Dolores Cebrián Fernández de Villegas
Dolores Cebrián Fernández de Villegas (Salamanca, 13 d'agost de 1881 – Madrid, 18 de febrer de 1973)[1][2] va ser una professora espanyola.[3][4]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1890 Salamanca (Espanya) |
| Mort | 18 febrer 1973 (82 anys) Madrid |
| Sepultura | Cementiri Civil de Madrid |
 Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
| 10 octubre 1927 – 29 octubre 1927 | |
| Activitat | |
| Ocupació | catedràtica, política |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Julián Besteiro Fernández (1913–1940) |
| Germans | Amparo Cebrián |
 | |
Biografia modifica
Filla de Cristino Cebrián i Villanova, un militar de Salamanca, metge i professor a la Universitat de Salamanca, i de Concepción Fernández de Villegas, mestressa de casa, que van tenir set fills. Va estudiar Magisteri a la seva ciutat natal, on va exercir de mestra de primer ensenyament, professora auxiliar de Ciències Naturals i professora de Ciències Físiques a l'Escola Normal de Mestres. El 1905 va guanyar per ooisició la càtedra de Ciències Físiques i Naturals per a Escoles Normals i fou destinada a la Secció de Ciències de l'Escola Normal de Toledo, fins al 1908, en què es traslladà a l'Escola Normal de Madrid.[2][5]
El mateix any de 1908 va viatjar a Londres per participar al Congrés Internacional d'Educació Moral i, becada per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis, seguir un curs de Fisiologia Vegetal a La Sorbona de París. El 1920 va presentar una comunicació al Congrés Nacional sobre Educació, celebrat a Palma.
Va pertànyer al Lyceum Club Femenino. I, afiliada a la UGT, va tenir una activitat política important. El 1930 va ser nomenada directora de l'Escola Normal de Mestres de Madrid, i el 1931 va ser nomenada membre del Consell d'Instrucció Pública, més endavant Comissió Nacional de Cultura.[5]
En acabar la Guerra civil va sofrir les conseqüències de la repressió. Separada de la càtedra pel seu compromís polític, no va tornar a rebre permís per exercir l'ensenyament.[2] [5]
Vida familiar modifica
Casada des de 1913 amb el dirigent socialista Julián Besteiro, vaseguir i patir el seu pelegrinatge per les presons de Porlier i del Cisne, a Madrid, Dueñas a Palència i Carmona a Sevilla, on va estar reclòs fins a la seva mort, el setembre de 1940.[5]
A Dolores Cebrián se li va obrir procés i la seva causa quedà tancada sense declaració de responsabilitats el 5 d'abril del 1941. Va morir a Madrid el 18 de febrer del 1973.[2][6]
Era germana d'Amparo Cebrián, casada amb Lluís de Zulueta i Escolano.
Referències modifica
- ↑ «Cebrián Fernández de Villegas, Dolores». Diccionario Biográfico del Socialismo Español. Fundación Pablo Iglesias.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cebrián Fernández de Villegas, Dolores» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ Turrión, María José. «Dolores Cebrián, inteligencia y represión». Diario El País, marzo 2016. [Consulta: 19 abril 2017].
- ↑ Peyrot Marcos, Beatriz. «DOLORES CEBRIÁN» (en castellà). Maestras republicanas, 17-04-2012. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Felix, Lira. «La salmantina Dolores Cebrián, una de las primeras científicas de nuestro país» (en castellà). La crónica de Salamanca, 21-06-2020. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ Jiménez-Landi, 1996, p. 476.
Bibliografia modifica
- Jiménez-Landi, Antonio. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente: Periodo de expansión influyente. Editorial Complutense, 1996. ISBN 84-89365-57-1.
- José Mariano Bernal Martínez y María Ángeles Delgado Martínez, De excluidas a protagonistas: las mujeres en la construcción de las ciencias escolares en España (1882-1936), en Revista de Educación, núm. 335 (2004), pp. 273–291.
- Carmen de Zulueta, Cien años de educación de la mujer española, Madrid, 1992.
- Carmen de Zulueta, La España que pudo ser. Memorias de una institucionista republicana, Murcia, Universidad, 2000.