Eglestonita
La eglestonita és un mineral de la classe dels halurs. Anomenat per Thomas E. Egleston, cofundador de l'Escola de Mines de Colúmbia i professor de mineralogia i metal·lúrgia de la Universitat de Colúmbia. El mineral forma sèrie isomòrfica amb la kadyrelita.[1]
 Eglestonita | |
|---|---|
 Eglestonita (groc) sobre cinabri (vermell)  | |
| Fórmula química | (Hg₂2+)₃OCl₃(OH) |
| Epònim | Thomas Egleston (en)  |
| Localitat tipus | Districte de Terlingua, Texas, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.06 |
| Dana | 10.5.4.1 |
| Heys | 8.5.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 16,03Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahèdrica |
| Color | groc, taronja-groc, marró que canvia a marronós fosc, després negre, quan s'exposa a la llum; groc-marró a marró en llum transmesa |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | adamantina, resinosa |
| Color de la ratlla | groc a groc verdós |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 8,33 a 8,45 g/cm³ (mesurada); 8,61 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1903 |
| Símbol | Egl |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La eglestonita és un halur de fórmula química (Hg₂2+)₃OCl₃(OH). Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eglestonita pertany a «03.DD: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Hg» juntament amb els següents minerals: poiarkovita, kadyrelita, vasilyevita, hanawaltita, terlinguaïta, pinchita, gianel·laïta, mosesita, kleinita, tedhadleyita, terlinguacreekita, kelyanita, aurivilliusita i comancheïta.
Formació i jaciments modifica
L'eglestonita se sol formar com a producte d'alteració d'altres minerals de mercuri com ara el mercuri natiu o el cinabri. S'ha descrit en diverses localitats d'Europa, Amèrica del Nord i l'Àsia.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eglestonita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Eglestonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].