El festí dels déus (Bijlert)

pintura de Jan van Bijlert

El festí dels déus és una obra del pintor neerlandès Jan van Bijlert, creada al voltant de 1635-40. Es troba al museu Magnin de Dijon.

Infotaula d'obra artísticaEl festí dels déus

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJan van Bijlert Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. dècada del 1630
Gèneremitologia romana Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida110 (alçària) × 104 (amplada) cm
Propietat deMaurice Magnin (–1938)
Estat francès (1938–) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Magnin (Dijon) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari1938E261 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmusee-magnin.fr… Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El quadre és propietat de l'Estat francès des del 1938 com a llegat del col·leccionista Maurice Magnin (1861-1939).[1]

Descripció

modifica

Van Biljert va anar a Roma a principis de la dècada de 1620 i, com a altres companys d'Utrecht, Ter Brugghen, Honthorst i Baburen, va quedar impressionat per l'art de Caravaggio. Tanmateix, la seva influència gairebé havia desaparegut el 1630, quan Bijlert es va oreintar cap al classicisme.

Dins el context de la Reforma els encàrrecs de pintura per als temples havien quasi desaparegut. Van Biljert va aprofitar el tema artístic del El festí dels déus com a estratagema per versionar la Santa Cena de Leonardo.[2]

L'obra representa un banquet que té lloc a l'Olimp per celebrar el matrimoni de Tetis, una nereida, i Peleu, rei de Ftia, al qual assisteixen molts déus de la mitologia grecoromana. Al centre es pot veure Apol·lo coronat i sostenint una lira . A la part esquerra estan representats Minerva, Diana, Mart, Venus i Amor i, al darrere, Flora, la deessa de la primavera. A la dreta hi ha Hèrcules i Neptú, així com Eris, reconeixible per la poma daurada de la discòrdia que va portar com a venjança per no haver estat convidada. En primer pla hi ha un sàtir ballant i Bacus menjant un raïm.[2]

La part esquerra del quadre ha estat tallada, un fet que explica l'absència de certs déus, per exemple, està present el paó de Juno, però no la mateixa deessa.[2]

Referències culturals

modifica

La pintura va adquirir una celebritat sense precedents després d'una polèmica desencadenada arrel de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024. L'artista gairebé nu Philippe Katerine va representar Baccus i va interpretar la seva cançó Nu, mig reclinat sobre una safata de fruites i flors de colors, col·locat com a ofrena al centre de la llarga taula del banquet que reuneix diferents personatges extravagants (incloent-hi diverses drag-queens).

Alguns crítics han vist en aquesta interpretació una referència directa a El Sant Sopar de Leonardo da Vinci.[3][4][5] Altres ho veuen com una referència a aquesta obra de Jan van Bijlert,[6][7][8][9] un fet confirmat pel director artístic de la cerimònia, Thomas Jolly, qui ha negat haver-se inspirat en l'episodi bíblic i ha confirmat que es tractava d'una bacanal.[10]

Referències

modifica
  1. «Le Festin des Dieux» (en francès). POP : la plateforme ouverte du patrimoine, 29-01-2018.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Le Festin des dieux» (en francès). Museu Magnin. [Consulta: 30 juliol 2024].
  3. «La cérémonie d’ouverture des JO de Paris enthousiasme la gauche mais indigne une partie de la droite et de l’extrême droite». Le Monde, 27-07-2024 [Consulta: 28 juliol 2024]..
  4. «Cérémonie d'ouverture de Paris 2024 : "Une image comme ça, on n'aurait jamais pu la créer, même au cinéma"» (en francès). France Inter, 27-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024]..
  5. «Blasphème de la Cène : la cérémonie d’ouverture des JO a-t-elle vraiment blasphémé la Cène du Christ ?» (en francès). Ça m'intéresse, 29-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
  6. «JO 2024 : Thomas Joly s’est-il inspiré de « la Cène » ou du « Festin des dieux » ?» (en francès). 20 Minutes, 28-07-2024 [Consulta: 28 juliol 2024].
  7. Dassonville, Aude «JO 2024 : ce que l’on n’a pas vu de la cérémonie d’ouverture et ce que certains ont voulu voir» (en francès). Le Monde, 28-07-2024 [Consulta: 28 juliol 2024].
  8. «JO 2024 : la Cène « n’était pas mon inspiration », Thomas Jolly défend sa cérémonie d’ouverture» (en francès). Le Point, 28-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
  9. «Cérémonie d’ouverture des JO 2024 : l’organisation se dit « vraiment désolée » si « des gens ont été offensés »» (en francès). leparisien.fr, 28-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
  10. «Thomas Jolly s’est-il inspiré de « la Cène » ou du « Festin des dieux » ?» (en francès), 28-07-2024. [Consulta: 30 juliol 2024].

Enllaços externs

modifica