Obre el menú principal

Emil Gabriel Warburg (9 març 1846, Altona, Hamburg, Confederació Germànica - 28 juny 1931, Gut Grunau, Baviera, República de Weimar) fou un físic alemany,[1] pare del bioquímic i metge Otto Heinrich Warburg (1883-1970) guanyador del premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1931.

Infotaula de personaEmil Gabriel Warburg
Emil Gabriel Warburg (1846-1931).jpg
Nom original (de) Emil Warburg
Biografia
Naixement 9 març 1846
Districte d'Altona
Mort 28 juliol 1931 (85 anys)
Bayreuth
Religió Luteranisme
Formació Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Heidelberg
Activitat
Director de tesi Heinrich Gustav Magnus i August Kundt
Ocupació Físic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat Humboldt de Berlín
Conflicte Guerra francoprussiana
Participà en
1911Primer Congrés Solvay
Obra
Estudiant doctoral Robert Wichard Pohl, Georg Meyer Tradueix, Edgar Meyer i James Franck
Família
Família Warburg family Tradueix
Fills Otto Heinrich Warburg
Premis
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

Warburg estudià química i física a la Universitat de Heidelberg amb Robert Bunsen (1811-1899) Hermann von Helmholtz (1821-1894) i Gustav Kirchhoff (1824-1887), i física a la Universitat de Berlín amb Gustav Magnus (1802-1870) i August Kundt (1839-1894). El 1867 es doctorà sota la direcció de Magnus i el 1870 esdevingué professor (Privatdozent) de la Universitat de Berlín. Dos anys després passà a la Universitat d'Estrasburg com a professor extraordinari. El 1876 fou nomenat professor de física de la Universitat de Friburg. El 1895 es traslladà a la Universitat de Berlín succeint August Kundt. Fou nomenat president del Physikalisch-Technische Reichsanstalt el 1905. Es retirà el 1922.[1]

ObraModifica

Col·laborà amb Kundt, que era professor ordinari a Estrasburg, i publicaren importants articles, com ara un sobre la fricció i conducció de la calor en gasos diluïts, i sobre la calor específica del mercuri. A la Universitat de Friburg hi descobrí i explicà el fenomen de la histèresi als materials ferromagnètics. A Berlín estudià el fenomen de la conducció elèctrica, la radiació, les reaccions fotoquímiques i fou el primer a explicar l'efecte Stark el 1913 aplicant el model atòmic de Niels Bohr.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emil Gabriel Warburg  
  1. 1,0 1,1 1,2 Mehra, J. The Golden Age of Theoretical Physics: (Boxed Set of 2 Volumes). World Scientific, 2001, p. 376-377. ISBN 9789814492850.