Eosinòfil

tipus de leucòcit
(S'ha redirigit des de: Eosinòfils)

L'eosinòfil és un leucòcit granular de nucli bilobulat amb grànuls eosinòfils al citoplasma (grànuls específics). Els eosinòfils, vistos al microscopi òptic, es tenyeixen de color vermell-taronja amb colorants àcids com l'eosina. A més, a la zona central hi ha unes inclusions amb forma de cristall fortament azuròfiles davant la tinció de Giemsa (grànuls inespecífics), les quals contenen proteïnes per a combatre paràsits i enzims.[1] La seva mida oscil·la entre 12 i 17 μm. Representen del 0 al 7% dels leucòcits de la sang, amb una concentració d'entre 0 a 800 eosinòfils per mm³.[2][3]

Eosinòfil al microscopi (400 ×) d’una extensió sanguínia. Uns glòbuls vermells envolten l'eosinòfil, dues plaquetes a l'extrem superior esquerre.

Són cèl·lules fagocitàries que tenen afinitat pels complexos antigen-anticòs, per tant la majoria dels eosinòfils són atrets per quimiotaxi. També poder ser atrets per substàncies alliberades pels basòfils com la histamina. Poden regular la resposta al·lèrgica i les reaccions d'hipersensibilitat mitjançant la neutralització de la histamina per la histaminasa i alhora produint un factor inhibidor derivat per inhibir la desgranulació de les cèl·lules cebades o dels basòfils, que contenen substàncies vasoactives.[4]

Els eosinòfils tenen un paper de defensa de l'individu contra els microorganismes no fagocitables, tenen una funció citotòxica (per les seves proteïnes granulars), immunoreguladora (per les citocines que allibera) i són capaços de participar en la reparació i remodelació tissular (alliberant TGFβ).

FuncionsModifica

AlteracionsModifica

EosinopèniaModifica

L'eosinopènia apareix quan hi ha una concentració d'eosinòfils per sota els valors de referència, normalment amb una neutropènia:[7]

EosinofíliaModifica

L'eosinofília apareix quan hi ha una concentració d'eosinòfils per damunt dels valors de referència, normalment amb una neutropènia:[9]

ReferènciesModifica

  1. Megías M, Molist P, Pombal MA «Eosinófilo» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2020; Mar 1 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 28 maig 2020].
  2. «Eosinòfil». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Rubio Campal et alii, 2004, p. 191.
  4. Mckenzie, S; Surat, P «Eosinophil Function» (en anglès). News-medical.net, 2019; Gen 17 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 28 maig 2020].
  5. Fulkerson, PC; Rothenberg, ME «Targeting Eosinophils in Allergy, Inflammation and Beyond» (en anglès). Nat Rev Drug Discov, 2013 Feb; 12 (2), pp: 117-129. PMID: 23334207. DOI: 10.1038/nrd3838. PMC: 3822762 [Consulta: 1r juny 2020].
  6. Noemi, I «Eosinofilia y parasitosis» (en castellà). Rev Chil Pediatr, 1999 Set; 70 (5), pp: 435-440. ISSN 0370-4106. DOI: 10.4067/S0370-41061999000500013 [Consulta: 1r juny 2020].
  7. Mayo Clinic «Eosinofília: Causas» (en castellà). Mayo Foundation for Medical Education and Research, 2020; Gen 8, págs: 2 [Consulta: 1r juny 2020].
  8. López de Toro Martín Consuegra, I; Sánchez Casado, M; Rodríguez Villar, S; Raigal Caño, A; et al «Evaluación de la eosinopenia como marcador de infección en pacientes ingresados en una Unidad de Cuidados Intensivos» (en castellà). Med Intensiva, 2010 Maig; 34 (4), pp: 246-253. ISSN 0210-5691. DOI: 10.1016/j.medin.2009.11.007. PMID: 20096485 [Consulta: 1r juny 2020].
  9. Rubio Campal et alii, 2004, p. 232.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eosinòfil
  • Eosinófilos Sirera Pérez, R. Universitat Politècnica de València - UPV; 2015 Oct (en castellà)