Enric Bañeres

periodista català

Enric Bañeres (Almenar, el Segrià, 1944 - 1 d'agost de 2017)[1] fou un periodista esportiu català.[2] Va llicenciar-se a l’Escola de Periodisme. Va començar a escriure a El Diario de Lleida i El Correo Catalán, on va arribar a ser el subdirector, després va escriure a les revistes satíriques El Papús, Barrabás, fins que va anar a treballar a La Vanguardia i a El Mundo Deportivo. Va ser el cap d'esports del diari La Vanguardia durant 14 anys. Els últims anys va ser professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya.[3]

Infotaula de personaEnric Bañeres
Dades biogràfiques
Naixement 1944
Almenar
Mort 1 d'agost de 2017 (72/73 anys)
Activitat professional
Ocupació Periodista
Modifica dades a Wikidata

Va escriure diversos llibres: Dichoso Barça (2000),[4] Diccionari de l'esport, català-castellà, castellà-català (1989), Les Lligues del Barça (1998), Estimada Basilea (2004), Periodistes sota censura: de la fi de la Guerra Civil a la Llei de Premsa (1999), ¡Qué sabrá usted de fútbol! : cómo entender a jugadores, entrenadores, árbitros, directivos, periodistas (2004) i Los Mur: masajistas del Barça (2008).[5]

ReferènciesModifica

  1. Turró, Albert. «Muere Enric Bañeres, ex jefe de deportes de La Vanguardia» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 1 agost 2017].
  2. «“No salen fotos, pero muchos quedan retratados”» (en castellà). El mundo deportivo, 31-05-2000. [Consulta: 4 desembre 2014].
  3. «Mor el periodista Enric Bañeres als 72 anys». El Periódico, 01-08-2017 [Consulta: 10 agost 2017].
  4. «Obres d'Enric Bañeres». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2014].
  5. «Mor el periodista Enric Bañeres als 72 anys». Ara, 01-08-2017 [Consulta: 10 agost 2017].