plaça del Diamant (teatre) (2008, adaptació teatral)

Aloma (teatre) (2008)

1. Memorials

Biblioteca - Guinardó

Biblioteca de Plata d'Aro

Placa de commemoració a Mercè Rodoreda a la plaça del diamant ([1])

--KRLS , ✉ 14:20, 23 des 2008 (CET)

Obres pòstumes

Si algú coneix més obres inèdites que han estat publicades pòstumament per favor indiqueu-ho aquí, així intentaré buscar informació, però jo ja no en conec més.--KRLS , ✉ 15:19, 8 gen 2009 (CET)

Problemes de llengua

Veig que l'article ha estat proposat per obtenir la distinció de qualitat, però, francament, em sembla que té certs defectes de llengua i redacció que encara no el fan elegible. Si de cas (llevat que algú més competent que jo se'n pugui fer càrrec), puc començar a fer algunes correccions i millores en el redactat. D'altra banda, em sembla que és un article molt bo i que s'hi ha fet molta feina, per tant, seria una llàstima que no el poguéssim elegir només per aquestes mancances que dic. --Carles Noguera (disc.) 16:00, 23 ago 2009 (CEST)

Traslladat comentari aquí. Per cert, endavant amb les correccions per això estem a una wiki.--KRLS , (disc.) 16:10, 23 ago 2009 (CEST)

Molt bé! He començat a editar-ho, però és difícil i em sembla que ara intentaré que m'hi ajudi una altra persona molt més preparada que jo ;) --Carles Noguera (disc.) 16:30, 23 ago 2009 (CEST)

Sol·licitud de modificació protegida 16-03-2013

{{modificació protegida}}

Rodoreda es una autora catalana i va néixer a Catalunya, pero com Catalunya no es una nació, no pot tenir "Nacionalitat" catalana, en tot cas sera espanyola, com possa correctament a la Wipikedia en espanyol i en altres llengues.

2.137.95.244 (discussió) 19:54, 16 març 2013 (CET)

Sobre si pot tenir o no nacionalitat catalana pots llegir nacionalitat.--Àlex (Discussió) 00:00, 17 març 2013 (CET)

La dona

Trobo que s'hauria de modificar la frase "L'obra literària de Mercè Rodoreda es caracteritza per l'ús de personatges principals femenins en les seves novel·les, exceptuant Un dia de la vida d'un home i Quanta, quanta guerra.... Aquest fet provocà que erròniament s'associés a Rodoreda amb el moviment feminista, encara que Rodoreda en diverses entrevistes ho desmentí."

a) La Rodorera ha escrit 4 novel·les amb homes com a protagonistes principals: Un dia de la vida d'un home, Jardí vora el mar, La mort i la primavera, Quanta, quanta guerra... i 6 novel·les amb dones protagonistes: Sóc una dona honrada?, Del que hom no pot fugir, Aloma, La plaça del diamant, EL carrer de les Camèlies, Isabel i Maria. Moltíssims contes també tenen un protagonista masculí, especialment les fantàstiques ,per exemple tots els Viatges de Viatges i flors

b) erròniament s'associés a Rodoreda amb el moviment feminista: hi ha alguna font per això? Sembla que era ben notori que la Rodoreda no era feminista. Ho diu en cada entrevista. P. ex.

Entrevista amb Blanca Berasategui 24 abril 1982:

-Presume también de no ser feminista, verdad?
-Pienso, en este aspecto, como Rosa Chacel y admiro muchísimo a Virginia Woolf, que era una gran feminista. Pero yo no siento el feminismo. Me critican mucho esto. 

Vull dir no era cap secret no no era feminista. El que passa és que moltes feministes es van interessar per la seva obra, malgrat les declaracions públiques de l'autora. Trobo que és normal, Atwood tampoc és feminista però els seus llibres es consideren feministes. --Or8a (disc.) 09:03, 6 oct 2019 (CEST)

Potser sí, però la interpretació que hi ha ara en aquest apartat té referències. Si hem de contraposar aquesta interpretació a una altra no hauria de ser una interpretació nostra sinó una la interpretació que en faci una font fiable i també hauria de tenir referències.--Pere prlpz (disc.) 10:13, 6 oct 2019 (CEST)

De fet, en aquesta entrevista Dolors Oller pregunta " A les seves novel·les les figures centrals són sempre dones, Això respon a un plantejament feminista?" que es podia interpretar com una suposició errònia d' Oller que Rodoreda estava vinculada al moviment feminista, però això és també una interpretació una mica forçada. No sé com funciona la Viquipèdia en aquests casos. He de trobar una nova font que digui expressament que era ben conegut que Rodoreda no era feminista? No es pot considerar que la resposta de Rodoreda " Pero yo no siento el feminismo. Me critican mucho esto." és una prova suficient? I pel que fa als llibres amb protagonista masculí, no és un fet conegut que Jardí vora el mar i La mort i la primavera tenen homes com a protagonistes principals? He de trobar fonts que ho demostrin? En quina font es diu que només Un dia de la vida d'un home i Quanta, quanta guerra.... tenen protagonistes principals masculins? --Or8a (disc.) 10:42, 6 oct 2019 (CEST)

La primera frase de l'apartat, que no té referències, es podria matisar perquè senzillament enuncia un fet fàcilment comprovable (quines novel·les tenen un protagonista masculí). Ara bé, compte que té una part d'interpretació perquè la importància de les obres amb protagonista masculí i femení no és tan senzilla com dir que queden quatre a sis.

