Edvard Kardelj

Edvard Kardelj, també conegut pel nom de guerra de Bevc, Sperans i Krištof (Ljubljana, 27 de gener de 1910 - Ljubljana, 10 de febrer de 1979) va ser un polític, periodista i partisà iugoslau, militant del Partit Comunista d'Eslovènia, il·legal durant la Segona Guerra Mundial.

Infotaula de personaEdvard Kardelj
Edvard Kardelj 1949.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1910 Modifica el valor a Wikidata
Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1979 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer colorectal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaTomb of National Heroes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lliga dels Comunistes d'Eslovènia
1937 – 1943 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Internacional Lenin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, professor, partisà Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga de Comunistes de Iugoslàvia
Lliga dels Comunistes d'Eslovènia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarcoronel general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial i Front Iugoslau Modifica el valor a Wikidata
Participà en
octubre 1943Assembly of the Delegates of the Slovene Nation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePepca Kardelj (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsBorut Kardelj (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJanez Kardelj (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

A partir de l'any 1941, va col·laborar en la resistència eslovena contra l'ocupació nazi al costat de Tito. Se'l considera com un dels ideòlegs principals de la formació de la República Federal Popular de Iugoslàvia, al costat de Tito. Va participar en les converses i negociacions amb Stalin per a reconèixer la supremacia soviètica en la zona. Va defensar la ruptura de Iugoslàvia amb la Unió Soviètica el 1948 a la recerca de la seva pròpia via cap al socialisme. Va mantenir influència sobre el servei d'intel·ligència de l'exèrcit, el KOS. De 1948 a 1953, Kardelj va ser ministre d'Afers exteriors iugoslau. De 1963 a 1967, va dirigir l'oficina del president del parlament federal. Va ser membre de l'Acadèmia Eslovena de les Arts i les Ciències i va rebre oficialment els honors de'Heroi Nacional de Iugoslàvia. Kardelj va morir a Ljubljana i el seu enterrament va causar gran impacte i grans concentracions de gent a Eslovènia, que van anticipar què ocorreria un any després amb la defunció de Tito.

A part de molts carrers amb el seu nom, la ciutat costanera de Ploče, al sud de Croàcia, va ser anomenada Kardeljevo durant els períodes 1950-1954 i 1980-1990. La majoria van recobrar els seus noms anteriors amb l'ensorrament del règim comunista.

Un dels seus llibres més influents i contradictoris és Razvoj slovenskega narodnega vprašanja (El desenvolupament de la qüestió nacional eslovena) de 1939.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edvard Kardelj