Lluís de Zulueta i Escolano

diplomàtic espanyol

Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 8 d'abril de 1878 - ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1964[1]) fou un pedagog i polític català.

Infotaula de personaLluís de Zulueta i Escolano
LluísdeZulueta.jpg
Lluís de Zulueta en 1932 modifica
Nom original(es) Luis de Zulueta modifica
Biografia
Naixement8 abril 1878 modifica
Barcelona modifica
Mort2 agost 1964 modifica (86 anys)
Nova York modifica
Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya
16 desembre 1931 – 12 juny 1933
← Alejandro Lerroux GarcíaFernando de los Ríos Urruti →
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
18 juliol 1931 – 1r agost 1933 (renúncia)
Circumscripció electoral: Badajoz
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
4 maig 1923 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Redondela
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
18 juny 1919 – 2 octubre 1920
Circumscripció electoral: Madrid
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
11 juliol 1910 – 2 gener 1914
Circumscripció electoral: Barcelona
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca
Universitat Complutense de Madrid modifica
Activitat
OcupacióPedagog
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid modifica
PartitPartit Reformista
Acció Republicana
Izquierda Republicana
Família
CònjugeAmparo Cebrián modifica
GermansAntoní de Zulueta i Escolano modifica

BiografiaModifica

Membre d'una família benestant, el 1910 Lluís de Zulueta es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid amb una tesi sobre la pedagogia de Jean-Jacques Rousseau, després d'ampliar estudis a París i a Berlín. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1910, després d'integrar-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1910. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la Pedagogia a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Amb aquest partit fou elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1919 i per Pontevedra a les de 1923. Fou pare de l'escriptora i filòsofa Carmen de Zulueta.

Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la Institución Libre de Enseñanza, va donar cursos i conferències a la Residencia de Estudiantes i publicà articles sobre educació als diaris, La Publicitat, El Liberal i El Sol, en els quals defensava una escola més activa amb més interacció entre els diferents graus. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar a Mèxic, on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a l'Havana (Cuba). Quan es va proclamar la Segona República Espanyola va tornar i recuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la Universitat de Madrid. Fou elegit diputat republicà independent per Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1931. Manuel Azaña el va nomenar ministre d'estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a Berlín (1933-1934) i al Vaticà (1936).

Quan esclatà la Guerra Civil espanyola el Vaticà va reconèixer al govern franquista, raó per la qual es va exiliar a Colòmbia, on el 1937 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Bogotà. Després de la mort de la seva esposa el 1955 marxà a Nova York, on va morir el 1964.

ObresModifica

  • El alma de la escuela (1910)
  • El maestro (1924)
  • El ideal de la educación (1922)
  • La democracia educadora (1930)
  • La nueva edad heroica (1942)
  • El rapto de América (1952)

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro Lerroux García
Ministre d'Estat
1931 - 1932
Succeït per:
Fernando de los Ríos Urruti