Constel·lació de l'Escorpió

constel·lació de l'hemisferi sud
(S'ha redirigit des de: Escorpió)
Per a altres significats, vegeu «Escorpió (astrologia)».

L'Escorpió o Escorpí (Scorpius), és una de les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional. Està situada entre la Balança, a l'oest, i el Sagitari, a l'est, a l'hemisferi sud prop de la Via Làctia. També és una de les constel·lacions del zodíac,[1] el seu símbol és .[2]

Infotaula constel·lacióEscorpió 
Nom en llatíScorpius
AbreviaturaSco
GenitiuScorpii
Simbologial'Escorpí
Ascensió recta17
Declinació−40
Àrea497 graus quadrats
Posició 33a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed9
Estel més brillantAntares (α Sco) (0,96m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +40° i −90°.
Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

L'astre més brillant de la constel·lació és Antares (α Sco), un estel de color vermellós, un supergegant vermell, també conegut com a Cor Scorpii, 'el cor de l'escorpió'. El fet que l'eclíptica passi per la constel·lació[3] fa que els planetes hi transitin, i es pugui arribar a confondre Antares amb Mart. De fet, essent Ares el nom grec del déu Mart el nom de l'estel es podria traduir com a "rival de Mart", "contra Mart" o "oposat a Mart".[4]

Història modifica

Es tracta d'una de les 48 constel·lacions identificades per l'astrònom grec Ptolemeu en el segle II; de fet, la constel·lació precedeix als grecs.[5]

Característiques notables modifica

Estels modifica

L'Escorpió conté molts estels brillants, entre els quals Antares (α Sco), el nom del qual significa 'el rival de Mart', anomenat així per la seva tonalitat vermellosa fàcilment identificable; Graffias o Acrab (β¹ Sco), un estel triple; Dschubba, 'el front' (δ Sco); Sargas, d'origen desconegut (θ Sco); Jabbah (ν Sco); ξ Sco; Fang (π Sco); Alniyat (σ Sco); i Paikauhale,[6] també conegut com a Alniyat, 'les artèries'[7] (τ Sco).

Shaula (λ Sco) i Lesath (υ Sco) conformen la punta de la cua corbada de l'Escorpió : ambdós noms signifiquen 'fibló'. A causa de la seva proximitat, a λ Sco i υ Sco de vegades se'ls refereix com a 'els ulls del gat'.[8]

Els estels més brillants de la constel·lació formen un patró semblant a un garfi. La majoria d'ells són membres massius de l'associació OB més propera: Scorpius-Centaurus.[9]

δ Sco, després d'haver sigut un estel de magnitud estable 2,3, resplendí el juliol de 2000 fins a 1,9 en cosa de setmanes. Des de llavors, ha esdevingut un estel variable que fluctua entre magnituds de 2,0 i 1,6,[10] la qual cosa significa que, en el seu punt més brillant, és el segon estel més lluminós de l'Escorpió. U Scorpii és la nova més ràpida coneguda, amb un període d'uns 10 anys.[11] La parella propera d'estels ω Scorpii –formada per ω¹ Scorpii i ω² Scorpii– és un doble òptic que pot ser resolt a ull nu: tenen colors que contrasten, blau i groc. Finalment, l'estel que havia estat designat anteriorment com a γ Sco tot i estar dins de les fronteres de la Balança es coneix avui en dia com a σ Lib; de fet, tota la constel·lació sencera de la Balança es considerava que eren les urpes de l'Escorpió (Chelae Scorpionis) en temps de l'antiga Grècia, que tenien un conjunt de balances aguantades per Astraea (representada per la constel·lació de la Verge adjacent) formades per aquests estels de més a l'oest durant els temps finals de Grècia. La divisió que donà la Balança fou formalitzada durant els temps de l'antiga Roma.

Objectes de l'espai profund modifica

 
L'Escorpió i la Via Làctia, amb M4 i M80 visibles prop d'Antares; M6 i M7 just a sota el centre; NGC 6124 a dalt de la imatge; i NGC 6334 just sobre el centre.

