Edvard Kardelj

Edvard Kardelj, també conegut pel nom de guerra de Bevc, Sperans i Krištof (Ljubljana, 27 de gener de 1910 - Ljubljana, 10 de febrer de 1979) va ser un polític, periodista i partisà iugoslau, militant del Partit Comunista d'Eslovènia, il·legal durant la Segona Guerra Mundial.

Infotaula de personaEdvard Kardelj
Edvard Kardelj 1949.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1910 Modifica el valor a Wikidata
Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1979 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer colorectal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaTomb of the National Heroes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lliga dels Comunistes d'Eslovènia
1937 – 1943 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Internacional Lenin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, professor i partisà Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga de Comunistes de Iugoslàvia
Lliga dels Comunistes d'Eslovènia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarcoronel general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial i Front Iugoslau Modifica el valor a Wikidata
Participà en
octubre 1943Assembly of the Delegates of the Slovene Nation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePepca Kardelj (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsBorut Kardelj (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJanez Kardelj (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

A partir de l'any 1941, va col·laborar en la resistència eslovena contra l'ocupació nazi al costat de Tito. Se'l considera com a un dels ideòlegs principals de la formació de la República Federal Popular de Iugoslàvia, al costat de Tito. Va participar en les converses i negociacions amb Stalin per a reconèixer la supremacia soviètica en la zona. Va defensar la ruptura de Iugoslàvia amb la Unió Soviètica en 1948 a la recerca de la seva pròpia via cap al socialisme. Va mantenir influència sobre el servei d'intel·ligència de l'exèrcit, el KOS. De 1948 a 1953, Kardelj va ser ministre d'Afers exteriors iugoslau. De 1963 a 1967, va dirigir l'oficina del president del parlament federal. Va ser membre de l'Acadèmia Eslovena de les Arts i les Ciències i va rebre oficialment els honors de'Heroi Nacional de Iugoslàvia. Kardelj va morir a Ljubljana i el seu enterrament va causar gran impacte i grans concentracions de gent a Eslovènia, que van anticipar què ocorreria un any després amb la defunció de Tito.

A part de molts carrers amb el seu nom, la ciutat costanera de Ploče, al sud de Croàcia, va ser anomenada Kardeljevo durant els períodes 1950-1954 i 1980-1990. La majoria van recobrar els seus noms anteriors amb l'ensorrament del règim comunista.

Un dels seus llibres més influents i contradictoris és Razvoj slovenskega narodnega vprašanja (El desenvolupament de la qüestió nacional eslovena) de 1939.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edvard Kardelj