Julián Besteiro Fernández

Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.

Plantilla:Infotaula personaJulián Besteiro Fernández

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Julián Besteiro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1870 Modifica el valor a Wikidata
costanilla de Santiago (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1940 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Carmona (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsèpsia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Civil de Madrid 40° 25′ 19″ N, 3° 38′ 10″ O / 40.422008°N,3.636214°O / 40.422008; -3.636214 Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

2 març 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Diputat a les Corts republicanes

7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Madrid (capital)
President Unió General de Treballadors
1932 – 1934
President de les Corts
14 juliol 1931 – 9 octubre 1933 – Santiago Alba Bonifaz →
Diputat a les Corts republicanes

4 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Madrid (capital)
2n President del Partit Socialista Obrer Espanyol
9 desembre 1925 – abril 1931
← Pablo Iglesias PosseRemigio Cabello Toral →
President Unió General de Treballadors
1925 – 1931
Diputat a Corts
1918 – 1923
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
1913 – 1917
Circumscripció electoral: Chamberí

Regidor de l'Ajuntament de Toledo
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat de París
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'educació secundària (1897–), filòsof, polític, sindicalista, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Madrid (1912–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeDolores Cebrián Fernández de Villegas (1913–1940) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 13213263 Modifica el valor a Wikidata

Un dels capdavanters del PSOE dels anys trenta, representava dintre d'aquest la tendència ideològica més moderada, sent partidari, en la línia del revisionisme alemany de finals del segle xix, d'arribar al socialisme, entès aquest en l'anàlisi marxista com l'estadi previ al comunisme, en el qual l'Estat ("la violència organitzada d'una classe contra altra") que s'aspira a eliminar està en mans de la classe proletària que ha arribat al poder, per la via parlamentària i no per la revolucionària, com defensaven les forces polítiques adscrites a la III Internacional i, dintre del PSOE de llavors, el corrent ideològic dirigit per Francisco Largo Caballero.

Afegint-se a aquestes la "centrista" encapçalada per Indalecio Prieto, qui, sense negar-se com Besteiro a l'opció revolucionària, acceptava també l'ús de les institucions parlamentàries per a les fins emancipatoris del socialisme, apareixen així dibuixades les tres grans tendències del socialisme espanyol de l'època: besteiristes, prietistes i caballeristes mantindrien en aquells anys una pugna per prendre el control del Partit.

Biografia

modifica

Fill d'un comerciant d'ultramarins d'origen gallec, ingressa als nou anys en la Institución Libre de Enseñanza, creada tres anys abans per Giner de los Ríos. El seu pas per la Institució va deixar una petjada inesborrable en la personalitat de Besteiro.

En 1888 comença els seus estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat de Madrid, amb excel·lents notes, aconseguint el doctorat en 1895. En aquesta etapa universitària coneix a Nicolás Salmerón i entra en contacte amb les joventuts republicanes.

En 1896 marxa a París per a ampliar estudis en La Sorbona. Al març de 1897 guanya la càtedra de Psicologia, Lògica i Ètica de l'Institut d'Ourense, passant a l'any següent al de Toledo, on va estar catorze anys. En aquest temps va traduir llibres del francès i de l'anglès per a completar els seus ingressos.

El 1903, Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux funden la Unió Republicana, i Besteiro ingressa en ella. El 8 de novembre d'aquest any és triat regidor de l'Ajuntament de Toledo.

Al produir-se, el 1908, la crisi al si d'Unió Republicana entre Salmerón i Lerroux, i al fracassar en el seu intent de conciliar ambdues faccions, pren partit pel sector lerrouxista el qual resulta derrotat en els comicis d'aquest any. Després d'aquesta derrota Lerroux funda el Partit Republicà Radical en el qual ingressa Besteiro i en el qual roman fins a la seva tornada d'un viatge per Alemanya, on visita Berlín, Múnic i Leipzig, assolint un domini perfecte de l'alemany i prenent contacte amb les tesis marxistes alemanyes, especialment les de Karl Kautsky i Eduard Bernstein.

El 1912 va guanyar la càtedra de Lògica de la Universitat de Madrid, on fou professor a la Facultat de Filosofia i Lletres. La seva activitat en contra la guerra del Marroc el va dur a la presó on va conèixer a Andrés Saborit, a través de qui va sol·licitar i va obtenir l'ingrés al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i al seu sindicat UGT.

El 1913 va contreure matrimoni amb Dolores Cebrián, professora de Ciències Físiques. Aquest mateix any és triat regidor de l'Ajuntament de Madrid.

El 9 d'agost de 1917, la UGT convoca una vaga general que no obté els resultats esperats i Besteiro, juntament amb els altres components del comitè de vaga, és jutjat per un tribunal militar i condemnat a cadena perpètua, sent traslladat al penal de Cartagena. No hi va romandre molt de temps, perquè a les leccions de febrer de 1918 tots els membres del comitè de vaga van ser escollits diputats al Congrés dels Diputats i alliberats, després d'una impressionant campanya en la qual participaren rellevants personalitats com Manuel García Morente, que promou una subscripció per a oferir-li el sou de catedràtic mentre estigués empresonat, Gumersindo de Azcárate o Gabriel Alomar.