A causa de la seva localització cobrint la Via Làctia, l'Escorpió conté molts objectes de l'espai profund tals com els clústers oberts de Messier 6 (el cúmul de la Papallona) i Messier 7 (el cúmul de Ptolemeu), NGC 6231 (prop de ζ² Sco) i els cúmuls globulars Messier 4 i Messier 80. Aquest darrer (NGC 6093) és un cúmul globular de magnitud 7,3, a 33.000 anys llum de la Terra. Fou descobert el 1781 per Charles Messier, i fou el lloc d'una rara descoberta el 1860, quan Arthur von Auwers descobrí la nova T Scorpii.[12]

NGC 6302, també anomenada la nebulosa del Cuc, és una nebulosa planetària bipolar. NGC 6334, també coneguda com la nebulosa de la pota de Gat, és una nebulosa d'emissió i una regió de formació d'estels.

Mitologia modifica

L'origen de la constel·lació es troba en la llegenda d'Orió. Segons una de les seves versions, Orió el caçador es va treure els ulls en un arravatament de gelosia, i mentre vagava cec pel món va trepitjar un escorpí que el va picar amb el seu agulló, provocant la seva mort. Els déus van elevar a Orió i a l'escorpí als cels col·locant-los en extrems oposats de la volta celeste, de manera que quan Escorpí surt per l'horitzó, Orió s'amaga fugint de l'animal que va causar la seva mort.

Personalitats famoses nascudes sota el signe D'Escorpí modifica

Fyodor Dostoev, escriptor rus

Bill Gates, empresari Nord-Americà, desenvolupador de programari en cap i President Del Consell D'Administració De Microsoft Corporation

Pablo Picasso, pintor espanyol

Cristòfor Colom, el famós navegant espanyol

Alfred Sisley, famós paisatgista francès

Inessa Galactionova, Economista, Directora Executiva Sènior

Félix Yevtushenov, home de negocis rus[13][14][15]

Alexander sidyaquin, Cap Del Comitè Executiu Central De Rússia Unida

Referències modifica

  1. «Constel·lació de l'Escorpió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Constel·lació de l'Escorpió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Privett i Jones, 2013, p. 177.
  4. Bagnall, 2012, p. 399.
  5. Knight, J.D. «Constellation Scorpius - The Constellations on Sea and Sky». [Consulta: 11 febrer 2017].
  6. «IAU Catalog of Star Names». International Astronomical Union. [Consulta: 17 setembre 2018].
  7. Mark R. Chartrand III (1983) Skyguide: A Field Guide for Amateur Astronomers, p. 184 (ISBN 0-307-13667-1).
  8. Fred Schaaf (Macmillan 1988) 40 Nights to Knowing the Sky: A Night-by-Night Sky-Watching Primer, p. 79 (ISBN 9780805046687).
  9. Preibisch, T.; Mamajek, E. «The Nearest OB Association: Scorpius-Centaurus (Sco OB2)». Handbook of Star-Forming Regions, 2, 2009, pàg. 0. arXiv: 0809.0407. Bibcode: 2008hsf2.book..235P.
  10. «Delta Scorpii Still Showing Off». Arxivat de l'original el 2007-06-06. [Consulta: 28 juny 2019].
  11. AAVSO: Variable Star of the Season: U Scorpii
  12. Levy, 2005, p. 166-167.
  13. https://secretmag.ru/technologies/strategicheskie-startapy-afk-sistema-i-ee-top-menedzher-feliks-evtushenkov-formiruyut-ekosistemu-mts.htm
  14. https://radiokp.ru/ekonomika/kak-blagotvoritelnyy-fond-afk-sistema-i-predsedatel-ego-popechitelskogo-soveta-feliks-evtushenkov_nid636577_au8118au
  15. https://24smi.org/celebrity/266645-feliks-evtushenkov.html

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica