Eduardo Alonso Colmenares

Eduardo Alonso Colmenares (Corella (Navarra) 13 d'octubre de 1820 - Madrid, 31 de març de 1888). Advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Amadeu I, cartera que tornaria a ocupar juntament amb la de ministre de Foment després de la I República. Durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena va ocupar la presidència del Tribunal Suprem.

Plantilla:Infotaula personaEduardo Alonso Colmenares

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1820 Modifica el valor a Wikidata
Corella (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1888 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Gràcia i Justícia
5 d'octubre de 1871[1] – 26 de maig de 1872
  Ministre de Gràcia i Justícia
3 de setembre de 1874[1] – 31 de desembre de 1874
  Ministre de Foment
1 de març de 1874[1] – 3 de setembre de 1874
  President del Tribunal Suprem d'Espanya
1882 – 1888
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Família
PareJosé Alonso Ruiz de Conejares Modifica el valor a Wikidata
GermansJuan Alonso Colmenares Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Després d'estudiar Dret a Madrid va exercir l'advocacia a Tudela, Madrid i Pamplona i després d'això ingressa en la judicatura i exerceix com a fiscal en les Audiències de Sevilla, Barcelona i Granada fins que en 1859 es trasllada a les colònies americanes on exercirà els càrrecs de Regent de l'Audiència de l'Havana i de Santo Domingo, i el d'Intendent General de Cuba.[2]

Amb la revolució de 1868 torna a Espanya i inicia la seva carrera política quan és elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Navarra en les eleccions de 1871, tornant a resultar elegit en els comicis de 1872 per la circumscripció de Logronyo.[3] Posteriorment, en 1877, passaria al Senat com a senador vitalici.[4]

Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 5 d'octubre de 1871 i el 26 de maig de 1872 als governs que van presidir José Malcampo y Monge i Práxedes Mateo Sagasta. Posteriorment, i novament sota la presidència de Sagasta, tornaria a ocupar aquesta mateixa cartera entre el 3 de setembre i el 31 de desembre de 1874. També ocuparia la cartera de Foment entre el 13 de maig i el 3 de setembre de 1874 en un gabinet presidit per Juan Zavala de la Puente. Entre 1882 i 1888 va ocupar la presidència del Tribunal Suprem.[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 setembre 2015].
  2. Eduardo Alonso Colmenares a xtec.es
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Fitxa del Senat
  5. Eduardo Alonso Colmenares a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi


Càrrecs públics
Precedit per:
Eugenio Montero Ríos
Manuel Alonso Martínez
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1871-1872
(setembre-desembre) 1874
Succeït per:
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Francisco de Cárdenas y Espejo
Precedit per:
Tomás María Mosquera García
Ministre de Foment
 

(març-setembre) 1874
Succeït per:
Carlos Navarro Rodrigo
Precedit per:
Fernando Calderón Collantes
President del Tribunal Suprem d'Espanya
 

1882-1888
Succeït per:
Eugenio Montero Ríos