El 1923, davant la dictadura del general Primo de Rivera, Besteiro, com moderat, és partidari de la col·laboració oferta pel dictador a la UGT, amb intenció d'anul·lar al sindicat anarquista CNT. Aquesta col·laboració no gaudia de la general aquiescència dintre del partit, la qual cosa el duu a tenir serioses discrepàncies amb Prieto, i fins i tot amb Largo Caballero, que encara que sí que era partidari de la col·laboració volia gestionar-la de manera personal.

Membre de les comissions executives de la UGT i del PSOE des de 1914, el 1925 succeïx a Pablo Iglesias al capdavant del PSOE. En els últims temps de la dictadura es produeix un altre motiu de frec entre Besteiro i els altres líders del seu partit amb la participació en el denominat Pacte de Sant Sebastià i la integració del partit socialista en el Comitè revolucionari que es va constituir en la reunió de Sant Sebastià, ja que Besteiro s'oposava a una ruptura brusca.

En triomfar les tesis contràries, en la reunió del 22 de febrer de 1931, dimiteix dels seus càrrecs al partit i al sindicat, seguit per diversos dels seus més immediats col·laboradors. El 14 de juliol de 1931, proclamada la Segona República Espanyola, Besteiro és elegit president de les Corts Constituents, duent les seves deliberacions amb una neutralitat que tot el món reconeix així com el seu tracte afable que li val un homenatge per part de la premsa acreditada a la cambra, la presidència de la qual abandona finalment el 1933.

Dintre de la seva línia moderada es va mantenir al marge de la progressiva radicalització del PSOE, que va dur a la revolució de 1934 a Astúries, a la qual sempre es va oposar en l'interior del partit.

Quan esclata la guerra civil torna a l'Ajuntament madrileny com a president de l'anomenat Comitè de Reforma, Reconstrucció i Sanejament en un Madrid picat per les bombes nacionalistes.

Va discrepar obertament dels successius Governs republicans mostrant-se contrari a la preponderància dels comunistes i partidari d'intentar una pau negociada.

Al maig de 1937, Azaña, president de la República, el va designar ambaixador a la coronació de Jordi VI del Regne Unit, amb la missió específica de sondejar els mitjans internacionals amb vista a una pau negociada. Per a això es va entrevistar amb Eden i Blum, gestions que no van obtenir resultats concrets.

En els pitjors moments del setge a Madrid, quan el govern de la República es trasllada a València es nega a abandonar la ciutat, que en les eleccions de febrer de 1936 l'havia elegit diputat amb més de 224.000 vots. Així mateix, es nega a acceptar cap de les ambaixades que li van ser ofertes en diverses ocasions.

Des d'agost de 1938, vist el gir negatiu de la guerra, a Besteiro li va semblar propici acceptar responsabilitats polítiques que duguessin al final d'aquesta. Per això se suma a la controvertida iniciativa del coronel Casado i forma part del Consell de Defensa Nacional que, el 6 de març de 1939, va donar un cop d'estat contra la legalitat republicana, representada pel govern presidit per Negrín, per a iniciar unes negociacions amb Franco, amb la mediació d'Anglaterra, negociacions que no obtenen resultats, ja que, en aquests moments de la guerra, Franco es nega a tot el que no sigui una rendició sense condicions.

El 28 de març de 1939, Besteiro, en qualitat de conseller d'Afers exteriors del Consell casadista, ja malalt, és detingut en els soterranis de l'actual Ministeri d'Hisenda, on tenia el seu despatx, on pràcticament vivia i des d'on es dirigia sovint per ràdio als madrilenys. Jutjat el 8 de juliol d'aquest any per un consell de guerra, va ser condemnat a trenta anys de presó. Després d'un breu pas per diverses presons madrilenyes és traslladat finalment a la de Carmona (Sevilla) on va morir degut, pel que sembla, a una septicèmia mal diagnosticada i a les deficients condicions carceràries.

  • Cartas desde la prisión. Madrid. Alianza, 1988.
  • Los Juicios Sinteticos A Priori desde el Punto de Vista Lógico, 1912.
  • Marxismo y antimarxismo, 1935.
  • Obras completas, Madrid, 1983. Centro de Estudios Constitucionales.


Càrrecs públics
Precedit per:
Pablo Iglesias
President de la UGT
 

1925–- 1934
Succeït per:
Anastasio de Gracia Villarrubia
Precedit per:
Pablo Iglesias
President del PSOE
 

1925–- 1932
Succeït per:
Francisco Largo Caballero
Premis i fites
Precedit per:
Gabino Bugallal Araújo
 
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 11

1932-1940
Succeït per:
José Larraz López