Empar Ferrer Raimundo
Empar Ferrer Raimundo (Mislata, País Valencià, 1947) és una actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1947  (77/78 anys)Mislata (País Valencià) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
   | |
Els seus començaments teatrals van ser com a aficionada en la seva parròquia i en l'agrupació teatral de la seva falla. Molt aviat amb un grup d'amics comença les seves primeres marxes fins que decideix passar pel conservatori estudiant interpretació, declamació, vestuari, vocalització i història del teatre, entre d'altres.[2]
Inicis
modificaVa començar el seu camí teatral de la mà de Joan Monleón en l'obra clàssica valenciana La infanta Tellina i el Rei Matarot, on va conèixer al seu espòs Lluís Fornés. En 1978, després de néixer el seu fill, va traslladar el seu domicili de Mislata a València.
Amb tres anys d'estudi forma part de la companyia muntada per Antonio Díaz Zamora per a l'obra Las salvajes en Puente San Gil, representada per la Companyia Quart-23 de València el 1972.[3] Jordi Babau, dirigida i adaptada per Juli Leal el 1976. Los malcasados de Valencia de Guillem de Castro, dirigida per Casimiro Gandía el 1979.
Teatre
modificaL'octubre de 1980 va participar en Les dones diuen al Teatre Principal (València). Després, va entrar a formar part d'una companyia que inicia Conejero, amb Miguel Narros a la fi de 1981. Ha participat entre altres obres:
- Seis personajes en busca de autor, de Luigi Pirandello 1982 Versió de Miguel Ángel Conejero. Direcció de Miguel Narros i escenografia d'Andrea d’Odorico.
- Madres: estrenada el 1995 a la Sala Moratín.
- Los árboles mueren de pie, d'Alejandro Casona amb direcció escènica de Gerardo Malla en 1999.
- Los caciques, de Carlos Arniches amb la direcció d'A. Fernández Montesinos el 2000.
- Las voces de la noche: estrenada el 27 de febrer de 2004. Amb Laia Marull en el paper d'Elisa i Tristán Ulloa en el de Jorge.
- Don Juan: la versió i direcció va córrer a càrrec del director italià Maurizio Scaparro. Es va estrenar l'1 de novembre de 2002 al Teatro Juan Bravo de Segovia.
- Transterrados: muntatge de José Monleón sobre texts de Max Aub. Fou dirigit per María Ruiz, i es va representar al Teatre Rialto de València en maig-juny de 2003.
- Comedias bárbaras, de Valle-Inclán: Adaptada i dirigida pel cineasta Bigas Luna. Fou representada a Sagunt durant els mesos de setembre i octubre de 2003.
Cinema
modificaTelevisió
modifica- La envenenadora de Valencia Dir. Pedro Olea el 1984.
- Noche sensacional Programa musical Canal Sur,Canal 9 i Castilla-La Mancha.
- Escenas de matrimonio sèrie Telecinco.
- Lalola sèrie Antena 3.
- Hermanos y detectives Sèrie Telecinco.
- Comida para gatos TV Movie. Dir. Carles Pastor.
- UCO sèrie TVE.
- Amar en tiempos revueltossèrie TVE1.
- Maitena sèrie La Sexta.
- Herederos sèrie TVE.
- Desaparecida sèrie TVE.
- Hospital Central sèrie Telecinco
- Aquí no hay quien viva com Paqui a Antena 3 (des de 3x18 fins 3x27)
- La que se avecina com mare de Cristina (1x13)
- Les Moreres sèrie Canal 9 TVVV.
- Negocios de familia sèrie Canal 9 TVV.
- Génesis, en la mente del asesino sèrie Cuatro
- Gran Reserva sèrie TVE.
- El tiempo entre costuras com Herminia
- El pueblo com María[4]
- Viento del pueblo. Miguel Hernández (2002)
Referències
modifica- ↑ La actriz Empar Ferrer, Premio de Honor del Audiovisual Valenciano 2020, Valencia Plaza, 16 de novembre de 2020
- ↑ Empar Ferrer, currículum al web de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual
- ↑ Empar Ferrer, Diccionario del Audiovisual Valenciano
- ↑ Empar Ferrer: "En 'El pueblo' ocurren situaciones graciosas que pasan en la vida, pero ahí no nos reímos", formulatv, 16 de juny de 2019