Obre el menú principal

Ernest Pons i Forn (Mataró, 19 de gener de 1920 - ?) fou un atleta i entrenador català.

Infotaula de personaErnest Pons
Biografia
Naixement Ernest Pons i Forn
19 de gener de 1920
Mataró, Catalunya
Mort p. 2a meitat segle XX
Activitat
Ocupació Entrenador
Posició a l'equip Entrenador
Equips entrenats
1958-1959 Deportivo de La Coruña
1959-1960 CD Ourense
1960-1961 RCD Espanyol
1961-1962 CE Sabadell
1962-1963 Real Betis
1964-1966 Real Betis
1966-1968 CD Málaga
1968-1969 Racing de Santander
1969-1970 Racing de Ferrol
Modifica les dades a Wikidata

TrajectòriaModifica

Va destacar en el món de l'atletisme, on fou una gran estrella. Fou campió d'Espanya de salt d'altura els anys 1940, 1941, 1942, 1943, 1944 i 1946 i de triple salt els anys 1940, 1945 i 1946.[1] En salt d'altura va mantenir el rècord d'Espanya durant 14 anys (1944 a 1958) amb un salt d'1,91 metres.[2] També fou campió de Catalunya en nou ocasions (110 metres tanques el 1943, alçada els anys 1940, 1945, 1946, llançament de pes el 1940 i de disc els anys 1943, 1946, 1947 i 1948[3]) i recordman català.[4] Durant aquests anys fou atleta dels clubs Centre Atlètic Laietània de Mataró, FC Barcelona, SEU i RCD Espanyol.[4]

Obtingué el títol de professor de gimnàstica [5] a l'"Escuela Central de Educación Física" de Toledo i, posteriorment, exercí de professor d'educació física de l'Escola d'Enginyers Industrials (1949 [6]) i de la Universitat de Barcelona i d'entrenador en diversos esports.[2] Fou entrenador de la selecció espanyola d'hoquei patins,[2] de la secció d'atletisme del RCD Espanyol i del SEU de Madrid i entrenador de futbol.[2] Fou un cas excepcional en el món dels entrenadors de futbol, ja que no havia estat futbolista.[2] Començà com a preparador físic a l'Espanyol i al Celta de Vigo, i a continuació entrenador a molts equips, entre els quals destaquen: Deportivo de La Coruña,[7] CD Ourense, RCD Espanyol,[8][9] CE Sabadell,[10] Real Betis,[2] CD Málaga,[11] Racing de Santander[12] Racing de Ferrol[13] i a la [14] Unió Esportiva Lleida, Als anys 80 [15][16] dirigia l'escola de futbolistes de la U.E. Lleida.

El seu fill, Carlos Pons (1951), és un cardiòleg [17] vinculat al món de l'esport.

Clubs com a atletaModifica

ObresModifica

ReferènciesModifica

  1. «Historials». RFEA. [Consulta: 1r octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Entrevista Ernesto Pons 1963». manquepierda.com / Marca 13 de gener de 1963. [Consulta: 1r octubre 2015].
  3. «Historial dels Campionats de Catalunya». Federació Catalana d'Atletisme. [Consulta: 1r octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 «Cronologia rècords». Federació Catalana d'Atletisme. [Consulta: 1r octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Ernest Pons, 1940; Ernest Pons, 1946». Centre Atlètic Laietània, 17 al 21 juliol 2013.
  6. Lusa Monforte, Guillermo. La primera huelga de estudiantes de ingeniería bajo el franquismo (1959). Barcelona: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, 2011, p. 63. 
  7. «Entrenadores». canaldeportivo.com. [Consulta: 1r octubre 2015].
  8. «Ernesto Pons nuevo entrenador del RCD Español». La Vanguardia, 21-06-1960. [Consulta: 1r octubre 2015].
  9. «Fitxa d'Ernest Pons». periquito.cat. [Consulta: 1r octubre 2015].
  10. «Entrenadors». CE Sabadell. [Consulta: 1r octubre 2015].
  11. «Temporada-1966-67». amigosmalaguistas. [Consulta: 1r octubre 2015].
  12. «Entrenadores». Real Racing Club. [Consulta: 1r octubre 2015].
  13. «Ex-entrenadores del Rácing Club Ferrol». veteranosracingferrol.org. [Consulta: 1r octubre 2015].
  14. «Pons substituye a Buján en el Lleida». La Vanguardia, 20-05-1982, pàg. 37.
  15. «Pons, probable entrenador del Lleida». La Vanguardia, 06-03-1981, pàg. 42.
  16. «El Lleida pide ayuda a la Generalitat». La Vanguardia, 11-03-1982, pàg. 48.
  17. Ventura, Xavier «Según las estadísticas médicas, dos españoles fallecen cada día mientras practican deporte». La Vanguardia, 13-09-1986, pàg. 2.

Enllaços externsModifica