Emili Sagi i Liñán

futbolista argentí
(S'ha redirigit des de: Emili Sagi Liñán)

Emili Sagi i Liñán, conegut com a Sagi-Barba, (San Carlos de Bolívar, 15 de març del 1900 - Barcelona, 25 de maig de 1951) va ser un destacat futbolista català d'origen argentí dels anys 20.

Infotaula de personaSagi-Barba
FC Barcelona 1928-1929.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEmili Sagi i Liñán
25 març 1900 Modifica el valor a Wikidata
San Carlos de Bolívar (Argentina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1951 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1916 Modifica el valor a Wikidata –  1936 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
- FC New Catalònia
Clubs professionals
Anys Equip
1915-1919
1921-1932
FC Barcelona
FC Barcelona
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1922-1936
1926
Catalunya Catalunya
Espanya Espanya
20
2
6
0

BiografiaModifica

 
El FC Barcelona, guanyador de la Copa del Rei de 1928. Drets: Forns (entr.), Mas, Castillo, Llorens, Walter, Guzmán, Carulla i Platko. Asseguts: Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Sagi.

Emili Sagi i Liñán va néixer a San Carlos de Bolívar, província de Buenos Aires, a l'Argentina el 15 de març del 1900.[1] Era fill del baríton català Emili Sagi i Barba i de la ballarina Concepció Liñán i germà del també baríton Enric Sagi i Liñán. Va ser conegut pel cognom compost Sagi-Barba, per la fama del seu pare.[1] El seu pare viatjava molt a causa de les seves actuacions, fet que motivà el seu naixement a terres argentines. A l'edat de tres anys va tornar a Catalunya on fou educat al Col·legi Condal i al Col·legi Bonanova. Entre les seves amistats de joventut destacaren Salvador Dalí i Josep Samitier, amb qui acostumava a jugar a futbol a les seves vacances a Cadaqués.[2]

Jugà a la posició de davanter esquerrà durant els anys vint i trenta.[1] Debutà com a júnior al Futbol Club New Catalònia, abans d'ingressar al FC Barcelona el 1915.[1] Dos anys més tard debutà al primer equip i el 1919 guanyà el seu primer Campionat de Catalunya de futbol.[1] En finalitzar aquesta temporada abandonà el futbol per poder casar-se i dedicar-se a estudiar a Terrassa.[1] El 1921 retornà al món del futbol, de nou al Barça, on gaudí d'una gran trajectòria aconseguint nou nous campionats de Catalunya, quatre Copes d'Espanya i una lliga espanyola.[2][1]

Va disputar un total de 455 partits amb el FC Barcelona amb qui marcà 134 gols. Va disputar un partit internacional amb Espanya el 1926 i diversos més amb Catalunya. Formà part de la primera època daurada del Barça dels Jack Greenwell (entrenador), Paulí Alcàntara, Josep Samitier, Ricard Zamora, Vicenç Piera, Félix Sesúmaga o Franz Platko. El seu darrer partit al club fou l'any 1936.[1]

Va morir a Barcelona el 25 de maig de 1951. Un germà petit seu, Lluís Sagi i Vela fou també baríton destacat. Un nét seu, Víctor Sagi fou un destacat publicista i precandidat a la presidència del Barça el 1978. En Bruno Oro i Pichot és besnét seu.[3]

Trajectòria esportivaModifica

PalmarèsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. 2,0 2,1 Mundo Deportivo, 19 de juliol de 1988, Galeria de internacionales
  3. Sport «Bruno Oro: "Cristiano es una mina para imitar"» (en castellà). sport, 04-11-2018.

Enllaços externsModifica