En qualsevol cas, potser el que caldria és concretar quin és el canvi que proposes a la redacció i que opini algú més.--Pere prlpz (disc.) 12:02, 6 oct 2019 (CEST)

Data de defunció

Alerta! No concorda el que diu Wikidata amb l'article amb la data de defunció. Prefereixo comentar-ho aquí abans de tocar-ho. Si algú en pot treure l'aigua clara seria d'agraïment. --Willy31igd (parlem?) 23:11, 13 abr 2021 (CEST)

Després de no trobar què no concorda, veig que en Papapep ho va canviar a Wikidata. No sé com s'havia canviat perquè té una colla de referències i les que he clicat diuen 13 d'abril.--Pere prlpz (disc.) 15:21, 14 abr 2021 (CEST)

Havia estat un vandalisme intencionat a Wikidata--Carles (enraonem) 15:26, 14 abr 2021 (CEST)

Referències

Bona dia @KRLS:. M'acabo d'assabentar que hi ha unes quantes referències d'aquest article de qualitat que no es mostren perquè hi ha algun camp incorrecte (vegi's la secció de Referències). Com a proponent i principal autor d'aquest triomf de la Viquipèdia, et puc demanar que li donis un cop d'ull per a solucionar-los? Gràcies per avançat -- Jove (disc.) 23:13, 25 abr 2021 (CEST)

Mes de naixement

El mes del naixement està malament: ha de ser octubre i no pas abril 84.78.59.18 (discussió) 16:49, 7 juny 2024 (CEST)

Esmenat. A mitjan maig algú va vandalitzar la fitxa de l'autora (Mercè Rodoreda i Gurguí (Q234663)) i no ens en vam adonar. He restaurat la versió anterior i ara ja es veu bé. Gràcies. KRLS, (disc.) 09:27, 8 juny 2024 (CEST)

Escolarització de Rodoreda

Crec que hauríem d'aclarir el paràgraf de l'escolarització:

• El 2009 jo vaig escriure "Rodoreda només cursà l'educació primària durant dos anys, des de 1915 fins a 1917, i en dues escoles diferents: el Col·legi de Lourdes del barri de Sarrià i un altre centre més proper a casa seva, al carrer de Pàdua, a l'alçada del carrer de Vallirana." (no vaig referenciar en el seu dia i caldria trobar la font. En el fons, seria en el barri de El Farró, enlloc de Sarrià)
• El 2020 @Or8a: va modificar el paràgraf i va aportar "Rodoreda només cursà l'educació primària durant sis anys, de 1915 fins a 1917 a l'Escola Lurdes del barri de Sarrià i de 1917 fins a 1920 al centre Nuestra Señora de Lourdes que era més proper a casa seva, al carrer de Pàdua, a l'altura del carrer de Vallirana. Després va anar a una acadèmia on estudià només francès i aritmètica comercial" (a mi em sembla confús, donat que sembla que hi hagi dos centres d'Escola Lurdes)
• He trobat una font que diu literalment el següent: "L'escolarització de Mercè Rodoreda va durar només tres o quatre anys: primer al col·legi de monges de Nostra Senyora de Lourdes, a la cruïlla de Via Augusta i Príncep d'Astúries i, després, a l'escola particular de dues germanes que es trobava al cap de cantó del carrer de Pàdua amb el carrer de Vallirana, al solar ocupat per una edificació moderna." (referència)

Crec que aquest tercer redactat s'assembla força al meu redactat original i em sembla el més proper a la realitat. Que en penseu? Cito a Or8a, perquè sembla que té accés a les dues fonts que va indicar.--KRLS, (disc.) 11:32, 25 set 2024 (CEST)

Carme Arnau en la biografia El paradís perdut de Mercè Rodoreda escriu: "... gràcies a les cartes, ens assabentem que de l'any 1914 al 1920 la nena assisteix regularment a dues escoles, i que, per tant, mai no va deixar d'anar-hi, si exceptuem els períodes de malalties, -ben freqüents, llavors- i les idees singulars de la família esmentades. No és pas cert, doncs, el que Rodoreda va manifestar en diverses entrevistes i al pròleg de Crim on comença de crear una biografia literària, recordem-ho-: que només havia anat a l'escola tres anys i prou." (p.202-203)

L'altra font és una foto en l'àlbum biogràfic De foc i de seda de Marta Nadal d'un programa d'actes on es veu que M. Rodoreda recitaria un poema titulat "La Negra". Segon Nadal és de l'escola de Rodoreda l'any 1920.

Sobre el nom de les escoles, Arnau escriu (p.198): "L'any 1917, la nena va anar a una altra escola, més propera al casal, laica aquesta vegada, però amb el mateix nom, Nuestra Señora de Lourdes, dirigida per Doña Teresa Sala [..]. Ho llegeixo en les notes conservades del «Parte mensual correspondientte a Doña Mercedes Rodoreda». " Or8a (disc.) 16:28, 25 set 2024 (CEST)