Emili Cabot i Rovira
Emili Cabot i Rovira (Barcelona, 21 de setembre de 1856 – Barcelona, 27 de febrer de 1924[1]) fou un dissenyador de joies i col·leccionista d'art.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1854  Barcelona | ||
| Mort | 1924 (69/70 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | joier, col·leccionista d'art | ||
| Família | |||
| Pare | Francesc Cabot i Ferrer | ||
| Germans | Joaquim Cabot i Rovira Francesc Cabot i Rovira | ||
Biografia
modificaVa néixer al carrer de l'Argenteria de Barcelona, fill de l'argenter mataroní Francesc Cabot i Ferrer i de la seva esposa Rosa Rovira i Balançó (1826-1914), també natural de Mataró, sent inscrit amb els nom d'Emili Pere Jaume.[2]
Descendent de família d'orfebres i membre de la Junta de Museus, va mantindre una activitat promotora de les exposicions d'art. Treballà activament en la recuperació del patrimoni artístic català, adquirí a Viena Sant Jordi i la princesa (actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya) i enriquí el fons del Museu d'Arts Decoratives de Barcelona amb el llegat de la seva important col·lecció de vidres.[3]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) conserva dos retrats seus fets per Ramon Casas: un d'entre 1905 i 1908 i un altre del 1916. Quan el 1908 Casas oferí aquesta col·lecció de retrats al MNAC, fou precisament Emili Cabot el membre elegit per la Junta de Museus per gestionar aquesta donació.[4]
Referències
modifica- ↑ «Esquela funerària». La Vanguardia, 09-03-1924, pàg. 2.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1856, llibre quart, número de registre 4380.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 54. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Mendoza 1995: 31
Bibliografia
modifica- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
- DE LA FUENTE BERMÚDEZ, Vicenteː "Emili Cabot i Rovira, joier i col·leccionista", Serra d'Or núm 614, febrer 2011, p. 41-45