Esquadró de Sapadors Paracaigudistes
L'Esquadró de Sapadors Paracaigudistes (oficialment en castellà: Escuadrón de Zapadores Paracaidistas, EZAPAC) és una unitat d'operacions especials de l'Exèrcit de l'Aire Espanyol encarregat de les missions de suport a les unitats aèries. Com a Forces especials van ser les primeres unitats de l'exèrcit espanyol en missions de comando.
 Membres de l'Esquadró de Sapadors Paracaigudistes | |
| Tipus | Forces especials |
|---|---|
| Data de lleva | 1946 |
| País |  Espanya |
| Arma | Infanteria |
| Mida | Esquadró |
| Guerres i batalles | |
| Guerra d'Ifni (1957-1958) Guerra de l'Afganistan (2001-actualitat) | |
| Cultura militar | |
| Divisa | Boina negra amb l'emblema de l'esquadró |
| Lema | Només mereix viure aquell que per un noble ideal està disposat a morir[1] |
Història
modificaEl 1946 es va constituir a l'aeròdrom d'Alcalá de Henares la "Primera Bandera de la Legió de Tropes d'Aviació" com a unitat independent i predecessora de la "Primera Bandera de Paracaigudistes d'Aviació" creada l'any 1947, com antecessora de l'EZAPAC, i el 2 de setembre de 1947 la unitat es va traslladar a l'aeròdrom d'Alcantarilla.[2] El 1953 es van anomenar "Primer Esquadró de Paracaigudistes", el 1965 "Esquadrilla de Sapadors" i, a partir de 2002, "Esquadró de Sapadors Paracaigudistes".
Després de la Guerra d'Ifni va canviar l'habitual casquet de caserna per la boina negra amb l'emblema de l'Esquadró sobre ella.[2]
Història operativa
modifica
Destinat a Ifni, va participar en la Guerra d'Ifni entre el 1957 i el 1958, entrant en combat contra les tropes rebels de la zona.[2]
El 7 de novembre de 1975, en el marc de l'Operació Oreneta[3] per l'evacuació de l'antic Sàhara Espanyol es va traslladar a Gando on va romandre fins al 20 de desembre de 1975, data en què va tornar al seu estacionament d'Alcantarilla.
Durant els anys 1972, 1979, 1980 i 1981 la unitat va rebre cursos HALO/HAHO, llançaments paracaigudistes a alta cota fent ús d'oxigen de la Força Aèria Nord-americana (USAF), adquirint un alt nivell d'instrucció, mitjans i procediments en aquest tipus de llançaments, fins al punt de batre el rècord d'Espanya d'altura de llançament.[4] També ha aconseguit el rècord de distància (50 quilòmetres) en modalitat HAHO.[4]
El 1983 se li va assignar com a comesa secundària la instrucció de tripulacions aèries en matèria de supervivència,[5] i es va dissoldre la SAATAC (Sección de Apoyo Aéreo Táctico) de l'EZAPAC, i el seu personal i mitjans van ser destinats a la recent creada EATAM ("Esquadrilla de Suport al Transport Aeri Militar", avui l'EADA) que es va ubicar a la base aèria de Saragossa.[5]
El 8 de gener de 1987 la unitat va iniciar la seva participació en destacaments SAR a La Corunya amb missions de rescat marítim i va participar el 20 de juliol de 1987 en la Primera Trobada Internacional de Supervivència Aèria amb nou països de l'OTAN a la Base Aèria d'Alcantarilla.
El 9 de febrer de 1994 es va reestructurar la unitat segons Resolució 705-04-94 del Cap de l'Estat Major de l'Aire, per la que es va potenciar, augmentant la seva plantilla i mitjans, assignant-li el rol principal de Força d'Operacions Especials.[2]
L'EZAPAC finalitza mig segle d'ús d'una lligadura simbòlica: la boina negra paracaigudista per excel·lència va ser substituïda el 18 de maig de 1997 per la boina verda. Tot i aquest canvi històric, s'ha conservat a la nova boina verda l'orla i cintes negres, amb què els paracaigudistes dediquen un record permanent als seus caiguts. L'any 1997 l'equip d'Al filo de lo imposible i l'EZAPAC van batre el seu rècord d'Espanya de salt en caiguda lliure des d'alta cota (38.500 peus).[6]
El 3 de maig de 2002 l'Esquadrilla de Sapadors Paracaigudistes es va constituir en l'Esquadró de Sapadors Paracaigudistes, segons la Instrucció número 81-2002 d'11 d'abril del Cap de l'Estat Major de l'Aire.
