Corneli Escipió
(S'ha redirigit des de: Els Corneli Escipió)
Els Corneli Escipió (també coneguts com a Escipions) van ser una família patrícia de la Gens Cornèlia,[1] els membres de la qual van dominar la política romana[1] durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Púnica,[2][3] període conegut com a època dels Escipions.[4] Durant l'imperi diversos membres del clan van aconseguir el consolat, la més alta magistratura, però ja havien perdut tota la seva importància política. L'últim Corneli Escipió registrat va ser un àugur de finals del segle iii.
(la) Cornelii Scipiones 
| |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | stirps |
| Període | antiguitat clàssica |
| Governança corporativa | |
| Part de | Gens Cornèlia |
La tomba familiar, datada del segle iii aC i redescoberta el 1780, conté una de les majors col·leccions d'inscripcions llatines i ha estat una important font d'informació sobre la República romana.[5]
Membres modifica
- Publi Corneli Escipió, tribú militar amb poders consulars el 395 a. C. i el 394 a. C. Aparentment, és el primer que adopta aquest cognomen.
- Luci Corneli Escipió, cònsol 350 a.C.
- Luci Corneli Escipió Barbat, cònsol el 298 a.C.
- Gneu Corneli Escipió Asina, cònsol el 260 a.C. i el 254 a. C.
- Luci Corneli Escipió, cònsol el 259 a.C.
- Gneu Corneli Escipió Calb, cònsol el 222 a.C.
- Publi Corneli Escipió Asina, cònsol el 221 a.C.
- Publi Corneli Escipió, cònsol el 218 a.C.
- Publi Corneli Escipió l'Africà, vencedor d'Anníbal a Zama, cònsol el 205 a.C. i el 194 a.C.[6]
- Publi Corneli Escipió Nasica, cònsol el 191 a.C.
- Luci Corneli Escipió Asiàtic, cònsol el 190 a.C.
- Marc Corneli Escipió Maluginense, pretor el 176 a.C.
- Luci Corneli Escipió, pretor el 174 a.C.
- Publi Corneli Escipió, sacerdot, flamen dialis
- Publi Corneli Escipió Nasica Còrcul, cònsol el 162 a. C., 155 a.C.
- Publi Corneli Escipió Emilià l'Africà Numantí ("Escipió el Jove"), cònsol el 147 a.C.
- Publi Corneli Escipió Nasica Serapió, cònsol el 138 a.C.
- Publi Corneli Escipió Nasica, pretor el 93 a.C.
- Luci Corneli Escipió Asiàtic, cònsol el 83 a.C.
- Publi Corneli Escipió, cònsol el 16 a.C.
- Publio Cornelio Escipió, cònsol 52 d. C.
- Servi Corneli Escipió Salvidiè Orfit, cònsol el 110.
- Servi Corneli Escipió Luci Salvidiè Orfit, cònsol el 149.
- Servi Corneli Escipió Salvidiè Orfit, cònsol el 178.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Pagola, Elena Torregaray «Contribución al estudio de la memoria como instrumento en Historia Antigua La transmisión de la memoria de los "Cornelii Scipiones"». Latomus, 61, 2, 2002, pàg. 295–311. ISSN: 0023-8856.
- ↑ Díaz, María Amalia Marín «La emigración itálica a Hispania en el siglo II a. C» (en castellà). Studia Historica. Historia Antigua, 4, 1986. ISSN: 2530-4100.
- ↑ Ble, Eduard; Lacruz, Sandra; Guillén, Jaume Noguera; Valdés, Pau «La Palma: Un campamento de Publio Cornelio Escipión “Africano” durante la Segunda Guerra Púnica en Iberia». Ex novo: revista d'història i humanitats, 2011, pàg. 105–132. ISSN: 2385-3638.
- ↑ Blanco, Antonino González; Cunchillos, Jesús-Luis; Martos, Manuel Molina. El mundo púnico: historia, sociedad y cultura : Cartagena, 17-19 de noviembre de 1990 (en castellà). Editora Regional de Murcia, 1994, p. 51. ISBN 978-84-7564-160-7.
- ↑ Séneca. Séneca: Obras completas (nueva edición integral): precedido de la biografia del autor (en castellà). Wisehouse, 2022. ISBN 978-91-8030-581-5.
- ↑ Mark, Joshua J. «Escipión el Africano» (en castellà). World History Encyclopedia, 2011. [Consulta: 15 octubre 2023].