Obre el menú principal

La Presa de Mequinensa o Mar d'Aragó és un embassament del riu Ebre a les comarques del Baix Aragó-Casp i Baix Cinca, situat parcialment a la Franja de Ponent.

Infotaula de geografia físicaMar d'Aragó
Pesca.jpg
Tipus Embassament
Localitzat a l'entitat geogràfica Ebre
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaSaragossa
MunicipiMequinensa
41° 23′ 42″ N, 0° 08′ 56″ E / 41.395025°N,0.14900277777778°E / 41.395025; 0.14900277777778
Afluent
Efluent Ebre
Conca hidràulica Conca de l'Ebre
Presa Presa de Mequinensa
Característiques
Profunditat 60 m
Dimensions embassament: 600 (amplada) × 110.000 (longitud) m
nivell d'aigua: 121,5 (alçària) m
Superfície 75,4 km²
Superfície de conca hidrogràfica 55.000 km²
Mesures i indicadors
Volum 1.530 hm³
Modifica les dades a Wikidata
La Mar d'Aragó a Casp
La presa

La construcció de la presa de Mequinensa, per concessió a l'empresa ENHER de l'aprofitament hidroelèctric integral d'un tram del riu Ebre en 1955, va donar origen a un gran embassament de 1530 hm³, amb una longitud d'uns 110 km i unes "costes interiors" de prop els 500 km. La làmina d'aigua en la cota màxima de 121 metres té una superfície de 7.540 ha. L'evaporació anual, suavitzant el clima, és de 80.000 milions de litres. Es va embassar per primera vegada al desembre de 1965. Es van inundar 3.500 ha d'horta.

Municipis costanersModifica

A la comarca del Baix Cinca són costaners els municipis de Mequinensa i Fraga. La construcció de l'embassament de Mequinensa, juntament amb el de Riba-roja, va comportar la inundació i demolició de l'antiga població de Mequinensa. Si bé és cert que l'augment del nivell de les aigües no inundaven la totalitat del poble, sí que ho feien a gran part de la població i les terres agrícoles més fèrtils. Les autoritats franquistes de l'època van determinar salomònicament enderrocar el poble sencer, incloent l'església. Molts dels mequinensans van perdre els seus treballs, especialment en la mineria del carbó ja que moltes d'elles van quedar inundades per l'aigua i es va frenar la mil·lenària navegació fluvial mitjançant els llaüts i el camí de sirga, acabant amb una forma de vida que havia perdurat durant segles a Mequinensa.

A la comarca del Baix Aragó-Casp, són costaners els municipis de Chiprana i Casp. Des de l'inici es va entendre que era un potent focus d'atracció turística i les societats de pescadors es van apressar a organitzar les seves activitats. El 1965 es van deixar anar 20.000 exemplars de perca americana i 175.000 alevins de carpa royal. Va ser el principi de la gran riquesa piscícola actual. Se celebren no menys de 30 competicions a l'any, destacant el Campionat Nacional de Pesca i el Concurs Nacional de Ciprínids "Autonomia d'Aragó", dintre de les arts tradicionals, i diversos campionats internacionals organitzats per Lake Casp per a la pesca de la perca americana (Micropterus salmoides), si bé el més cridaner és la pesca del silur (Silurus glanis).

EntornModifica

Entorn el Mar d'Aragó s'han establert tres urbanitzacions residencials i diversos clubs esportius que organitzen contínuament competicions d'esports nàutics, vela, piragüisme, motonàutica, comptant amb una infraestructura cada vegada més consolidada de ports, embarcadors i instal·lacions de guàrdia i atenció.

Mequinensa compta a més amb nombrosos comerços relacionats amb la pesca i un gran nombre allotjaments turístics, i diversos clubs esportius com el Club Capri dedicats al rem i al piragüisme a l'embassament. A més, la localitat s'ha convertit en un referent turístic a nivell internacional basant part de la seva economia en aquest sector ja que equips de rem i piragüisme internacionals entrenen i fan stages de preparació en les seves aigües calmades, un fet que la converteix en un dels millors camps de regates olímpics de tota Europa.

Entorn culturalModifica

A l'entorn de l'embassament de Mequinensa ha un centenar de jaciments arqueològics i diversos mausoleus romans com els de Favara, Chiprana i Miralpeix. Aquest últim va ser traslladat en 1962 a la seva actual ubicació al centre urbà de Casp a causa de la construcció de l'embassament. Altres punts d'interès són el monestir cistercenc de Nostra Senyora de Roda i els castells medievals de Mequinensa i Nonasp, així com una curiosa xarxa de torres de senyals de les guerres carlines.

Els Museus de Mequinensa són un altre tret distintiu de la localitat. Estan formats pel Museu de la Mina, el Museu de la Història de Mequinensa i el Museu del Passat Prehistòric. Es pot visitar una mina real d'1 quilòmetre de longitud totalment accessible, conèixer la història de la mil·lenària Mequinensa (enderrocada a causa de la construcció de l'embassament de Riba-roja) o veure reproduccions dels principals jaciments arqueològics trobats vora els rius de Mequinensa.

El poble vell de Mequinensa s'ha reconvertit al Parc de la Memòria 'Jesús Moncada', en el qual s'han recuperat els carrers de l'antic nucli urbà abandonat per la construcció de l'embassament de Riba-roja i s'han incorporat diferents panells informatius que conviden a conèixer la població. Tampoc cal oblidar llocs de marcat valor mediambiental com l'Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre, les Llacunes Salades de Chiprana i Bujaraloz o els Monegres.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar d'Aragó