Eduardo Alonso Colmenares
Eduardo Alonso Colmenares (Corella (Navarra) 13 d'octubre de 1820 - Madrid, 31 de març de 1888). Advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Amadeu I, cartera que tornaria a ocupar juntament amb la de ministre de Foment després de la I República. Durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena va ocupar la presidència del Tribunal Suprem.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1820 Corella (Navarra) |
| Mort | 31 març 1888 (67 anys) Madrid |
.svg&lang=ca){kind=small} Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 5 d'octubre de 1871[1] – 26 de maig de 1872 | |
 Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 3 de setembre de 1874[1] – 31 de desembre de 1874 | |
| Ministre de Foment | |
| 1 de març de 1874[1] – 3 de setembre de 1874 | |
| President del Tribunal Suprem d'Espanya | |
| 1882 – 1888 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Jurista |
| Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya |
| Partit | Partit Liberal |
| Família | |
| Pare | José Alonso Ruiz de Conejares |
| Germans | Juan Alonso Colmenares |
Biografia
modificaDesprés d'estudiar Dret a Madrid va exercir l'advocacia a Tudela, Madrid i Pamplona i després d'això ingressa en la judicatura i exerceix com a fiscal en les Audiències de Sevilla, Barcelona i Granada fins que en 1859 es trasllada a les colònies americanes on exercirà els càrrecs de Regent de l'Audiència de l'Havana i de Santo Domingo, i el d'Intendent General de Cuba.[2]
Amb la revolució de 1868 torna a Espanya i inicia la seva carrera política quan és elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Navarra en les eleccions de 1871, tornant a resultar elegit en els comicis de 1872 per la circumscripció de Logronyo.[3] Posteriorment, en 1877, passaria al Senat com a senador vitalici.[4]
Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 5 d'octubre de 1871 i el 26 de maig de 1872 als governs que van presidir José Malcampo y Monge i Práxedes Mateo Sagasta. Posteriorment, i novament sota la presidència de Sagasta, tornaria a ocupar aquesta mateixa cartera entre el 3 de setembre i el 31 de desembre de 1874. També ocuparia la cartera de Foment entre el 13 de maig i el 3 de setembre de 1874 en un gabinet presidit per Juan Zavala de la Puente. Entre 1882 i 1888 va ocupar la presidència del Tribunal Suprem.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 setembre 2015].
- ↑ Eduardo Alonso Colmenares a xtec.es
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Eduardo Alonso Colmenares a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Eugenio Montero Ríos Manuel Alonso Martínez |
Ministre de Gràcia i Justícia.svg){kind=small} 1871-1872 (setembre-desembre) 1874 |
Succeït per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna Francisco de Cárdenas y Espejo |
| Precedit per: Tomás María Mosquera García |
Ministre de Foment (març-setembre) 1874 |
Succeït per: Carlos Navarro Rodrigo |
| Precedit per: Fernando Calderón Collantes |
President del Tribunal Suprem d'Espanya 1882-1888 |
Succeït per: Eugenio Montero Ríos |