L'11 d'abril de 2006, l'EZAPAC va passar a formar part de les unitats de combat juntament amb quatre Ales i un Grup de Combat, segons Reial decret 416-2006.[7]
Missions internacionals
modificaLa participació de l'EZAPAC ha estat constant en diferents missions a l'estranger. Per primera vegada ho va fer en missions de pau sota el paraigües de l'ONU a Namíbia (missió UNTAG) dins del primer destacament de l'EA amb l'Ala 35, començant el 12 de març de 1989 i finalitzant el 3 d'abril de 1990, després de las celebració de les eleccions en aquest país.[4] El 22 d'agost de 1993 va començar la participació de la unitat a la missió UNPROFOR de l'ONU amb equips de control aerotàctic durant la Guerra de Bòsnia, continuant a les successives missions d'implementació i estabilització de la força (IFOR i SFOR de l'OTAN) fins al 6 de juliol de 2000.[4]
El 18 de setembre de 1994 la unitat participa amb equips de seguretat i protecció en el desplegament d'un destacament de l'Ala 35 a la missió UNAMIR de l'ONU a territori de Ruanda (amb base a Nairobi, Kenya) després del Genocidi de Ruanda entre les ètnies rivals d'Hutus i Tutsis.
Dins de l'Operació Llibertat Duradora de lluita contra el terrorisme internacional, va estar a Djibouti donant protecció a un destacament d'avions Lockheed P-3 Orion del Grup 22 des del 2002 al 2004 i a Mazar-e Sharif de suport a les primeres eleccions democràtiques de l'Afganistan, intervenint amb tres equips de control aerotàctic TACP-FAC entre l'agost i el desembre de 2004.
Des de maig de 2005, l'EZAPAC forma part de la ISAF a l'Afganistan.[2] Els tres equips de control aerotàctic TACP assignats han estat donant suport a la Companyia QRF (Quick Reaction Force) des de la Base Aèria Avançada FSB d'Herat, i a l'Equip Provincial de Reconstrucció PRT (Provincial Reconstruction Team) de Qala-i Naw a la província de Badghis.[8]
Altres aportacions a ISAF la constitueixen els equips Para-rescue Jumper integrats a la unitat d'helicòpters SuperPuma del destacament HELISAF, per donar seguretat i ajut a l'evacuació mèdica amb base a Herat, i la contribució en l'entrenament de batallons afganesos amb els equips Operational Mentoring and Liaison Teams.
Referències
modifica- ↑ Original en castellà: Sólo merece vivir quién por un noble ideal está dispuesto a morir
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Escuadrón de Zapadores Paracaidistas (EZAPAC)» (en castellà). Ejército del aire. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 1r abril 2012].
- ↑ «Operación Golondrina» (en castellà). Amigos del tercio. Arxivat de l'original el 2008-11-03.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Ezapac» (en castellà). Asociacion de veteranos paracaidistas del ejército del aire. Arxivat de l'original el 2012-06-20. [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ 5,0 5,1 «Comandos del Ejército del Aire. Las armas del EZAPAC (y II)» (en castellà). Revista Armas. Arxivat de l'original el 2013-07-17. [Consulta: 21 abril 2012].
- ↑ «El Príncipe de Asturias visita el Escuadrón de Zapadores Paracaidistas» (en castellà). COPE, 19-10-2010. [Consulta: 30 març 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «REAL DECRETO 416/2006, de 11 d'abril, por el que se establece la organización y el despliegue de la Fuerza del Ejército de Tierra, de la Armada y del Ejército del Aire, así como de la Unidad Militar de Emergencias.» (en castellà). Ministerio de Defensa, 11-04-2006. [Consulta: 4 març 2012].
- ↑ «El Príncipe de Asturias vuela con los zapadores» (en castellà). La Verdad, 19-02-2012. [Consulta: 22 abril 2012].
Enllaços externs
modifica- Esquadró de Sapadors Paracaigudistes (EZAPAC) Arxivat 2017-02-23 a Wayback Machine. al lloc web de l'Exèrcit de l'Aire Arxivat 2020-02-14 a Wayback Machine.
- EZAPAC.es - Pàgina no oficial